L’absent
El punt i final a la intensa campanya electoral que hem viscut durant quinze dies arribava el passat dilluns quan el rellotge marcava les dotze de la nit. Ens trobàvem de ple en la jornada de reflexió, un dia pensat perquè tots els ciutadans meditem quin serà el sentit del nostre vot l’endemà, el dia pròpiament de les eleccions. En aquesta ocasió el calendari ens feia ballar una mica el cap ja que el costum ens condueix a establir un paral·lelisme entre el dia de reflexió i el dissabte perquè normalment els comicis tenen lloc el diumenge però enguany estàvem cridats a les urnes, un dimecres, 1 de novembre.
Quan llegiu aquestes paraules hauran transcorregut uns dies d’ençà de les eleccions, amb molta probabilitat es coneixeran els resultats, cosa que no implica saber quin partit o partits polítics seran els encarregats de dirigir la política catalana durant els propers quatre anys.
No obstant, el meu esperit emprenedor em podria conduir a vaticinar un resultat i arriscar-me exposant possibles coalicions o pactes, però en aquesta ocasió s’imposa el sentit de la responsabilitat perquè davant la incertesa prefereixo analitzar detingudament la manifestació que els ciutadans cridats a les urnes realitzaran l’1 de novembre, i en tot cas, la reflexió a posteriori serà fruït d’un proper article.
Tanmateix, reprenent el dia de reflexió, personalment vaig dedicar aquest dia a complir totes les meves obligacions quotidianes, pròpies d’un dimarts qualsevol però com el sentit del meu vot el tenia decidit, vaig estar pensant sobre un assumpte que amb tota probabilitat seria notícia el mateix dia de les eleccions i també acapararia una certa atenció durant els dies posteriors.
El marc legal sobre el qual ens hem de moure durant la celebració d’uns comicis electorals a Catalunya és una disposició transitòria de l’anterior Estatut pensada només per poder dur a terme les eleccions de 1980. Aquesta regulació provisional s’ha emprat durant totes les compteses electorals que han tingut lloc a casa nostra d’ença de 1980, en un total de vuit ocasions. Han passat més de 26 anys, i encara tenim pendent un deute democràtic tan important com és l’aprovació d’una llei electoral de Catalunya.
Si algú ens expliqués que Catalunya és l’única comunitat autònoma de tot l’estat espanyol que no té llei electoral pròpia, tendiríem a posar un interrogant al final perquè sense tenir cap coneixement sembla una situació paradoxal. Si hi ha alguna comunitat autònoma pionera en reclamar competències és Catalunya i dins els nostres esquemes no hi cabria la possibilitat que si tenim competències per crear una llei electoral catalana no les desenvolupem. No obstant, podem eliminar tots els interrogants perquè efectivament Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia.
L’obsessió permanent que alguns ens demostren dia sí i dia també dins l’àmbit competencial es desfà igual que el glaç al costat del foc quan ens trobem davant de casos com el present. Es passen el dia parlant sobre les competències, inclòs són capaços de votar contra una llei que ajudarà a més de 300.000 persones a Catalunya al·legant al pèssim argument d’invasió competencial.
Ara quan és l’hora de treballar per establir les regles del joc democràtic, un tema tan important com és l’elaboració d’una llei electoral catalana, aleshores miren cap un altre costat, prefereixen mantenir la desproporcionada situació actual en la qual un vot emès a les terres de ponent val 2,7 vegades més que un vot emès a l’àrea metropolitana. Una situació que trenca radicalment amb la màxima democràtica que exposa la idea que una persona és igual a un vot i a més tots els vots han de tenir el mateix valor, requisit que actualment no es reuneix.
Personalment, crec en la necessitat de l’aprovació d’una llei electoral catalana la qual tingui en compte el principi de proporcionalitat així com també el de territorialitat, dos principis que entre ells no són incomptables com prestigiosos politòlegs ens han demostrat malgrat existeixin persones que primin els interessos partidistes enfront els generals i ens vulgui fer creure el contrari. La vella cançó sempre es repeteix i tots coneixem com sona la seva tornada, el greuge existent davant la diferència del valor d’un vot emès en un punt del territori o en un altre existeix, per tant és en aquestes circumstàncies quan una es pregunta si són les persones les que voten o ho fan les hectàrees.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/11/06
Laia Gomis
Quan llegiu aquestes paraules hauran transcorregut uns dies d’ençà de les eleccions, amb molta probabilitat es coneixeran els resultats, cosa que no implica saber quin partit o partits polítics seran els encarregats de dirigir la política catalana durant els propers quatre anys.
