Ernest Benito i jo en un moment de l'acte
Ahir va ser un dia de fortes emocions. Feia dies que donava voltes sobre les paraules que pronunciaria durant la meva intervenció a l’acte de presentació de la candidatura socialista a l’ajuntament del Vendrell. No vull amagar la gran sorpresa que vaig tenir quan van pensar en mi per dirigir l’acte. Tot no s’acabava aquí perquè la persona que m’acompanyaria seria un polític veterà de la nostra vila, una persona que aprecio profundament, l’actual diputat al Congrés, Ernest Benito.
Els nervis es trobaven a flor de pell, els focus no em deixaven veure més enllà de les primeres files i al recte dels meus ulls la candidata a l’alcaldia del Vendrell, Helena Arribas, i l’Alferdo Pérez Rubalcaba seguien de prop la meva intervenció. Les primeres paraules de l’Ernest es van dirigir vers la meva persona, tot un detall per la seva part i en pot estar segur que mai les oblidaré. A més, el seu discurs poc tenia a veure amb el meu perquè la lleugeresa, la frescor i la facilitat de paraula el van convertir en un molt bon discurs.
Acte seguit, el primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté va adreçar-nos unes improvisades paraules a tots els assistents perquè no sabia que havia d’intervenir, però el Xavi se’n va sortir molt bé. Va apostar per la candidatura de l’Helena perquè n’està convençut que serà la gran guanyadora. No obstant, abans de deixar la paraula, el Xavi també em va dedicar unes amables paraules que aprofito aquest espai per agrair-li profundament les mateixes.
La imatge no s'aprecia molt bé, però ens trobem el Xavi Sabaté i jo mateixa
De nou, micròfon en mà havia de presentar la llista, del darrer número fins arribar al primer. A mesura que anava anomenant cada candidat destacava un parell de frases que el definien i així pujava dalt de l’escenari. Tot va anar molt bé, fins que els nervis em van trair i em vaig deixar d’anomenar una persona que estimo profundament, l’Isidre Aymerich. Quan me’n vaig adonar, vaig reconèixer davant tots els assistents el meu error i així vaig intentar solucionar-ho. Aquesta es va convertir en l’anècdota de la nit que us puc assegurar que em va saber molt de greu, però són coses del directe, i el millor de tot és que l’Isidre encara riu ara.
Quan l'Isidre puja a l'escenari després d'haver-me oblidat d'ell
Una vegada es trobaven tots els candidats i les candidates dalt de l’escenari la sala va dur a terme un aplaudiment realment emocionant. Aleshores començaven els parlaments, en primer lloc el Manu, va ser l’encarregat de repassar una mica la gestió
realitzada per l’actual equip de govern, acte seguit va prendre la paraula la Montse Salvatierra, una nova incorporació de la nostra llista i l’Albert Solé, el nostre número 3.
L’Helena Arribas, la nostra alcaldessa d’avui i la del demà, va agafar el relleu dels companys i companyes i va dur a terme una breu però profunda intervenció. El colofó de l’acte va anar a càrrec d’Alfredo Pérez Rubalcaba, el rei de l’oratòria. Tots els assistents a l’acte ens vam quedar sorpresos davant el gran discurs que ens va adreçar a tots els presents, combinant la política nacional amb la municipal i cercant sempre tocs d’humor. És impossible resumir en un parell de frases la gran quantitat d’informacions, valoracions i opinions que el Rubalcaba ens va desvetllat al llarg del vespre perquè realment l’Alfredo és un geni! .
Helena Arribas i Alfredo Pérez Rubalcaba
En acabar l’acte, els companys i les companyes van repartir clavells vermells a tots els assistents no obstant el primer que vaig fer va ser anar a disculpar-me a l’Isidre per l’error que havia comès, ell s’ho ha après la mar de bé però ningú es pot arribar a imaginar el greu que em sap. Acte seguit vaig intercanviat unes paraules amb el Rubalcaba i com no potser d’altra manera em vaig fer una foto amb ell. Quan la sala s’anava buidant, em vaig trobar amb el Manu, el nostre regidor més jove i l’actual director de campanya que venia amb un clavell a la mà i no va dubtat en donar-me’l i acte seguit ens vam fer una forta abraçada. Són moltes les hores que hem viscut plegats, treballant, discutint, contraposant idees malgrat no fer massa temps que ens coneixem hem establert una forta amistat. Encara em queden molts dies per seguir treballant al costat del Manu he passat molt bones estones amb ell i espero poder-ne passar moltes més perquè us puc assegurar que és una gran persona que s’està deixant la pell en aquesta campanya.
Podeu comprovar que l’inici d’aquest escrit no era protocolari sinó que darrere de totes i cadascuna d’aquestes paraules s’amaga un sentiment difícil d’expressar amb paraules perquè potser sona cursi però tantes mostres d’afecte en una nit realment m’emocionen.
