Visita a l'Expo Zaragoza 2008

Mentre els partits polítics continuen celebrant els seus respectius congressos, concretament aquest cap de setmana ha estat el torn de Convergència Democràtica de Catalunya i el del Partit Popular del País Basc, aquest cap de setmana m’he allunyat una mica de la tònica política i m’he desplaçat fins a la capital de l’aigua, Zaragoza.

Tan aviat com vaig tenir coneixement de la celebració de l’Expo de Zaragoza, vaig anotar-ho a l’agenda perquè un esdeveniment d’aquesta magnitud amb un tema central tant important com és l’aigua no es podia deixar escapar.

La veritat és que vaig quedar molt parada en veure els pavellons de diversos països. Tots tenien quelcom interessant i un atractiu especial que el caracteritzava. Realment existien contrastos molt rellevants, cada país optava per un estil i model completament diferents, uns optaven per l’àudio i el vídeo, altres per recreacions en miniatures o reproduccions de zones pròpies del seu país.

Un autèntic viatge per nombrosos països del nostre planeta descobrint elements importants sobre els usos, la cultura d’aprofitament i la reutilització d’un veritable bé escàs com és l’aigua. Ara bé, les anècdotes també van estar presents i no faltaven nombroses curiositats que ens permetien descobrir realitats sobre l’aigua. Sense moure’ns de Zaragoza vam passar de l’hemisferi nord al sud i de l’est a l’oest.

He de reconèixer que des d’un punt de vista estrictament organitzatiu existeixen certes mancances. No puc arribar a entendre com des de les 11 del matí ja no es podia entrar al Pavelló d’Espanya i tampoc a l’Aquari, tenint en compte que l’obertura dels pavellons té lloc a les 10 del matí.

Desconec que s’hi troba a l’interior del Pavelló d’Espanya perquè lògicament no el vaig poder visitar però crec que quan s’organitzen aquestes exposicions s’ha de tenir en compte l’enorme flux de visites que rebrà. Ara no entenc com milers de visitants que religiosament han pagat la tarifa d’entrada a tot el complex, una hora després de la seva estada al conjunt de l’exposició coneguin la notícia que hi haurà dos espais que no podran visitar.

A més, quan acudim aquestes exposicions tots anem mentalitzats que haurem d’esperar estoicament algunes que altres estones de cues, ara sempre dins d’una lògica emparada en la racionalitat. L’entrada a determinats pavellons portaven acompanyades dues hores de cues i en els millors dels casos una horeta i mitja. Un temps que personalment considero excessiu però davant aquest fet no quedava cap altra alternativa que procurar passar l’estona de la millor manera possible per visitar els pavellons més concorreguts.

Precisament, mentre una gernació aguardàvem pacientment el nostre torn per entrar a visitar el Pavelló del Japó, va aparèixer el reporter de Caiga quien Caiga, Juanra i va captar la realitat que escric en aquestes línies. A més, durant la tarda vaig tenir l’oportunitat de creuar-me’l en dues o tres ocasions, tal com demostra aquesta imatge

Dues imatges on hi apareix el reporter del Caiga quien Caiga, Juanra

Ara no tot seran crítiques, entre els aspectes positius a destacar existeix l’accés. Aquest és molt senzill amb sortida pròpia d’autopista (concretament la sortida 321) i existeixen grans i amplis aparcaments (preu de la tarifa diària 12€). Des d’aquestes zones habilitades especialment pels vehicles existeixen tota una sèrie d’autocars que connecten els aparcaments amb el recinte on s’apleguen totes les exposicions.

Un apunt estrictament econòmic que convé no obviar en els temps que corren. Sincerament, pensava trobar-me amb un abús dels preus dels productes que es venen a l’interior del recinte. La veritat és que no els vaig trobar excessius, el preu dels refrescs marcats en 2€ i els entrepans freds 3€. A més, està permesa l’entrada d’aliments i begudes, una limitació que existeix en nombrosos parcs temàtics no massa llunyans de casa nostra. L’oferta d’espais de restauració és amplia, optant pels típics entrepans frankfurts, hamburgueses presents en nombroses parades al llarg de tot el complex o bé acudint a restaurants de diversos països degustant les delícies culinàries de cada regió.

Ara bé, si l’eix central de l’exposició gira entorn a l’aigua, malgrat el bon temps i el sol que va regnar en el cel durant tot el matí, de sobte quan s’apropava l’hora de dinar es va començar a ennuvolar i va començar a ploure de manera abundant. Les precipitacions no van ésser tant importants com les que es registraven a les nostres comarques però van impedir gaudir de les instal·lacions amb la comoditat i algun que altre espectacle va ser anul·lat per les inclemències meteorològiques. Així doncs, durant l’estada a l’exposició l’aigua va estar present al 100%.

A més, la cultura de foment del reciclatge també es troba present en totes les zones que apleguen els pavellons, amb contenidors de recollida selectiva i també gots reutilitzables. Un aspecte positiu entorn a l’accessibilitat amb nombroses rampes i abundants cartells en braille.

Aquestes són les meves percepcions estrictament personals sobre l’Expo de Zaragoza que va obrir les portes el passat 14 de juny i tancarà el proper 14 de setembre. La veritat és que a tots aquells indecisos us encoratjaria anar a treure el cap perquè en el seu conjunt el balanç d’aquesta visita és positiu. No sé perquè però he constatat que aquells esdeveniments que tenen lloc en el nostre país per defecte tendim a defugir-los però estic convençuda que si el mateix tingués lloc en un país veí ben segur que molts curiosos hi acudirien.