Pep Jai, fidel al socialisme i a la terra

D'esquerra a dreta, Martí Carnicer, Isidre Molas i Ernest Benito

La sala del Portal del Pardo acollia l'esperada presentació del llibre titulat Pep Jai, fidel al socialisme i a la terra, escrit per l'Ernest Benito. La trajectòria política del Pep Jai mereixer ésser descrita i recordada com a exemplar, no tan sols pels socialistes sinó també pel conjunt d'aquelles persones que creiem fermament en els valors democràtics, així doncs, per extensió a tots els democràtes.

No vaig tenir l'oportunitat de conèixer'l personalment però afortunadament n'he sentit a parlar molt d'ell, són moltes les anècdotes que m'han explicat i la lectura del present llibre m'ha permès acabar de definir alguns aspectes que desconeixia. No es tracta d'un exemplar voluminós ni farregós ja que la lectura és molt ràpida, àgil i entretinguda perquè de mica en mica i sense ser-ne conscient entrés a l'interior del llibre, revius alguns fets històrics que tendim a oblidar i quan finalitzes la lectura tens una sensació peculiar, com si coneguessis personalment aquella persona sobre la qual s'ha estat parlant al llarg de l'obra.

Si algú té la intenció de llegir-se aquest llibre pensant que reprodueix el model clàssic de les biografies, s'equivocarà profundament ja que la riquesa, la redacció i la fluidesa que s'hi troba al seu interior és realment molt interessant. Emprant les paraules del propi autor, Ernest Benito, definex aquest treball com "un tomb per la vida del Pep Jai"

El Pep Jai pertenyia a la generació de les persones que portaven la política a la sang, ell va viure en plena República va conèixer la crueltat i les injustícies que es deriven d'una cruent guerra civil i sempre va treballar activament per recuperar els valors democràtics amb l'anhel màxim de restablir la democràcia a casa nostra.

Per aquells que no en sabeu res del Pep Jai, perquè us pogueu fer una idea, a tall d'anècdota us explicaré un element que em va soptar molt. Quan havia d'intervenir en qualsevol acte, pujava a l'escenari i sobre el faristol hi col·locava un paper, tothom pensava que allà s'hi trobaven les notes necessaries per conduir la seva intervenció però no era així ja que el paper sempre estava en blanc, sobre la marxa anava improvitzant allò que volia trasmetre al seu auditori i quan acabava sempre aconseguia posar-se a la butxaca a totes les persones que l'escoltaven, una capacitat que poques persones posseixen.

Encoratjo a totes les persones que si després de llegir aquestes humils paraules senten curiositat per conèixer quelcom més del Pep Jai no dubtin en llegir-se el llibre, descobriran una persona realment apassionant i us puc assegurar que avui, en ple segle XXI, molts en sentim hereus dels valors que ell ens va deixar.

La tasca efectuada per l'autor del llibre, Ernest Benito, no ha estat gens senzilla perquè escriure sobre una persona que mai plasmava per escrit les seves opinions i percpecions és un mèrit que no hem de dubtar en reconèixer públicament. Així doncs, gràcies Ernest, per posar tots els teus esforços perquè avui puguem tenir entre les nostres mans un llibre que contribuirà a dignificar la figura del Pep Jai i n'estic segura que evitarà que aquest mestre caigui en l'oblit.