dimarts, de desembre 05, 2006

Algunes percepcions que fins el dia d'avui reposaven al tinter

Feia dies que tenia ganes d’escriure unes paraules en aquest blog, són moltes les opinions i les percepcions que tinc després de la creació del govern d’entesa a Catalunya i algunes d’elles les voldria plasmar en aquest espai. La inactivitat del blog que tan sols actualitzo amb la meva col·laboració habitual al diari del Baix Penedès, es deu a l’allau de feina que tinc actualment, si bé es cert que no ens trobem ni de bon tros en plena època d’exàmens us puc assegurar que el mètode d’avaluació continuada que en moltes assignatures duem a terme no et permeten ni uns segons de descans, sempre tens quelcom a fer, quan no és una pràctica són uns exercicis... un ritme frenètic.

Si vols arribar a tot arreu, una vegada has complert amb la prioritat que suposen els estudis que s’enduen la principal inversió de les hores que té el dia, la solució per arribar als interessants afers que em preocupen i m’interessen, sempre és la mateixa, restar hores de son.

L’1 de novembre el vaig viure amb una gran intensitat perquè si bé havia participat en altres comicis electorals, els dos referèndums anteriors, aquestes eren les primeres eleccions on la disjuntiva no es trobava entre un sí o un no sinó que el to era completament diferent. A més, paradoxes de la vida, el primer polític de primera línia de batalla amb el qual vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar unes paraules va ser precisament José Montilla, d’això ja en fa quasi dos anys, concretament en un míting a Tarragona el febrer del 2005 on ens va demanar el SÍ a la Carta Magna Europea. Aquesta no va ser l’única ocasió que vaig poder parlar amb ell ja que durant el tradicional sopar que els socialistes baixpenedesencs duem a terme a la Masia de Can Cobella, Montilla va acceptar la nostra invitació i ens va acompanyar en el sopar.

José Montilla és una persona que trenca els esquemes tradicionals sobre els quals acostumem a englobar a la classe política, no és amant dels grans actes, es defineix com una persona reservada, tranquil·la, poc amiga de les estridències i del soroll. Sempre prefereix intercanviar opinions en petits cercles perquè són més acollidors i li permeten conèixer de més a prop les percepcions de totes les persones que hi participen, a més no té cap problema en reconèixer les seves mancances, sinó que públicament ha exposat que l’oratòria no és la seva virtut i treballarà intensament per millorar el seu nivell de català. Potser són gestos que ens passen per alts a molts de nosaltres, però en una societat en la qual tots ens pensem que som superherois i que no tenim cap defecte sinó que sempre els tenen els altres, crec que és una mostra d’humanisme molt important.


Sóc optimista respecte la tasca de govern que el nou executiu durà a terme, tots sabem que el nou govern no gaudirà dels 100 dies de gràcies que s’acostumen a donar als nous governs perquè es troba analitzat i supervisat les 24 hores esperant l’arribada d’un error. Abans de la constitució del govern, tothom mirava molt de prop quines serien les passes inicials que realitzaria el president Montilla a l’hora de definir el seu equip, cap filtració, silenci sepulcral fins que no es van fer públics oficialment els noms dels consellers i les conselleres no van existir especulacions. Aquesta actitud contenia un missatge implícit que ens avançava l’arribada d’un nou model, pausat i tranquil, és cert, però absent d’espectacle.

El fet de configurar un govern no és una qüestió senzilla, me’n faig el càrrec però el meu esperit crític i inconformista em condueix a destacar un element que trobo a faltar. Salta a la vista l’absència de dones dins l’executiu, tot i que el PSC és l’únic partit que s’apropa a la paritat amb 3 de les 7 conselleries ocupades per dones mentre que a les conselleries d’ERC tan sols hi ha present una dona, i els companys d’ICV no en tenen cap. Estic completament segura que hi ha nombroses dones molt preparades i capacitades per ser caps de les diverses conselleries, però durant la present legislatura ens haurem de conformar tan sols amb les quatre conselleres. Per cert, dues d’elles ja són víctimes del masclisme insultant que determinats mitjans de comunicació practiquen, ja que consideren com una gran notícia el pentinat de la consellera Tura i les ulleres de la consellera Serna, algú s’imagina una crònica que parlés sobre el pentinat o la vestimenta d’algun conseller? Veritat que no, doncs aquest fet ens demostra que a les dones encara ens queda un llarg camí per recórrer fins aconseguir la igualtat real.

