Un gran avanç

En les darreres setmanes, els mitjans de comunicació estan replets d’informació que convé analitzar i estudiar detingudament. La campanya electoral a Galícia i el País Basc segueix el seu curs, els jutges realitzen per primera vegada a la història una vaga sense saber massa bé si gaudeixen o no d’aquest dret. En aquest mateix camí de fets noticiables trobem la trama de corrupció existent entorn a les files del Partit Popular, cada dia que passa descobrim alguna novetat.

L’actualitat és prou rica i qualsevol dels temes apuntats a les línies precedents serien interessants d’abordar però en aquesta ocasió vull centrar la meva mirada vers una notícia que ha passat de puntetes pels mitjans de comunicació: l’aprovació a la Comissió d’Igualtat de la proposta per despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs.

En una societat democràtica i avançada com és la nostra, tendiríem a pensar que aquesta proposta ha estat aprovada per unanimitat de totes les formacions polítiques. No obstant, no ha estat així, el Partit Popular, hi ha votat en contra mentre de PNV i CiU s’han abstingut en la votació.

Abans d’abordar la proposta que s’ha aprovat a la cambra baixa cal conèixer quina és la situació actual entorn aquesta matèria en el nostre país. D’entrada, l’avortament és considerat un delicte tipificat al codi penal. Ara bé, darrera de la duresa d’aquest enunciat cal esmentar algunes excepcions. Concretament, quan concorren algun dels tres supòsits següents, l’avortament deixa de ser delicte: l'embaràs sigui conseqüència d'una violació es podrà avortar durant les 12 primeres setmanes de la gestació; si es presumeix que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques sempre i quan s'avorti en les 22 primeres setmanes d'embaràs o bé que s'eviti un perill per a la vida o la salut de la dona.

Els canvis que presenta el nou text són importants i ambiciosos. En primer lloc, s’aposta per despenalitzar completament l’avortament i fer-lo desaparèixer del codi penal. Al costat d’aquesta mesura s’impulsa apostar per una llei de terminis sota la qual s’hi puguin acollir la gran majoria de casos d’avortaments que tenen lloc al nostre país. El text no fixa un termini però sembla a ser que pren força el model francès de les catorze setmanes, si en la redacció final s’inclou aquesta especulació, l’avortament serà lliure durant les catorze primeres setmanes de gestació.

A més, també fa un èmfasi especial en el paper que ha de jugar la sanitat pública, actualment tan sols el 2% de les interrupcions d’embarassos que es realitzen en el nostre país s’efectuen en els hospitals públics. En el mateix sentit, es proposa regular l’objecció de consciència dels metges, deixar endarrere l’objecció de la institució i passar a l’objecció individual, així si un professional s’hi oposa s’ha de cercar un altre que realitzi la interrupció de l’embaràs.

El Partit Popular s’entossudeix en qualificar que l’avortament no és un tema socialment rellevant i ja ha anunciat que quan es disposi d’un projecte de llei, presentarà recurs davant del Tribunal Constitucional. Novament, quan ens trobem davant una ampliació dels drets dels ciutadans, la dreta, per no perdre el costum, s’hi oposa. De totes maneres, els seus arguments s’escolen amb rapidesa perquè en el conjunt de nostra societat és més forta la convicció i la solidesa del postulat que manifesta la llibertat de les dones alhora de decidir sobre la seva maternitat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/02/09
Laia Gomis