divendres, de juny 01, 2007

La jornada electoral

Diumenge, a les nou del matí obrien els trenta-set col·legis electorals que es trobaven escampats per tot el municipi del Vendrell, des del casc antic passant pel Tancat, també per la zona escolar fins arribar als barris marítims. Més de vint-i-tres mil ciutadans estaven cridats a les urnes perquè expressessin a través del seu vot quin era el projecte de Vendrell que volien.

Quan vaig sortir de casa a quarts de vuit del matí, no feia gens de fred, es respirava una temperatura agradable. La gent restava dormint perquè convé no oblidar que els diumenges els ciutadans aprofiten per descansar i llevar-se una mica més tard del que és habitual però el sol que començava a imposar-se sobre el cel nítid i clar sense cap núvol. Encara era molt aviat per començar a decaure dins l’escenari més pessimista, a més estava convençuda que les eleccions municipals, aquelles més properes al ciutadà, deixarien endarrera l’abstenció que tantes columnes ha ocupat en tots els mitjans de comunicació.

La meva innocència em portava a pensar que els ciutadans conscients de la responsabilitat que tenien a les seves mans podent escollint el seu alcalde o alcaldessa no deixarien passar aquesta magnífica oportunitat democràtica. Si bé és cert que eren les meves primeres eleccions municipals, vaig tenir l’oportunitat de participar en altres comicis electorals però el fet de poder escollir un dels nou projectes que se’m presentaven era tot un orgull perquè la meva opinió era escoltada a través del meu vot.

Una vegada vaig dipositar el sobre dins la urna vaig sentir que havia complert amb el meu deure ciutadà. A més vaig pensar que érem uns privilegiats perquè en aquest país durant quaranta anys ningú podia exercir el dret de sufragi lliurement. Gràcies a la lluita incessant que van dur a terme moltes persones, arribant a un gran compromís que en molts casos va suposar deixar la seva vida pel camí perquè avui es poguessin celebrar unes eleccions democràtiques.

La ciutadania no té aquesta percepció perquè l’elevada xifra d’abstenció ens demostra que tan sols la meitat del total de votants es van aproximar a les urnes. Desconec quin van ser el motiu que justifica l’absència d’un elevat nombre de persones que van restar indiferents davant els comicis electorals. Ningú pot al·legar la manca de partits polítics, perquè precisament al Vendrell comptàvem amb una pluralitat de candidatures, un total de nou, i si encara hi havia algú que no es sentia identificat en cap d’elles sempre hi ha l’opció del vot en blanc.

Ara bé, la sorpresa de la nit arribava amb el nou i alhora incert escenari polític que es dibuixava a la nostra vila. Els dos principals partits polítics, CiU i PSC empataven en nombre de regidors, concretament en set, i el partit xenòfob i racista Plataforma per Catalunya es convertia en la tercera força política amb més de dos mil vots i quatre regidors.

Tots els votants que van dipositar la confiança al partit liderat per Armengol mereixen el meu respecte però convé que siguin conscients que totes les promeses que van votar seran paper mullat. Moltes d’elles neixen des d’una base demagògica, altres directament falsegen la realitat i en darrer lloc hauríem de parlar d’aquelles que aposten per una clara confrontació entre ciutadans, fent ús de la terminologia clarament xenòfoba com és parlar de població autòctona. Crec que no podem restar callats davant aquest fet, em preocupa enormement que el nom del Vendrell surti a la premsa relacionat amb aquest partit xenòfob com és Plataforma per Catalunya. Tots plegats hem de començar a explicar als ciutadans que aquest partit no disposa d’una sòlida base ideològica sinó que únicament s’amaga darrera de la immigració. La nit electoral vaig pensar en una persona que dissortadament ja no es troba entre nosaltres, la Marta Mata, sempre ens deia “Política vol dir pedagogia”, avui més que mai recordo les seves paraules.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 01/06/07
Laia Gomis

13 Comments:

At 8:35 p. m., Blogger Jesús M. Tibau said...

Sóc escriptor especialista en relats breus, com ara el recull Postres de músic, i des de no fa gaire temps, també blocaire convençut.
Al meu bloc de temàtica literària, Tens un racó dalt del món (títol del meu primer llibre i també un anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant), hi poso informació del Club de Lectura de Tortosa, comentaris literaris, sensacions, activitats, fragments de contes i, a més, proposo jocs literaris amb premis inclosos, i fa pocs dies he penjat la sisena proposta. Et convido a visitar el meu bloc i a participar en els seus jocs.
http://jmtibau.blogspot.com

 
At 11:24 p. m., Blogger ALBERT FAURIA said...