No obstant, el meu esperit emprenedor em podria conduir a vaticinar un resultat i arriscar-me exposant possibles coalicions o pactes, però en aquesta ocasió s’imposa el sentit de la responsabilitat perquè davant la incertesa prefereixo analitzar detingudament la manifestació que els ciutadans cridats a les urnes realitzaran l’1 de novembre, i en tot cas, la reflexió a posteriori serà fruït d’un proper article.
Tanmateix, reprenent el dia de reflexió, personalment vaig dedicar aquest dia a complir totes les meves obligacions quotidianes, pròpies d’un dimarts qualsevol però com el sentit del meu vot el tenia decidit, vaig estar pensant sobre un assumpte que amb tota probabilitat seria notícia el mateix dia de les eleccions i també acapararia una certa atenció durant els dies posteriors.
El marc legal sobre el qual ens hem de moure durant la celebració d’uns comicis electorals a Catalunya és una disposició transitòria de l’anterior Estatut pensada només per poder dur a terme les eleccions de 1980. Aquesta regulació provisional s’ha emprat durant totes les compteses electorals que han tingut lloc a casa nostra d’ença de 1980, en un total de vuit ocasions. Han passat més de 26 anys, i encara tenim pendent un deute democràtic tan important com és l’aprovació d’una llei electoral de Catalunya.
Si algú ens expliqués que Catalunya és l’única comunitat autònoma de tot l’estat espanyol que no té llei electoral pròpia, tendiríem a posar un interrogant al final perquè sense tenir cap coneixement sembla una situació paradoxal. Si hi ha alguna comunitat autònoma pionera en reclamar competències és Catalunya i dins els nostres esquemes no hi cabria la possibilitat que si tenim competències per crear una llei electoral catalana no les desenvolupem. No obstant, podem eliminar tots els interrogants perquè efectivament Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia.
L’obsessió permanent que alguns ens demostren dia sí i dia també dins l’àmbit competencial es desfà igual que el glaç al costat del foc quan ens trobem davant de casos com el present. Es passen el dia parlant sobre les competències, inclòs són capaços de votar contra una llei que ajudarà a més de 300.000 persones a Catalunya al·legant al pèssim argument d’invasió competencial.
Ara quan és l’hora de treballar per establir les regles del joc democràtic, un tema tan important com és l’elaboració d’una llei electoral catalana, aleshores miren cap un altre costat, prefereixen mantenir la desproporcionada situació actual en la qual un vot emès a les terres de ponent val 2,7 vegades més que un vot emès a l’àrea metropolitana. Una situació que trenca radicalment amb la màxima democràtica que exposa la idea que una persona és igual a un vot i a més tots els vots han de tenir el mateix valor, requisit que actualment no es reuneix.
Personalment, crec en la necessitat de l’aprovació d’una llei electoral catalana la qual tingui en compte el principi de proporcionalitat així com també el de territorialitat, dos principis que entre ells no són incomptables com prestigiosos politòlegs ens han demostrat malgrat existeixin persones que primin els interessos partidistes enfront els generals i ens vulgui fer creure el contrari. La vella cançó sempre es repeteix i tots coneixem com sona la seva tornada, el greuge existent davant la diferència del valor d’un vot emès en un punt del territori o en un altre existeix, per tant és en aquestes circumstàncies quan una es pregunta si són les persones les que voten o ho fan les hectàrees.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/11/06
Laia Gomis
9 Comments:
Laia: best name ever.
Hola:
Unes noves regles del joc son necesarias , especialment per fer entendre a la gent que no estem en un sistema presidencialista, i que dissortadament pot pasar el que ha succeit que una coalicío de perdedors acaba governant Catalunya
La coalició de perdedors que segons tu acabarà governant a Catalunya suposa la voluntat del 50,43% dels vots emesos el passat 1 de novembre, així doncs, no surt del no res ni manté cap paral·lelisme amb les tupinades pròpies del segle XIX sinó que hem de respectar la voluntat dels electors. Si bé es cert que el guanyador va ser CiU, com molt bé deus saber, no ens trobem amb un sistema presidencialista i Mas, a banda dels seus 48 diputats en necessitaria 20 més per a ésser investit com a president de la Generalitat. Després de duur a terme una salvatge campanya electoral baticinant el triomf per golejada a les eleccions, Mas ha topat amb la realitat i es troba molt lluny del seu resultat esperat. Després de difondre mentides arribant a menysprear els seus adversaris polítics ara es pensava que tothom correria per anar a pactar amb ells i s'han trobat que estan sols, perquè aquest estil polític no és el propi de casa nostra.
