Eleccions municipals, 27 de maig

Les eleccions municipals ja s’han celebrat, una data que molts teníem a la ment perquè feia molts mesos que hi treballàvem, concretament en el meu cas des de mitjans de desembre. La jornada s’iniciava a quarts de vuit, esperant que quan a les vuit del matí comencessin a constituir-se les meses no hi hagués cap incidència, tal com va ser.

Aleshores, arribava el moment de muntar el desplegament d’apoderats per cobrir les taules per tal que poguessin suplir als interventors i evitar que la llarga jornada esdevingués pesada.

A les 10 del matí, exercia el dret de sufragi, acudint al meu col·legi on vaig constatar que les paparetes del PSC i de les ICV-EUiA es trobaven tapades, algú començava a no respectar el joc democràtic.

Acte seguit, vaig iniciar un recorregut per alguns col·legis electorals i la tranquil·litat era la constant fins que alguns membres de Plataforma per Catalunya la van decidir trencar amb unes pràctiques força detestables com són el fet de repartir vots a les portes d’alguns col·legis electorals.

La participació de la una del migdia ens mostrava un clar retrocés davant les xifres de les passades eleccions municipals, concretament sis punts per sota. La llum d’alarma s’encenia en moltes seus dels diversos partits polítics davant l’amenaça que l’abstenció tornés acaparar el protagonisme de la jornada electoral. Tots confiàvem que la gent acudiria a les urnes per la tarda i així deixaríem endarrera la tendència abstencionista dels darrers comicis electorals.

Dissortadament, no va ser així, a les sis de la tarda vaig dur a terme novament una visita per alguns col·legis electorals on vaig constatar de prop el desencís, la manca de ganes d’anar a votar perquè les persones entraven en compta-gotes.

Em vaig perdre el tancament directe dels col·legis electorals i no vaig poder viure in situ l’escrutini perquè a dos quarts de vuit tenia un compromís. Televisió El Vendrell feia un especial municipals 2007 i quan els col·legis electorals tancaven al punt de les vuit del vespre, començava una tertúlia dirigida pel Víctor Merencio que estava acompanyat pel Roger Caballero i jo mateixa. Des d’aquest espai agrair a tots dos el bon ambient que es va respirar durant tota l’estona que vaig compartir amb ells, prop de tres hores claus i decisives pel futur del nostre Vendrell.

La veritat és que em va semblar una idea molt interessant i atractiva, per aquest motiu vaig acceptar la invitació. Vaig viure les meves primeres eleccions municipals d’una manera especial i diferent, des dels estudis del plató anaven arribant resultats d’enquestes realitzades a peu d’urna i el recompte dels primers escrutinis. Vam tenir l’oportunitat de comentar els diversos aspectes que anaven sorgint al llarg de la nit, des de la participació, la utilització de les noves tecnologies en el procediment electoral, la llei d’hont, fins arribar al resultat que dibuixava un escenari polític completament diferent a l’actual

Els ciutadans del Vendrell que es van acostar a les urnes, no va arribar ni al 54% però del conjunt de vots emesos es va configurar el següent escenari
CIU es convertia en la força política guanyadora de les eleccions obtenint 7 regidors. Seguida de la federació nacionalista tenim al PSC que obtenia tan sols tres-cents vots menys i obtenia també 7 regidors. Una força política que irrompia en l’espectre polític vendrellenc és Plataforma per Catalunya, que comptava amb més de 2000 vots i passava d’un regidor a obtenir-ne fins un total de 4. Acte seguit trobem el Partit Popular que seguien amb els seus dos regidors i en darrer lloc ERC que malgrat una nit plena de nerviosisme perquè es pensaven que perdrien l’únic regidor al consistori vendrellenc, finalment van mantenir-lo. La resta de formacions polítiques entre les quals es troben ICV-EUIA, ALVEN, IGM i Izquierda Republicana, es quedaven sense representació al consistori vendrellenc.

El poble és sobirà i decideix qui vol que siguin els seus representants però malgrat aquesta evidència estic enormement preocupada per l’ascens d’un partit racista i xenòfob que ha obtingut a la meva vila. El Vendrell és un municipi tranquil on la immigració no és un problema, la convivència entre tots els vilatants està plenament garantida malgrat hi hagi qui vulgui fer-la trontollar per aconseguir un rèdit electoral difonent mentides i promeses impossibles de realitzar.

Cal que totes les formacions polítiques agafem el compromís d’estudiar de prop aquesta situació que ja va néixer fa quatre anys al Vendrell, quan un desconegut August Armengol irrompia dins l’escenari polític amb un missatge inequivocament racista sota les sigles de Plataforma per Catalunya. L’experiment el va portar a obtenir un regidor, avui en té quatre, vam mirar de lluny i des d’un cert recel aquesta situació i l’electorat que diposita la confiança amb aquestes promeses infundades i plagades de mentides creix exponencialment.

Personalment, sento vergonya quan veig el nom del Vendrell en columnes de diaris d’abast nacional com és el cas del País o el diari electrònic del plural perquè es relaciona el nostre municipi amb l’increment sense precedents d’un partit racista i xenofob com és Plataforma per Catalunya, avui els dos grans noms d’aquest fet són el meu poble, Vendrell i la ciutat de Vic.

Aquest és el meu espai personal, símbol de llibertat on exposo els meus pensament i no em guardaré per mi mateixa una anècdota totalment desagradable que vaig patir durant la jornada electoral.

Si bé és cert que vaig estar voltant tot el dia d’un col·legi a un altre, aquest fet em va permetre intercanviar opinions i reflexions amb persones d’altres formacions polítiques que malgrat discrepar en algunes qüestions de fons, vam poder parlar en un to tranquil i molt agradable sobre diverses qüestions. Concretament, ho vaig fer amb persones de l’entorn d’ICV-EUIA, d’ERC i també de CIU.

Ara bé, a quarts de vuit caminava cap a la seu del PSC per deixar uns papers abans d’anar a la tele i portava la meva credencial penjada visible que m’identificava com apoderada del PSC. Quan el sr. Carles Armengol, acompanyat del seu germà i cap de llista de Plataforma per Catalunya, August Armengol, em va veure, persona que no conec es va dirigir a mi i em va dir literalment fent ús d’un to totalment despectiu “Senyoreta del PSC, espero que aquesta nit no hi hagi pucherazo a les urnes” no vaig dubtar en respondre-li "Nosaltres respectem les normes democràtiques, mentre que no tothom pot dir el mateix".

Aquesta és només una anècdota però crec que descriu molt bé quin és l’estil i el to que empren aquests individus. L’educació i el respecte són uns mínims que no s’han de perdre mai i en el moment que caiem dins el perillós forat on tot s’hi val es poden produir greus conseqüències.

Desconec quina serà la constitució de l’ajuntament el proper 16 de juny però avui us volia aproximar els pensament i les reflexions ràpides sobre la jornada d’ahir. Tindrem oportunitat de seguir parlant sobre aquest assumpte perquè això tot just comença.