Bones Laia,
He trobat això al youtube. Potser ja ho hauràs vist, però en tot cas, et deixo el link aquí i, tant de bo, que s'ho miri força gent... Que convé!

http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA

Albert

 
At 10:36 a. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:

Malgrat tinguem ideologies oposades, les percepcions i els sentiments uneixen a les persones, t´entenc el desencis que t´has endut al veure el resultat municipal del lloc que més estimés, el teu poble El Vendrell, és una sensació com si tota la feina no hagués servit de res, a mi m´ha passat el mateix a Barcelona Ciutat, més de 4 anys treballant dia a dia per un canvi social-conservador (ciu+ppc) i tot resta igual, per això et puc entendre quan dius que és trenca la il-lusió i la innocencia, això últim, NO s´ha de perdre mai, la Innocencia és el que permet rebifar la il.lusió, i guanyar la complicitat de la gent, és una caracteristica dels infants que els adults hauriem de mantenir.

Respecte a PXC, discrepem totalment, per a mi és un partit que connecta amb els problemes reals dels ciutadans, i crec que hauria de formar part del govern.

Sort i treball per els examens.

 
At 12:42 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Jesús M ara aniré a fer una ràpida visita al teu blog, no disposo de molt de temps lliure per entretenir-me però m’apunto l’adreça del blog per visitar-lo de tant en tant i anar descobrint i gaudint de totes les novetats que hi publiquis

Albert gràcies per posar el link del you tube on podem constatar que s’amaga darrera de Plataforma per Catalunya i més concretament qui és el veritable president del partit, Josep Anglada, un nostràlgic franquinsta militant de Fuerza Nueva que sense embuts té la gosadia de dir totes les barbaritats que al llarg del video pronuncia.

Plataforma per Catalunya no té cap interes en abordar els problemes de la societat, sinó que simplement sota la bandera de la immigració es presenta com el superheroi que amb un discurs demagògic té la voluntad de convertir-se en un nou líder. El seu programa d’educació versa amb el control de la immigració, el seu programa de salut també, tot s’acaba amb el mateix, no saben parlar d’altre cosa que la immigració.

 
At 4:46 p. m., Anonymous Anònim said...

El numero 8 de la candidatura de Plataforma por Catalunya del Vendrell pasa la noche del 28 de mayo arrestado por maltratar a su mujer, la numero 5 dela candidatura de Plataforma por Catalunya del Vendrell...


Esta es una noticia que se encuentra presente en la vida del vendrell y queria ponerla en este espacio para que los lectores se dieran cuenta quien conforma la lista de PxC del Vendrell...

 
At 5:30 p. m., Anonymous Anònim said...

HOLA LAIA ,soc a barcelona a casa dels avis, i li he ensenyat el teu bloc.Esta a favorits,la teva cosina ANNA.

 
At 5:55 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia,
sóc el Josep Mª (el fill del SASO) i ja saps que estic estudiant Ciències Polítiques.
Crec que el comportament general d'aquestes eleccions democràtiques es pot atribuïr al que el catedràtic de la UAB Joan Botella anomena "cinisme democràtic". Aquest es caracteritza -en el cas espanyol i també en el català- per un cert respecte envers les institucions democràtiques, i alhora, una manca de respecte i d'empatia envers els polítics.
Aquesta actitud generalitzada pot ser deguda tant a l'augment de l'individualisme -que començà en l'època Tatcher i Reagan- com a una acomodació fictícia petit-burgesa per part de les classes treballadores, ja que actualment no mostren gaire sovint la seva consciència de classe (no oblidem que la dreta va a votar sempre).
Pertant, crec que podem parlar d'un problema europeu genralitzat de "desclassització" on el votant no assumeix la seva posició social i prefereix veure's com un membre de la petita burgesia pel fet de tenir un Audi A4 (hipotecat, esclar).
Tothom es veu capaç de criticar les polítics, fins i tot es parla de "classe política", oblidant que molts d'ells són fills de botiguers i d'obrers immigrants.
Pot semblar absurd o fins i tot irònic viure en una societat on tothom es diu ecologista però pocs reciclen i/o es manifesten quan cal fer-ho.
Tothom està a favor dels Drets Humans i ningú és d'Amnistia Internacional. ETC, ETC. CINISME DEMOCÀTIC
I pel que fa a l'augment del racisme i l'extrema dreta al Vendrell i a Vic... potser si que es va equivocar Marx. La depauperació de la classe obrera no té perquè portar un augment de la consciència de classe i una revolució social i política. Podem arribar a una nou NASDAP (Partit Nacional Socialista dels Obers Alemanys) amb un Hitler al davant.
Potser tens raó, hem de fer pedagogia com deia la Marta Mata, però també podriem realitzar-la a l'estil de Gramsci. Una revolució política i social no pot prosperar sense una prèvia revolució cultural.

