divendres, de desembre 01, 2006

El continent oblidat

La fisonomia trista, ensopida i malaltissa era el tret característic de les poblacions europees de l’Edat Mitjana quan les pestes arrasaven ciutats senceres fent disparant així els índexs de mortalitat, que no distingien entre homes i dones, infants o adults. Actualment, si poguéssim visualitzar la cruesa d’aquells anys, estic segura que pràcticament ningú els entendria fins al punt d’interioritzar la situació dramàtica a la qual s’havia afrontar la societat perquè no tenia cap altra sortida, era el seu dia a dia.

Aquesta descripció ens semblaria impossible en els nostres temps, però amb tots els matisos propis que comporta inexorablement el pas de més de cinc segles, dissortadament aquesta no és una imatge que hagi desaparegut com a tal. Al costat de casa nostra, uns quilometres més enllà de les nostres fronteres, hi ha un extens territori amb uns 30.170.427 km² i uns 900.000.000 habitants que reprodueix alguns dels elements citats anteriorment. Tan sols amb el pes de les xifres anteriors podríem pensar que estem parlant d’una gran superpotència amb un paper influent i transcendental dins el nostre planeta però no és així perquè quan desvetllem que s’hi amaga darrera, constatem que l’Àfrica, té un paper irrellevant en el conjunt del nostre planeta.

La fam, la misèria i la pobresa arrosseguen a la població africana, és més, m’atreviria a exposar que tots els atributs anteriors condemnen als seus habitants a malviure en unes condicions deplorables, encadenant a tot un territori arribant-lo a oprimir fins arribar a un punt que limita el seu desenvolupament.

A l’altre costat trobem la resta del món que observa plàcidament aquesta realitat com si d’una telenovel·la es tractés, és més, contemplen aquest continent amb una total vehemència i despreocupació perquè des de la seva òptica els problemes no es veuen, l’opció fàcil és fer-se el despreocupat com si aquells assumptes no anessin amb ell. Ara bé, la situació més ridícula acostuma a ser la solució final, que no és res més que mirar cap a l’altre costat sense oblidar unes acurades i meditades paraules perquè tots adquirim una consciència, sense més.

La plasmació real de la reflexió anterior és el cas de la sida. Durant molts anys, aquesta malaltia es va endur milers i milers de vides humanes a l’Àfrica però tothom la relacionava amb les condicions de pobresa que es donaven en aquest territori. No obstant, quan aquesta pandemia arriba als països desenvolupats s’engega la veu d’alarma. En el fons, fins que la sida no arriba als països rics, és molt trist reconèixer-ho però els fets parlen per si mateixos, ningú es va preocupar per aquesta malaltia.

Un ball de xifres inundarà la jornada d’avui, 1 de desembre, el dia mundial de la sida, ens recordaran les vides que s’ha emportat aquesta malaltia, masses. El grau de coneixement i sensiblitatzació que es té vers aquesta malaltia es troba en una línia creixent però el més important és que ningú baixi la guàrdia, perquè la sida és una malaltia que no entén ni de races, fronteres, religions, ideologies o bé orientacions sexuals.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 01/12/06
Laia Gomis

7 Comments:

At 9:07 a. m., Anonymous Anònim said...

Laia tienes toda la razon del mundo.Pero no hay que mirar a Africa cuando se habla de SIDA, en INDIA tambien afecta esta enfermedad sobre todo a mujeres, y lo mas insolito de todo a NIÑAS contagiadas por el ego masculino.En estas fechas nos taladran con informacion de la pobreza de distinyos puntos del mundo,para recolectar dinero pero yo me pregunto¿por que no mirar primero al vecino? Esta bien lo de ayudar y ser solidario con el tercer mundo (no se quien es mas) pero somos menos solidarios cuando es aquella persona que no tiene recursos a nuestro lado.TE FELICITO POR TU BLOG TIENES ARTICULOS INTERESANTES Y TE HACEN PENSAR EN CUESTIONES QUE NO CAIAS. Espero que el nuevo año nos permita ser personas y no gente . Me despido de ti M.O.C

 
At 5:03 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, sabies que aqui a Catalunya hi ha un 18, 8 % de pobres i que el percentatge lluny de disminuir a augmentat en els darrers anys, governant l´esquerra nacional? El SIDA es una malaltia que amb precaucions no s´agafa i si no es fa res tampoc s´agafa, per a mi es una enfermetat surgida per dur a terme conductes de risc i entre col-lectius molt especifics per aixó crec que desde Catalunya ens hauriem de preocupar de altres malalties socials prioritàries i no tant del SIDA, es clar que nomès es una opinió entre tantes altres.

 
At 1:38 a. m., Blogger Laia Gomis said...

El present article pretenia una doble reflexió, per una banda recordar a tots la realitat que es viu en el continent africà, el qual molt sovint tendim a oblidar i aprofitar l'avinentesa, posar el meu granet de sorra difonent la celebració del dia mundial contra la sida i el que suposa la citada efemèride.

