El Penedès a l’època de Lluís Companys

El passat 2 de novembre s’inaugurava una exposició sobre "Lluís Companys i la seva època, 1882-1940" a la Lira del Vendrell però perquè no es tractés tan sols d’un recull d’imatges, l’Institut d’Estudis Penedesencs va decidir acompanyar totes elles d’una xerrada titulada “El Penedès a l’època de Lluís Companys” a càrrec d’Ernest Benito i la presentació de l’acte la va realitzar Ramon Arnabat.

Quan vaig tenir coneixement d’aquesta conferència ràpidament la vaig anotar a l’agenda per evitar un descuit d’últim moment, no m’acostuma a passar però sempre hi cap la possibilitat que entre una cosa i una altra no hi pensés.

L’estudi de la història és realment apassionant, a través de la lectura d’una sèrie de documents pots remuntar diversos segles en el temps, conèixer quins eren els hàbits de vida i les costums de la població així com també cercar explicacions a molts esdeveniments que avui en dia formen part de la nostra actualitat imperant.

He de confessar que durant els primers cursos d’ESO per mi la història no tenia res d’interessant, llegia les pàgines del llibre i simplement les memoritzava, procurant no oblidar cap dia mes i any dels principals esdeveniments històrics. Aquest sistema em permetia treure bones notes però en el fons el bagatge històric que posseïa era molt deficient per no dir nul.

Tanmateix, un bon dia em vaig trobar amb un professor d’història que em va trencar tots els meus esquemes, no li interessava que coneguéssim el dia concret en el qual es va produir una determinada batalla perquè reconeixia que ni tan sols ell ho sabia, sinó que el seu objectiu principal era que tinguéssim una visió panoràmica de la història, coneixent els principals esdeveniments històrics i que un cop acabat el curs els recordéssim i no els oblidéssim sinó més aviat que poguéssim parlar àmpliament sobre tots ells.

Així doncs em va tocar canviar radicalment el meu mètode d’estudi en aquesta matèria i va ser precisament aleshores quan vaig començar a sentir un cert interès per la història. El responsable d’aquest fet és l’Ernest Benito, el meu professor d’història durant els dos cursos de batxillerat. A més, vaig descobrir que les classes d’història no consistien només en llegir el llibre i resumir el més important, com fins aquell moment m’havien ensenyat. Les classes de l’Ernest ni de bon tros eren així sinó que ell arribava a classe, i ens demanava on ens havíem quedat el dia anterior i a partir d’aquí ens explicava la lliçó, molts dies amb el llibre tancat sobre la seva taula i quan l’obria era per comentar algun document que es trobava intercalat amb el text .

A la recta final del curs 2003-2004, quan acabàvem l’apassionant període històric que comprenia la II República i iniciàvem la Guerra Civil, va ser escollit diputat al Congrés i aleshores es va veure obligat a deixar l’activitat docent que pràcticament fins el darrer dia va dur a terme.

El marc geogràfic de la història que s’explica als instituts acostuma a ser d’àmbit internacional, estatal sense oblidar l’autonòmic. No obstant, imagino que per diversos motius justificables no és parla de la història més propera a tots nosaltres, en el meu cas concret centrada a l’àmbit penedesenc. Fruït del meu interès particular, durant el període estival que és quan disposo de major temps lliure, m’intento documentar cercant llibres que expliquin com es van desenvolupar els principals fets històrics a casa nostra perquè considero que és una experiència molt enriquidora.

La conferència del passat dimecres era una nova oportunitat per endinsar-me dins un món sobre el qual em queda molt per descobrir però any rere any de manera autodidacta vaig aprenent nous elements, l’evolució sempre és lenta però constant perquè aquell que pretengui aprendre la història de la nit al dia, modestament li recomano que no cal que s’hi posi.

Tots els assistents a la conferència vam recordar un període històric que s’iniciava a finals del segle XIX fins una mica més enllà del primer terç del segle XX. El ventall d’esdeveniments que es van tractar són diversos però de tots ells en voldria destacar un, la fil·loxera i amb ella totes les conseqüències que es van derivar després de la seva arribada a Catalunya. Quan la fil·loxera es trobava a França, les exportacions del vi penedesenc es van incrementar considerablement vers el nostre país veí però uns anys més tard aquesta afectaria a totes les nostres vinyes, provocant la mort de les vinyes autòctones i amb aquest element es posava punt i final als contractes de rabassa morta, els quals consistien en què el pagès explotava la terra i gaudia els fruïts que es derivaven de la mateixa fins que la vinya moria. L’afectació dels conreus penedesencs per la fil·loxera va provocar l’extinció d’aquest sistema de contractació i la instauració del règim de parceries, el qual seria font de nombrosos conflictes entre el pagès i el propietari del terreny que s’extendrien en el temps fins arribar a la II República, moment en el qual s'intentaria cercar la solució als problemes agraris amb la Llei Contractes de Conreu, per cert, un important promotor d’aquesta va ser el propi Lluís Companys.

Un moment de la conferència, d'esquerra a dreta, Ernest Benito i Ramon Arnabat