 
At 3:09 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Anna, gràcies pel teu comentari, sempre suposa un motiu d’alegria que tot i ser petita de tant en tant entris en aquest espai i li facis un cop d’ull. Em faig càrrec que hi haurà moltes coses que no les entendràs però estic convençuda que no pararàs fins que algú et pugui aclarir una mica el que hi ha en tots els escrits i tu et puguis fer la teva idea personal.

Josep Mª apuntes una interessant reflexió en la qual estic d'acord amb molts aspectes que desvetlles al llarg de la mateixa. Una argumentació molt sòlida sobre el cinisme democràtic, en prenc nota! A més, et voldria agrair el fet que t’hagis decidit a participar en el meu blog, gràcies!

Cordialment,

Laia

 
At 2:51 p. m., Anonymous xavier del vendrell said...

La gent del Vendrell, sense cap mena de dubte, no sap que ha anat a votar. El senyor Armengol ens ha vengut una campanya electoral plena de demagògia i populisme. Això, és un fet real i molt amenaçador pel nostre Vendrell. Depenent dels pactes, m'agradaria saber quants en treurà d'aquí quatre anys.

És obvi, que la nostra alcaldessa "Elena Arribas" ha fet una feina impecable durant aquest quatre anys i, a més a més, molt modesta, com la seva campanya. Quan parlo de modestitat, vull dir "sense posar-se medalles" de cap tipus. Crec, personalment, que les persones que ha portat al darrere han estat vertadera exemples de "saber fer".

Per tant, no són justos els resultats del Vendrell i, de manera particular als del Tancat (no vull dir el que sento envers aquest barri).

Senyors, estimada Laia en particular, s'ha fet una injustícia; però, el poble del Vendrell pagarà per això, perquè haurà d'aguantar el Benet Jané (la prepotència en persona) quatre anys més.

Gràcies i una abraçada.

PD: Laia et veig amb un munt d'actes; però, tu no em coneixes i jo no goso a dir-te mai res.

Moltes feliciats per aquest blog tan maco.

 
At 9:13 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Aquesta visió que exposes no és la compartida pel conjunt de vendrellencs i vendrellenques que el passat diumenge van acudir a les urnes. Jo també crec que l’Helena ha estat una gran alcaldessa que durant aquests quatre anys el Vendrell ha patit una transformació important, tant des del punt de vista de la millora de les infrastructures com també dins les polítiques socials. La creació d’una regidoria moderna i alhora innovadora com Polítiques d’Igualtats encapçalada per una persona amb una gran sensibilitat i professionalitat vers aquests assumptes.

El poble és sobirà i ha decidit que Benet Jané tingui més vots que la candidata a l’alcaldia socialista, Helena Arribas. El resultat tampoc és per fer una gran festa perquè el retrocès de CIU vers les passades eleccions suposa una pèrdua d'un regidor, tanmateix, és la força guanyadora i haurem de respectar la voluntat de la ciutadania.

Per cert, si mai em veus pel carrer o en qualsevol acte, no tinguis cap problema en dir-me res, fins el dia d’avui no m’he menjat mai a ningú!

Laia

 
At 4:44 p. m., Anonymous X marca el lugar said...

"Per tant, no són justos els resultats del Vendrell i, de manera particular als del Tancat (no vull dir el que sento envers aquest barri)."

Osti, que democràtic, sí senyor.

Gairebé tant com filtrar informació personal de membres de la llista de PxC. Això, amics (em consta) socialistes és força lamentable per part del govern sortint independentment del malament que em caiguin la gent de PxC. Aquí us heu passat de rosca.

X

 
At 11:43 a. m., Anonymous Juanma Benitez said...

Hola a tots

Realment estic impressionat pel vostre tarannà democràtic, i el vostre saber encaixar uns resultats.
Si el senyor Zapatero guanya les eleccions és el millor. Si Montilla és president, no sent el més votat, és el millor. Si Helena Arribas perd les eleccions municipals, apuntant-se el record de ser l'única que no ha renovat alcaldia en els seus primers 4 anys de mandat, llavors el poble està equivocat. Jo de vosaltres reflexionaria abans de fer un comentari tan absurd com aquest.

Si observem el millor medidor que mai no s'equivoca, son las eleccions, encara que els antidemòcrates, és a dir feixistes ho vegin d'una altra forma.

adeu

 
At 11:45 a. m., Anonymous Juanma Benitez said...

www.pxc-elvendrell.blogspot.com

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home