En darrer lloc, voldria tancar aquesta reflexió personal un xic desordenada basada amb meres impressions com apuntava inicialment amb el nomenament del vendrellenc Martí Carnicer com a Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. El Martí és una persona que no necessita presentacions però per si algú llegeix aquestes paraules i no el coneix, us podria dir que si hi ha quelcom que el caracteritza és el fet de passar desapercebut, mai saps si està en un lloc o no, no li agrada gens el soroll, és amant de la tranquil·litat i l’harmonia, atributs que demostra quan és l’hora de treballar i ell mai ho reconeixerà perquè defuig del protagonisme però conjuntament amb el conseller Castells, ambdós han estat els grans artífexs del sanejament dels comptes públics. Una tasca complexa i gens senzilla però no en tinc cap dubte que el paper del Martí ha estat molt important i ell n’ha tingut molt a dir.

6 Comments:

At 6:19 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
D´aquest govern d´entesa o tripartit 2.0 se´n poden esperar moltes coses una altra cosa es que las fassin , per començar es una coalició de perdedors que volen fer desapareixer , fent fora de l´escenari al guanyador CIU, el seu objectiu últim es que CIU peti per vertebrar l´eix de lluita politica nacional en torn esquerres-dretes o sigui PSC-PP, o ERC suplantar CIU i PSC , mentre´s desde el PSC pensen que es menjaran ERC i tambè supalntaran CIU, peró CIU no caurà en la tenalla i crec que com a únic partit nacionalista català humanista cristià seguirà existint i farà el legtim combat d´idees a l´Entesa . Una coalició CIU-PSC hagués sigut contraproduent com ´l´abraçada de l´ós entre els 2. Jo personalment estic trist , encara que mès proper al PPC vaig confiar en CIU per barrar el pas com a president a un espanyol com Montilla, i crec que ens han eludit una segona volta on haguessim desfet al PSC electoralment, ja abans ho van eludir fugint dels debats i la confrontació de idees potser per qué desde el PSC poc podien de ideees noves aportar. Per a mi es millor un model on els catalans amb txecs puguin escollir col-legi, metge o universitat (jo a Medicina de la UB es la meva pitjor experiència d ela meva vida, massificat, els profes no es preocupaven per els alumnes, tot t´ho tenies que fer tú, no t´ajudaven) en canvi a la escola privada es preocupen mès per desenvolupar i ajudar a les persones.
Socialment aprovo la nova llei de dependència catalana i espanyola com a social-conservador i em dol que CIU en plan liberal no li hagi donat suport, ULLL , El pp va votar si tant que el critiquen.
Laia , respecte al tema de la paritat crec que la discriminació positiva sería un bon moment per aplicar-la. Bè , graciès per llegir-me.

 
At 9:54 p. m., Blogger Laia Gomis said...

He insistit molt en aquesta qüestió però considero necessari tornar-la a esmentar perquè no té cap sentit estudiar el marc polític català pensant en quins resultats s’haguessin obtingut en una segona volta perquè en el nostre sistema no hi cap aquesta possibilitat. Dur a terme aquestes especulacions no ens porten a enlloc, només parlem de probabilitats mai amb una certesa ferma. A més, és un aopció totalment legítima pensar que l’Entesa està formada per un grup de diputats perdedors però tot i que discrepo d’aquesta concepció, no hem d’oblidar que el nostre és un sistema parlamentari i per tant l’únic diputat que va obtenir la majoria per esdevenir president de la Generalitat va ser José Montilla, un president totalment legítim, que ningú ho oblidi.

Tanmateix, no crec que darrera de la creació del govern d’Entesa existeixin les obscures intencions de fer desaparèixer el grup de CiU, aquesta no és la voluntat real del govern perquè té altres prioritats com són dur a terme polítiques que afavoreixin al conjunt de la ciutadania. Ciu es troba a l’oposició i ha d’estudiar detingudament els motius que l’han portat en aquest espai perquè tot i guanyar les elccions la política triumfalista que va projectar al llarg de la campanya electoral l’han conduit a la soletat extrema.

