diumenge, de maig 06, 2007

Un diumenge frenètic

El dia començava a Bellvei perquè a quarts de dotze del matí tenia lloc la presentació de la candidatura socialista a l’alcaldia de Bellvei integrada per polítics veterans sense oblidar-nos de les noves incorporacions, persones que tot just fa uns anys que han establert a Bellvei el seu domicili però des del primer moment que van arribar a aquesta població van constatar que s’havia de posar punt i final a una manera de governar intransigent com la que es viu en aquesta població des de fa massa anys. La Núria Güell és l’alternativa a aquesta situació, una dona compromesa amb Bellvei que compta amb un ambiciós projecte.

La veritat és que he quedat sorpresa pels nombrosos veïns i veïnes que s'han volgut acostar fins la sala del casal per recolzar la candidatura que la Núria Güell presentava públicament. A més, el nostre Secretari General d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer, no s'ha volgut perdre l'acte i ens ha adreçat unes paraules que tots els presents hem escoltat atentament. No em voldira oblidar de destacar la presència de caps de llista socialistes, regidors i regidores de diversos consistoris així com també el diputat al congrés, Ernest Benito i el nostre primer secretari del PSC del Baix Penedès, regidor al Montmell i diputat a la Diputació de Tarragona, el Pep Guasch.

Una vegada ha finalitzat aquest acte, arribava l'hora d'escapar-se fins al passeig marítim perquè comptàvem amb la presència de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, però no he pogut anar perquè preferia arribar amb temps a l'Arboç ja que celebràvem un dinar de germanor amb tots els companys i les companyes socialistes del Baix Penedès.


El nostre cap de llista i candidat socialista a l'alcaldia de l'Arboç, el company i amic Joan Sans em va demanar si volia iniciar els parlaments de la jornada i aprofitar per presentar la candidatura socialista a l'alcaldia de l'Arboç. De nou, se'm brindava l'oportunitat de conduir un acte d'una gran envergadura com era aquest, tot un detall i una mostra de confiança que aprofito aquest espai per fer un agraiment públic. Sé que em queda molt per aprendre, el micròfon i l'escenari et donen una perspectiva nova i totalment diferent a la que estem acostumats, els nervis encara es poden apreciar però tinc la sensació que mica en mica els vaig controlant.


Un moment de la meva intervenció


Al llarg del meu parlament he abordat diverses qüestions però de totes elles us en destacaré algunes. En primer lloc, el fet històric que per primera vegada el PSC presenta candidatures a TOTS els municipis del Baix Penedès, una fita que s'ha aconseguit gràcies a l'esforç i el treball de moltes persones, entre elles, el nostre primer secretari, el Pep Guasch.

No obstant, tothom no se n’alegra tant d’aquest realitat perquè Convergència i Unió seguint les directius que consisteixen en portar davant els tribunals de justícia les accions que pertanyen intrínsecament al dia dia de la vida política, ha impugnat la candidatura Junts Per Masllorenç-Progrés Municipal davant la Junta Electoral Central, acció que com era previsible va ser desestimada. Aquestes actituds només ens demostren una cosa, el nerviosisme que es respira entorn a les files convergents.





Una llista guanyadora, la candidatura socialista de l'Arboç


Més enllà del món de la política, dels actes de presentació, els mítings i els discursos també me’n recordo de les persones que tinc més a prop meu, aquelles que sempre estan al meu costat amb independència que comparteixin o no la meva implicació política, parlo dels meus amics i també dels meus familiars.

Sé que avui és el dia de la mare i tot i que es tracti d'una festa purament comercial, és cert que a la meva mare no li he regalat res... no és la conducta habitual d'una “bona filla”, ho sé i si a més sumem el fet que he estat tot el dia fora de casa... obtenim un resultat nefast. Això no implica que no estimi a la meva mare, ans el contrari però sóc de les que penso que el dia de la mare és cada dia perquè elles sempre estan al nostre costat, quan les coses ens van bé sembla que no estiguin però quan no ens van tant bé no dubten en donar-nos un cop de mà sense que els hi demanem.

2 Comments:

At 3:38 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Tens raó, parlar en públic i dirigir-se a un auditori possa molt nerviós a mi també em passa.
ànims, en aquest aspecte.
Per altra banda lamento discrepar sobre el tema del nerviosisme de CIU, CIU el que fa es defensar-se legitimament per evitar que la fórmnula de les sigles del tripartits , li tregui diputacions i consells comarcals.
No podría acabar sense elogiar la figura de Segolene Royal una digna adversaría i una gran senyora, que no va tardar ni un minut en recóneixer la seva derrota davant Sakorzy, quin gran combat d´iddes entre els 2 i quina gran altura moral dels 2 competidors, espero que aqui a Ctalunya algún dia poguem veure un combat ideológic semblant al de França, avui per avui ni Montilla ni Mas ho podrien fer.
Felicitats per el blog.

 
At 12:14 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies per la teva comprensió respecte el fet de la popular i coneguda por escència. Respecte l'actitud de CiU, almenys en el cas que conec de més a prop, tenen una forta divisió interna, en el si de la seva formació hi ha disputes de fons molt importants que els impedeix presentar davant la ciutadania una posició uniforme i unànime en assumptes importants i rellevants.

Respecte el cas del resultat de les eleccions franceses, crec que quan estem davant una derrota electoral un bell acte és el fet que consisteix en reconèixer sense embuts el triomf de l'altre candidat, no tenen sentit les mitges paraules sino que s'ha de FELICITAR al guanyador o guanyadora ens agradi més o menys. Sento una debilitat especial per Segolene Royal però comparteixo una idea generalitzada sobre l'alt nivell polític que ambdós candidats han demostrat durant la campanya electoral.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home