La pobresa no només es troba present els països que abans rebien la denominació del Tercer Món i actualment han estat rebatejats amb el nom de països en procés de desenvolupament sinó que dins les nostres ciutats també comencen a existir bosses de pobresa, un fenomen que rep la denominació del Quart Món. Seria absurd atribuir el creixement de la pobresa a l’existència del tripartit, em sembla una qüestió que mereix una anàlisis rigorosa i no es poden fer relacions directes de manera alegre perquè la pobresa no té una sola causa sinó que presenta una estructura complexa.

A Catalunya hi ha més de 40.000 persones amb SIDA, potser un gran nombre de persones afectades deuen haver contret la malaltia per pràctiques de risc però no és just que ens oblidem d’elles i les abandonem a la bonaventura sinó que pel mer fet de ser persones mereixen el respecte del conjunt de la ciutadania. A més, que me’n dius d’aquell jove adolescent que amb només 17 anys a través d’una pràctica de risc li transmeten la sida, si que és cert que hauria d’haver estat una persona responsable i hauria d’haver pres les mesures necessàries per evitar-ho però no ho ha fet. Automàticament penso en la família del jove, tot i que potser li han repetit centenars d’ocasions el missatge d’anar alerta, quan coneixen la desafortunada notícia no crec pas que reaccionessin dient-li, ja t’està bé per no fer cas.

Personalment, crec que seria un error prioritzar els malalts en funció del nombre de casos detectats, hem d’esmerçar tots els nostres esforços en posar fre a la sida però no només en l’àmbit de Catalunya sinó anar més enllà perquè a la resta del món, la sida també és un problema que s’emporta milions de vides. A més, el fet d’estudiar i investigar la sida perquè un conjunt dels nostres professionals tinguin un gran coneixement de l’esmentada malaltia no implica girar l’esquena vers les altres malalties, sinó que la investigació no ha de cessar vers l’extens ventall de problemes sanitaris que actualment tenim.

 
At 5:29 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Ahir per la nit van donar al Mil-lenium del canal 33 (un excel-lent programa per altra banda del senyor Ramon Colom) un debat sobre el SIDA on sortien les eminències catalanes en el tema el DR.CLOTET i el DR. GATELL i van parlar de que ara a Ctalunya amb els nous tractaments que cronifiquen la patologia, molta gent no prèn precaucions, i s´infecten es realemnt fort , segons ells aquesta gent frivolitza la malatia, per cert com tú molt bé parles en el teu article ara es Africa el camp de batalla amb 25 milions de malats. Reconec que la meva ideologia social-conservadora em fa tenir una certa fredor vers aquesta malalatia, ho sento, tal vegada em capfico mès en els temes socials en els quals es un terreny amb el qual em sensibilitzo mès fàcilment. Felicitart-te per el excel-lent article.

 
At 3:35 p. m., Blogger José Manuel said...

El diumenge passat, a La 2 de TVE varen emetre el quart capítol d'una sèrie a la qual estic més que enganxat, titulada "Otro mundo es posible. Voces contra la Globalización", titulant-se el capítol "Un mundo desigual".
A aquest capítol es va parlar de la pobresa al món, i també es tocà el tema de la SIDA. I es varen dir coses ben certes, malgrat que ens coste reconéixer-les. La primera era que fins el contagi de famosos europeus es tenia com a una malaltia que només afectava als homosexuals i marginats de la població, i des d'alhores (mort de Freddie Mercury per ser-ne més explícits) es començà a prendre consciència del problema; i la segona és que si aquesta malaltia afectés majoritàriament a la població dels països desenvolupats la vacuna ja seria una realitat, però com la immensa majoria dels infectats són als llocs més pobres de la Terra, a més de no destinar-se la suficent dotació pressupostària perquè acabar amb la SIDA siga una realitat, sinó que a més se'ls dificulta l'accés als medicaments retrovirals destinats a atenuar les conseqüències del seu calvari.

 
At 4:24 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Sobre aquests temes jo he arribat a llegir barbaritats que no sé si creure-me´ls, com que la SIDA és una arma biológica creada per aturar l´ augment demogràfic de la Població del Tercer Món, crec que son llegendes negres, peró el que es clar es que ara sobre tot afecta al Tercer Món.

 
At 2:42 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Estic completament d'acord amb l'exposició que exposes al llarg del teu comentari, José MAnuel. Si la SIDA és una pandemia que provoca la mort de milions de persones concentrades bàsicament en els països del Tercer Món ens ho mirem amb un cert recel i acostumem a relativitzar tot plegat per l'egoisme que tan caracteritza la societat occidental. Aquestes actituds m'ofenen profundament perquè quan ens trobem amb malalties que només ens afecten a nosaltres aleshores hem d'invertir tots els nostres recursos en posar fi a aquestes i oblidar les altres, que en els millor dels casos hi pensem només durant el dia mundial de la mateixa.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home