Continuant amb la tendència iniciada els darrers mesos, l'home de confiança d'en Mas, el senyor Madí, deu haver donat ordres i instruccions perquè ara és el torn de deslegitimar el futur govern. Les paradoxes els porten a titllar al futur govern d'ineficaç quan ni tan sols s'ha constituït.
Hola:
Laia, el resultat ha estat molt ajustat i si ens cenyim a la lluita CIU-PSC la dada es 48 a 37, si féssim una segona volta com a França , aixó clarificaria el panorama , igual es el moment de canviar la llei electoral, perqué l´abstenció no augmenti.Es un tema possible a debatre a la societat i al Parlament.
Hola:
Laia, el resultat ha estat molt ajustat i si ens cenyim a la lluita CIU-PSC la dada es 48 a 37, si féssim una segona volta com a França , aixó clarificaria el panorama , igual es el moment de canviar la llei electoral, perqué l´abstenció no augmenti.Es un tema possible a debatre a la societat i al Parlament.
Sóc una ferma partidaria d'elaborar una llei electoral a Catalunya perquè al dia d'avui ens seguim regint per una disposició transitòria de fa molts anys. No obstant, hem de ser realistes i no crec que l'abstenció es resolgui elaborant una llei electoral perquè, personalment crec que l'abstensionisme és un factor més complex del que simple vista podríem pensar.
No hem de cometre l'error de traslladar a casa nostra els sistemes electorals dels països veïns, no té sentit parlar dels hipotètics resultats que tindrien lloc en una segona volta, perquè la nostra tradició no és precisament aquesta. Tots hem de ser conscients que el nostre sistema és parlamentari, però hi ha qui demostra que coneix molt poc el nostre ordenament jurídic i quan l’interessa preferiria que fos presidencialista però no és així perquè aquell que guanya les eleccions no té assegurada la presidència, l’1 de novembre vam anar a escollir els nostres parlamentaris i ells seran els encarregats d’investir president a una persona o a una altra. Aquesta no és una nova llei realitzada pel tripartit ni tampoc és la primera situació en la qual es dóna, sinó refresquem la memòria i recordarem que durant els any 1995 i 1999 CiU no va tenir majoria absoluta i van haver de buscar recolzament en altres formacions polítiques, he de recordar el pacte del Majestic???
Aleshores tot era legítim i resulta que ara no ho és, no deixa de ser curios.
Hola:
Laia, el pacte del majestic va suposar el més serios intent de fer una espècie de CDU-CSU a Catalunya entre CIU i PPC, es una llastima que no ho entenguis aixi,et recordo que CIU guanyava en escons i el PP tambè cosa que el PSC no fa ara doncs son 42 de CIU en front dels 37 dels PSC.Veurem com ho fa el nou tripartit, que al ser una continuitat de l´anterior no ha de tenir els 100 dies de rigor de gracia.
T'agraeixo la teva sinceritat, almenys ets dels pocs que públicament expresses una idea que està molt estesa en determinats sectors. Teniu unes ganes immenses que les coses surtin malament i vigileu detingudament perquè quan veieu una petita oportunitat, ràpidament llançareu tota l'artilleria que teniu preparada, un discurs que tots coneixem i que li doneu alguns tocs adapatant-lo a l'objecte sobre el qual parleu, en el fons sempre és invariable, sempre és el mateix.
El govern d'entesa que proximament es constituirà no és un calc exacte de l'anterior perquè partint de la base, hi haurà un nou president acompanyat de nous conselleres i consellers. Personalment, considero que els 100 dies de gràcia no és una qüestió trascendental perquè m'agrada mirar i anlitzar les coses des d'una perspectiva més àmplia, així doncs al final de la legislatura serà el moment de fer valoracions. Per poder arribar fins aquí, cal que en primer lloc esperem a la constitució demà mateix del parlament i pròximament la investidura del president.
Hola:
Laia, no dona, no , jo no tinc gens ni mica de ganes de que les coses li surten mal-lament desde un bon principi al Govern Montilla, es mès em sembla que pot trencar esquemes, i si realment fa bones politiques socials millor doncs jo tambè m´hi podré beneficiar, el que no m´agrada i es clar es una opinió personal es la politica de donar prioritat al sector públic enfront de col-legis concertats, cliniques privades que crec poden ajudar a igualar per la part de dalt als catalans, i a mès crec que Montilla es un espanyolista. En fi com tu dius demà comença la nova llegislatura i molt d ejoc que donarà . Has pensat que segons vagin les municipals i si el PSC no perd vots, llavors després es podria fer la socio-vergència que tant agrada a ZP????
Publica un comentari a l'entrada
<< Home