El regal d’Atenea

L’olor peculiar que desprèn la primera premsada d’olives ens activa les nostres papil·les gustatives i abans de degustar l’oli novell la nostra ment recorda el toc amarg i l’acidesa pròpia que caracteritza el primer rajolí de les noves olives. Aquest pensament no tindria una translació real si no fos gràcies al treball incessant que els pagesos que encara queden a la nostra comarca duen a terme. Acostumen a passar desapercebuts, no són un col·lectiu molt nombrós però durant tot l’any esmercen tots els seus esforços perquè quan arribi el moment de recollir el fruit, aquest es trobi en el punt òptim de qualitat.

Aquests dies, a peu de carretera ens podem trobar amb el verd intens que l’escampall de borrasses esteses sota les oliveres ens ofereixen. Aquest és l’impacte visual que la nostra retina capta quan descobreix quelcom anàleg, al costat d’aquestes borrasses tan característiques de l’època de fer caure olives, trobem els pagesos que fan possible aquesta tasca. Tots ells van abrigats, quasi no podem identificar a les persones perquè amb una mica de sort els hi podrem veure els ulls, però les jaquetes, els anoracs, les bufandes, gorres i guants, s’enduen el protagonisme.

Els primers raigs de sol semblen una concessió divina, ajuden a fer passar el fred i a mesura que va avançant el matí, l’escalfor del sol penetra a l’interior dels arbres i les olives i les branques deixen de estar fredes com el glaç.

Aquesta és una imatge que durant aquests dies es repeteix en diversos petits racons de la nostra comarca, potser hi ha qui tan sols es preocupa d’agafar el cetrill i fer-lo rajar però convé recordar que l’oli no s’introdueix dins les garrafes per art de màgia quan ens trobem a la recta final de l’any, i si quan anem a la cooperativa a comprar aquest producte ens el venen és gràcies al pagès que durant tot l’any té cura de les oliveres i vetlla perquè quan arribi el novembre es pugui iniciar la collita com cada any

Afortunadament, ens trobem en una època en la qual tothom coneix les grans propietats que l’oli de l’oliva posseeix, els metges recomanen de manera insistent el seu consum així com també reconeguts nutricionistes repeteixen per activa i per passiva la necessitat de l’existència d’aquest element dins la configuració de la nostra alimentació. No obstant, l’aurèola en la qual ens trobem actualment és relativament jove ja que fins no fa massa dies, l’escepticisme entorn el món de l’oli d’oliva era corrent, es passava de puntetes davant d’aquest assumpte perquè realment ningú s’hi volia implicar a fons fins que un reduït moviment de persones van començar el lideratge en aquest terreny, exposant en cercles tancats l’existència d’una font de salut, l’oli d’oliva. Lentament, aquesta informació es va fer un forat dins l’opinió pública i avui en dia ningú qüestiona aquesta important font de salut present a totes les cuines mediterrànies.

L’oli no és un producte que ha ideat la societat contemporània sinó que a la Grècia Clàssica era un element comú, així ens ho demostren algunes àmfores que segons ens expliquen els experts podrien haver estat receptacles on es dipositava aquest producte. A més, coneixem que els atletes grecs s’untaven amb oli, els guanyadors dels primers jocs olímpics eren coronats amb fulles d’olivera i també bevien una copa d’oli com a premi de la seva victòria.

Vegem doncs que la importància que avui en dia té entre nosaltres l’olivera i el seu fruït, l’oliva, transformat en darrer terme en l’oli, és relativa si la comparem amb els nombrosos usos que es donaven a la Grècia Clàssica. Abans d’acabar i sense abandonar el món clàssic, aquells que la mitologia grega ens resulta encisadora i ens deixem emportar per les seves interessants interpretacions, si avui existeix l’olivera és gràcies a la deessa Atenea. Arrel d’una disputa entre Atenea i Posseidó perquè ambdues divinitats volien esdevenir els deus protectors de la ciutat d’Atenes, es va resoldre el conflicte proposant que cadascun d’ells regalés a la ciutat quelcom. Posseidó amb un cop de trident va fer brollar una font d’aigua del sòl però era salada mentre que Atenea va regalar a la ciutat una olivera. Els atenencs no s’ho van pensar dos cops perquè l’olivera els proporcionava fusta, oli i aliment, gràcies a una olivera Atenea va esdevenir deessa protectora de la ciutat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 10/11/06
Laia Gomis