No tinc temps!

Aquesta setmana sobre la taula tenia nombroses qüestions que podia desenvolupar dins la present columna perquè cada dia han anat apareixent assumptes realment interessants que mereixen una reflexió. No obstant, el rere fons de les eleccions municipals és present, només posant el peu al carrer s’aprecia immediatament que ens trobem immersos en uns comicis electorals perquè amb una ullada ràpida tens a pocs metres els rostres d’un gran nombre d’aspirants a l’alcaldia.

A vegades tinc la sensació que aquests dies sempre acabem parlant del mateix i si des d’un punt de vista és una bona notícia que ens preocupem per les persones i els projectes que es presenten per conduir la nostra vila durant els propers quatre anys, estic convençuda que en aquesta edició del Diari del Baix Penedès podreu trobar una gran varietat d’opinions i percepcions sobre la situació en la qual es troben les diverses formacions polítiques.

És per aquest motiu que allunyant-me de l’ambient polític voldria reconduir les meves paraules per tal d’endinsar-me en un noble camí. Habitualment, el nostre ritme de vida ens sotmet a processos de decisió constants a qualsevol nivell, des de l’àmbit familiar, passant pel professional fins arribar al personal. El temps sempre és limitat, per desgràcia el dia només té vint-i-quatre hores tot i que més que m’és d’un i de dos ens entossudim en prendre-li hores a la nit per poder seguir endavant és poc pràctic perquè quan sona el despertador l’endemà constates que tot continua igual i la son només fa que augmentar.

A vegades convindria aturar el rellotge en sec, els amants del món del motor preferirien emprar la repetida frase que consisteix en posar el fre de mà mentre que els més moderns optarien per obrir un parèntesis. Aquesta actuació és realment important per poder seguir endavant amb tota la força i energia necessària però el problema que es planteja torna a ser novament el mateix, el temps.

Mentre pensem quan podem fer un petit foradet a les voluminoses agendes repletes d’activitats que tots tenim i descobrim que algun dia està una mica lliure ràpidament cerquem activitats perquè la blancor dels fulls sense cap anotació no faci mal als ulls. Precisament, aquests dies els estudiants consultem com mai les nostres agendes perquè els exàmens comencen a treure el nas per la finestra i arriba el moment d’organitzar-se per poder superar amb èxit els nombrosos entrebancs que es presenten amb els temuts exàmens de juny.

Ara arriba el moment de la veritat, l’esforç i el sacrifici que dia a dia has anat cultivant durant tot l’any ha de passar una prova de foc. En funció del resultat de la mateixa ens determinarà si l’estiu serà agradable o del contrari la platja es convertirà en un pensament constant que sortirà de les profunditats de la biblioteca.

La pressió es comença a fer perceptible entre els estudiants, les aules van reduint el nombre de persones que assisteixen a les darreres classes de curs i allò que tothom comenta i explica pels passadissos de les facultats és la frase que tot estudiant ha reproduït en un moment o altre, no tinc temps! Perquè malgrat els anys passin i les noves generacions gaudim de nombroses prestacions que uns anys endarrera ni de bon tros no existien, hi ha elements que caracteritzen i formen part de manera intrínseca de tot estudiant. Els extensos apunts, els voluminosos manuals i les pràctiques col·laboren d’una manera activa perquè la percepció de la manca de temps es converteixi en una constant durant aquests dies realment estressants.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 25/05/07
Laia Gomis