Míting trasfronterer

D'esquerra a dreta, Roberto Labandera, Miguel Delgado, Martí Carnicer i Núria Güell

Avui a les set de la tarda, mentre una bona part de persones al nostre país estaven pendents de la darrera carrera del mundial de fórmula 1 que havia de donar el triomf a Fernando Alonso, els socialistes del Penedès continuàvem donant petits passos perquè el proper 1 de novembre es produeixi una clara victòria de la candidatura de José Montilla.

El lloc en el qual ens havíem aplegat per fer el míting era un xic especial ja que es trobava a cavall de dos municipis, Bellvei i Castellet i la Gornal, dues comarques diferents, Baix Penedès i l’Alt Penedès respectivament i alhora membres de dues províncies diferents, el primer pertany a Tarragona mentre que el segon correspon a Barcelona.

Aquest motiu explica la nombrosa presència de persones a la taula central en la qual
es trobaven dos candidats a les eleccions al Parlament, un per la circumscripció de Barcelona, el Roberto Labandera, i l’altre per Tarragona, Martí Carnicer així com també l’alcalde de Castellet i la Gornal, Miguel Delgado i l’alcaldable socialista a l’ajuntament de Bellvei, Núria Güell.

Totes les intervencions han estat realment molt interessants i n’he pres nota acurada de totes elles però ara desitjaria exposar una sèrie d’elements que se’ns acostumen a oblidar durant aquests dies de campanya i no està de més que tots plegats els recordem i els tinguem ben presents.

El Roberto Labandera ens recordava que gràcies al tripartit s’ha acabat amb la guerra constant que el govern de la Generalitat mantenia amb els govern de les coporacions locals, els nostres ajuntaments. Ens ha desmentit el tòpic que cau sobre el tripartit acusant-lo de inactivitat parlamentaria ja que ens ha citat nombroses noves lleis que ens demostren que realment ha estat una legislatura molt productiva tot i que alguns vulguin fer-nos creure el contrari. Ell ha destacat diverses actuacions desenvolupades al territori de l’Alt Penedès, com seria el foment i la creació de nombroses escoles bressols, l’ampliació de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès i la creació de l’Escola Oficial d’Idiomes, una reivindicació que s’havia allargat en el temps més de deu anys i fins que un govern d’esquerres i catalanistes no ha arribat al poder no s’ha convertit en una realitat.

Ara bé, si alguna persona pot parlar amb el rigor i la seriositat que es mereixen les anàlisis econòmiques acurades que ens demostren quina és la situació real en la qual es troba el nostre país, és el Martí Carnicer, fins fa poc Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat i ara candidat a les eleccions del Parlament de Catalunya.

La situació en la qual es troba l’economia actualment és millor que quan el tripartit va arribar al govern, abans es creixia entorn del 2,5% i actualment el creixement s’apropa al 4%. A més, cal no oblidar la reducció de l’atur que ha passat del 10% a un 6%, en percentatges sembla una qüestió menor però a l’interior d’aquests percentatges trobem la creació de 440.000 lloc de treball més, reduint especialment l’atur femení i juvenil.

Aquesta és una realitat ben patent, no es tracta d’una creació d’última hora elaborada cuita corrents davant la immediatesa de la comptesa electoral sinó que és el fruit que s’obté després de tres anys de govern progresista i d’esquerres.

Abans d’acabar, voldria compartir amb totes les persones que llegeixen aquest espai una informació que avui mateix he conegut de la mà del Martí Carnicer. No és cap descobriment afirmar que un dels punts de la campanya electoral de CiU és presentar-se com els grans i els bons gestors. Ara més que mai els hi hem de recordar si el concepte que ells tenen de bons gestors és deixar un deute de 1.200Mill € i marxar del govern de la Generalitat deixant factures pendents de pagar que ascendeixen a un total de 3.000 Mill € és una bona gestió pel conjunt de la ciutadania aquests termes és sinònim d’incapacitat de gestió, es tracta d’un malbaratament descarat en el seu grau més elevat.

I si a tot això afegim que el senyor Artur Mas quan era conseller en cap, es va gastar 60 Mill € en despesa publicitària per promocionar la seva imatge, ens quedem bocabadats però quan descobrim que aquests fons els treu de les partides de Benestar i Família, es quan se’ns talla la respiració. Tots pensem que aquesta exagerada xifra hagués permès millorar les condicions en les quals es troben les famílies, la nostra gent gran o els joves.

Així doncs queda ben palesa quina és la sensibilitat que l’Artur Mas té davant els problemes que afecten a la ciutadania diàriament, va prioritzar la seva imatge perquè tota Catalunya el conegués davant de l’interès general del conjunt de la ciutadania.

Volem tornar a aquest model? Està a les nostres mans, l’1 de novembre podrem tenir un govern de dretes o d’esquerres perquè per molt que CiU vulgui dissimular el seu tic conservador, aquest existeix i els agradi o no és un element integrador de la seva personalitat com a partit.