Pau Casals i el Dia de les Nacions Unides

El 24 d'octubre de 1958 Pau Casals va ser convidat a participar a l’Assemblea General de les Nacions Unides, per commemorar el Dia de les Nacions Unides. El concert i el missatge de Pau de Casals va ser retransmès a través de la ràdio i va arribar a més de quaranta països.

A continuació us adjunto la intervenció que Pau Casals va pronunciar aquell dia, unes paraules que sense ser-ne conscients molts vendrellencs i vendrellenques hem memoritzat, dotades amb una especial càrrega sentimental i emotiva.

"Aquest és l'honor més gran que he rebut a la meva vida”. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare - una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps - segle onzè - van reunir-se a Toluges - avui França - per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya".

Tots plegats hauríem de recordar aquestes paraules, seguir treballant perquè la PAU es converteixi en un element integrador de tots els països del nostre planeta i així puguem arribar un dia en el qual el mot guerra caigui en desús i desaparegui del nostre vocabulari perquè no es necessari l'existència d'aquest terme ja que la realitat a la qual tradicionalment al·ludia ha desaparegut.