Una més a la família

Les noves tecnologies també han arribat a la Casa Reial perquè quan la princesa Letizia va ingressar al centre hospitalari en el qual unes hores després tindria lloc el naixement de la seva segona filla, la informació que es va facilitar als mitjans de comunicació es va dur a terme a través d’un missatge al telèfon mòbil dels periodistes.

Aquest fet és una bona notícia perquè ens demostra que una institució antiga com és la pròpia monarquia intenta incorporar-se i d’aquesta manera sumar-se als canvis que de manera inexorable produeix el pas del temps. No obstant, en aquest espai no voldria sermonejar sobre les noves tecnologies, fet que ja he tingut oportunitat de dur a terme en altres escrits sinó que més aviat em centraré en el naixement de la filla dels Prínceps d’Astúries. L’expectació era màxima, tothom estava pendent de la clínica privada Ruber per conèixer de primera mà qualsevol informació que permetés aportar quelcom innovador sobre un fet tan comú, natural i habitual com suposa portar al món un nadó.

Cada dia a les clíniques i als hospitals del nostre país tenen lloc centenars de naixements amb l’única particularitat o diferència que passen més desapercebuts perquè no gaudeixen d’una cobertura informativa acurada que prima tots i cadascuns dels detalls extrets gràcies a un desplegament mediàtic atapeït d’enviats especials. Ara bé, la barreja de sentiments, les fortes emocions que provoquen una explosió d’alegria i de felicitat en els pares i sense oblidar-nos dels familiars i els amics més propers als progenitors m’atreviria a dir que és igual o inclòs superior.

Tanmateix, els naixements de la família reial sempre estan envoltats d’una aurèola que combina la passió que alguns senten per conèixer totes les informacions sobre l’estat de la mare i del nadó. Sense oblidar la dosis de curiositat per saber qui ha estat el primer en visitar a la mare i obtenir les primeres valoracions i reaccions de les persones que han vist a la petita. A l’altre extrem trobem aquells que s’indignen profundament perquè tota l’atenció informativa l’acapara una persona que tot just acaba d’arribar al món i a més els pares poden estar ben tranquils perquè no hauran de fer mans i mànigues en quadrar els comptes a final de mes perquè en última instància la nova infanta serà mantinguda per tots els ciutadans.

Aquest és l’etern debat que sempre porta a les espatlles la monarquia. La Casa Reial gaudeix d’una partida pressupostaria inclosa en els pressupostos generals de l’estat que en el present exercici econòmic ascendeix a un total d’uns vuit milions d’euros anuals. Després del naixement de la petita Sofia, ràpidament hi haurà qui no dubtarà en fer servir el vell argument que versa sobre el fet de tenir una nova boca a mantenir per carregar contra la monarquia. Tanmateix, més enllà d’aquesta fàcil valoració crec que l’argumentació hauria d’adoptar un to més seriós perquè si en comptes del rei tinguéssim un cap d’estat escollit democràticament pel conjunt de la ciutadania també hauria de rebre una remuneració en forma de salari.

Segurament no estaríem parlant de l’astronòmica xifra de vuit milions d’euros però crec que el pes de l’argumentació s’hauria de dirigir enfront la consolidació de la democràcia plena en el nostre país perquè si bé podem escollir en el nostre president del govern a través d’unes eleccions no tenim la mateixa oportunitat per fer-ho amb el cap de l’estat que ve imposat sense que ningú hi pugui dir la seva. Dit, això, malgrat no ser una monàrquica convençuda des d’aquest modest escrit felicito als pares pel naixement de la seva filla i no ho faig perquè es tracti d’una infanta sinó simplement perquè l’arribada d’un nou membre a qualsevol família, sigui reial o no, sempre és sinònim de felicitat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/05/07
Laia Gomis