El simbolisme del xandall

Aquests darrers dies les informacions en clau municipal acaparen totes les nostres atencions, encara hi ha moltes incògnites que amb tota probabilitat s’acabaran desvetllant el proper dissabte 16 de juny a les dotze del migdia a les sales dels plens de tots ajuntaments. No obstant, aquesta setmana vull centrar la meva atenció en una petita illa situada a l’altre costat de l’Atlàntic.

El passat cap de setmana reapareixia després de molts mesos l’absent Fidel Castro. Les imatges captades mentre el dictador cubà intercanviava unes paraules amb el líder del Partit Comunista del Vietnam han fet la volta al món. Els seus detractors desitjaven veure a un Castro agonitzant però no va ser així. Si bé és evident que pateix una malaltia que s’ha convertit en una qüestió d’estat perquè s’ha portat amb el màxim secretisme sense desvetllar massa informació, les imatges no ens oferien un Fidel Castro exhaust sinó que els seus gestos ens demostraven l’empenta que té per vèncer la malaltia.

Més enllà de les valoracions i conclusions polítiques que es poden extreure de la situació que viu Cuba, em voldria fixar en un petit detall que potser ha passat desapercebut o en altres contextos s’ha arribat a ridiculitzar.

Tots en un moment o altre hem anat a visitar un familiar, un amic o conegut a l’hospital. Quan entrem en aquest indret, l’ambient que es respira no és gens agradable, a molts se’ns canvia la cara perquè sabem que precisament no és motiu d’alegria passejar-se pels llargs passadissos dels hospitals que semblen que no tenen mai fi. Quan entrem a l’habitació, trobem el malalt estirat al llit amb la típica bata dels hospitals. Tot l’ambient que es crea a l’entorn ens dóna la sensació que la persona ingressada a l’hospital està molt més greu d’allò que mostra el seu pronòstic mèdic .

Les persones a través de tota una sèrie d’elements externs captats a través dels nostres sentits som capaces de dur a terme una ràpida conclusió, a vegades amb un major grau d’encert que en altres, és allò que habitualment anomenem la percepció. Estic segura que si la persona en comptes d’estar ingressada a l’hospital estigués a la seva llar i no portés la tètrica bata dels hospitals, la nostra percepció fora completament diferent.

No us penseu que m’he oblidat de Fidel Castro, perquè precisament és en aquest moment quan voldria recuperar la figura del dictador cubà. Molts periodistes bromejaven sobre el fet que Fidel Castro aparegués amb un cridaner xandall vermell amb alguns tocs de blanc i blau, reproduint així la bandera cubana, res era casual. A més, un xandall sempre és la indumentària que s’associa amb la vitalitat que suposa la pràctica d’una activitat esportiva. Castro va obrir l’armari i va decidir posar-se el seu xandall vermell perquè era conscient que moltes mirades es dirigirien vers la seva persona i més concretament sobre el seu estat de salut. Si hagués optat per un pijama o una bata d’estar per casa, tots haguéssim interpretat que estava en els seus últims dies. Ell volia demostrar al conjunt de l’opinió pública que disposa d’una gran energia i el simbolisme que s’amaga darrera del llampant xandall era perfecte per transmetre aquest missatge.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 08/06/07
Laia Gomis