El vot en contra de la Llei de Dependència que Ciu va efectuar al Congrés dels Diputats volia plasmar, una actitud pròpia del infants, alegant a la invasió de competències es van negar a una millora a la qual es podran acollir centenars de famílies. Aquestes pràctiques ens demostren realment quines són les preocupacions reals de la federació nacionalista que acostuma a situar les persones en el darrer pla.

 
At 6:18 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Bè seguint en el intercanvi d´opinions sobre el 1 de Novembre, he de dir que jo m´esperava una victória mès gran de CIU, perquè puguès sumar amb el PPC, (notaris per la história)doncs amb un govern tan nefast com el tripartit , no entenc com ha pasat , aixó hagues permes que l´unic partit marginat d ela politica catalana el PPC hagues tingut consellers , i ho haguessin fet bè i estimat Catalunya , desmentint la llegenda negra que molts cops desde el PSC se li atribueix, volent-lo marginar.
Dius Laia que CIU ha de reflexionar i.... el PSC no ha de reflexionar quan si no es per ERC tant ara com al 2003 no haguessin governat?.
Ciu tambè es preocupa per les persones, permetent que els nens vagin a escoles concertades i no públiques, on la qualitat de l´ensenyament es millor, a cliniques i mutues privades on es tracta als malats com a persones i no com a la sanitat pública on en 3 minuts et despatxen, saps que a Francça amb els tickets sanitaris pots anar al metge que vulguis , a casa seva i no com aqui als tercermundistes CAP?.
Nomès he volgut posar petits exemples per demostrar que CIU si que tambè es preocupa per les persones .

 
At 6:15 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Del resultat de les eleccions celebrades el passat 1 de novembre crec que tots els partits polítics haurien de reflexionar i si molt m'apures només hi hauria un que se'n podria escapar, estic parlant sense cap mena de dubte d'ICV pels seus bons resultats.

Amb els teus exemples queda palesa quina és l'única preocupació de CIU: les persones amb un nivell de renta determinat perquè d'acord amb el model que ells defensen i volen impulsar aquells que no es poden permetre portar un fill a l'escola concertada perquè el sou no li arriba quedaria exclos del sistema, en canvi nosaltres quan diem persones pensem en totes elles, riques i pobres sense fer-ne distincions i procurant que les distàncies que separen les unes de les altres cada dia es vagin escurçant més.

 
At 8:28 a. m., Anonymous Anònim said...

ERES UNA PELOTA, ENCHUFADA E INTERESADA, TIENES DE SOCIALISTA LO MISMO QUE ACEBES O ZAPLANA

 
At 4:18 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Company anònim, m'agradaria demanar-te un petit favor. Em podries explicar sobre quins motius et bases per dur a terme el teu comentari?

No sé si contestaràs la meva sol·licitud però et puc apuntar que de pilota res de res perquè a banda de ser una pràctica repugnant que no soporto tampoc tinc cap necessitat de dur-la a terme. Enxufada, a que ve això???Sóc una estudiant com qualsevol altre i no obstento ni tinc cap càrrec polític que et pogues fer pensar aquest atribut, de totes maneres estic encuriosida per saber els arguments que et porten a la teva conclusió final.

En darrer lloc, i el més divertit és quan em dius que sóc una interessada. Interessada per???? Ara si que constato que no tens ni idea de la persona amb qui estàs parlant, no em coneixes de res i ràpidament em jutges sense més.

Malgrat la brevetat del comentari puc apreciar que ets d'aquelles persones que és posseidora de la veritat, és més, de l'única veritat que existeix. La meva ideologia política no trontolla per quatre parauletes, és més sòlida del que et pots arribar a imaginar però si la teva felicitat consisteix en insultar aquelles persones que creiem en un projecte polític, em sembla que el problema el tens tu i no la resta de ciutadans.

Ara bé, després de llegir tal bajanada només t'apuntaré un element més, si realment tingués tants paral·lelismes amb Zaplana o l'Acebes tu no m'estaries insultant tan al·legrement perquè l'Acebes o el Zaplana,indistintament, haguessin suprimit el teu comentari sense pensar-s'ho dues vegades. Aquesta és tan sols una petita i insignificant diferència.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home