La II República en el nostre record
La pluja no ens ha espantat als socialistes vendrellencs per celebrar, avui, 14 d’abril, el 76è aniversari de la proclamació de la II República. S’escapava alguna gota però l’intermitent plugim que aquests dies queia s’ha aturat al volts de la una del migdia. Un bon nombre de companys i companyes, entre les quals podríem destacar regidors socialistes del consistori vendrellenc, el secretari general d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer i el diputat al Congrés, Ernest Benito, no han volgut faltar a la cita.
Tots plegats ens hem desplaçat fins el cementiri vendrellec per homenatjar als soldats republicans que es troben enterrats en el mateix. Hem optat per dur a terme un acte senzill dipositant un ram de 12 roses vermelles en record de les persones que defensant un govern escollit democràticament ho van perdre tot, inclòs, un bé tant preuat com és la seva pròpia vida.
Avui tots ells resten en la nostra memòria perquè malgrat hi hagi qui s’entossudeixi a reescriure la història els principis republicans no es convertiran en paper mullat per molt que alguns ho intentin per activa i per passiva. Moltes som les persones que reconeixem el pas de gegant que va suposar en el nostre país la proclamació de la II República, modernitzant el nostre país, aprovant una nova constitució que es trobava a l’avantguarda europea inclòs molts anys després els pares de l’actual carta magna la van mirar de reüll a l’hora d’elaborar la Constitució de 1978. La República no va donar l’esquena davant els problemes que preocupaven a la ciutadania, va procurar posar fil a l’agulla en el sector agrari abordant els problemes agraris, el món educatiu també va gaudir de l’arribada de l’aire fresc a les seves aules. El sufragi es convertia en universal gràcies a la II República, fins aleshores les dones ens trobàvem al marge del procés d’elecció dels representats polítics.
Totes aquestes polítiques socials i la transformació positiva que s’havia engegat en el nostre país el 14 d’abril de 1931 no agradava a un sector de la societat que no va dubtar en dur a terme un cop d’estat i enderrocar un govern escollit democràticament pel conjunt de la ciutadania.
Tots plegats ens hem desplaçat fins el cementiri vendrellec per homenatjar als soldats republicans que es troben enterrats en el mateix. Hem optat per dur a terme un acte senzill dipositant un ram de 12 roses vermelles en record de les persones que defensant un govern escollit democràticament ho van perdre tot, inclòs, un bé tant preuat com és la seva pròpia vida.
Avui tots ells resten en la nostra memòria perquè malgrat hi hagi qui s’entossudeixi a reescriure la història els principis republicans no es convertiran en paper mullat per molt que alguns ho intentin per activa i per passiva. Moltes som les persones que reconeixem el pas de gegant que va suposar en el nostre país la proclamació de la II República, modernitzant el nostre país, aprovant una nova constitució que es trobava a l’avantguarda europea inclòs molts anys després els pares de l’actual carta magna la van mirar de reüll a l’hora d’elaborar la Constitució de 1978. La República no va donar l’esquena davant els problemes que preocupaven a la ciutadania, va procurar posar fil a l’agulla en el sector agrari abordant els problemes agraris, el món educatiu també va gaudir de l’arribada de l’aire fresc a les seves aules. El sufragi es convertia en universal gràcies a la II República, fins aleshores les dones ens trobàvem al marge del procés d’elecció dels representats polítics.
Totes aquestes polítiques socials i la transformació positiva que s’havia engegat en el nostre país el 14 d’abril de 1931 no agradava a un sector de la societat que no va dubtar en dur a terme un cop d’estat i enderrocar un govern escollit democràticament pel conjunt de la ciutadania.
posted by Laia Gomis @ 6:46 p. m.
8 comments
8 Comments:
Molt bé l'homenatge Laia. Nosaltres vam aprofitar el dia de la República per aprovar la candidatura que presentarem a les properes eleccions municipals. Sort i records.
Nosaltres varem tenir sort amb el temps, només una mica de vent, que feia voleiar amb energia les banderes de la República.
El 14 d'abril vaig assistir un cop més a l'acte organitzat per la JSC de Barcelona a la que fou la Plaça del Milicià Desconegut (ara Pl. de St. Josep Oriol) en homenatge als milicians que van defensar la República i en record de la seva proclamació. També, és clar, en reinvindicació dels valors republicans.
Va intervenir un any més el company Josep Moratalla, que fou milicià del POUM, el regidor Carles Martí i el Primer Secretari de la JSC-BCN, Javi López.
Vam acabar amb l'ofrena floral, i els cants de l'Himne de Riego i de la Internacional.
Enguany vam passar de 150 assistents.
Aquest acte s'ha convertit per a mi en una fita indispensable cada 14 d'abril.
Una abraçada,
Jordi Pedret
Joan, un dia molt encertat el 14 d'abril per presentar la candidatura de les properes eleccions municipals!!!
Jordi, tots els actes que es van dur a terme el 14 d'abril arreu del nostre país ens demostren que el sentiment republicà es troba ben viu entre el conjunt de la ciutadania. Els principis bàsics i fonamentals que avui donem per sentats i que ningú es plantejaria que no en poguessim gaudir es deuen en gran mesura per l'esforç, el treball i el sacrifici que fa 76 anys endarrera hi havia persones que ja els veien clars i com exposo en el meu text inclus van arribar a donar la vida pels mateixos.
Sempre guadaré en el meu record la data del 14 d'abril, dia la proclamació de la II República perquè per mi porta intrínseca tota una sèrie de conotacions que la fan especial.
Des del PSC del Vendrell, l'any passat ja vam acudir al cementiri a homenatjar els soldats republicans que es troben enterrats en una fosa comuna i enguany hi vam tornar acudir. I et puc assegurar que per la meva part aquest acte tindrà una continuitat en el temps.
Una abraçada!
Laia
Hola, el reconeixement i la gratitud als que van defensar la legalitat republicana es d’obligació moral. Però crec que hem d’anar mes enllà, aconseguint que aquest sigui un reconeixement institucional per part del Ajuntament, sigui quin sigui el govern de torn. Donant així a conèixer i poder explicar els valors republicans que encara avui son mes vigents que mai. La República no es cosa del passat, les monarquies son el passat, la República es el futur.
Salut i República!
Hola Alfredo! Som molts els que compartim la idea del reconeixement que es mereixen totes les persones que van defensar la República. Aconseguir un reconeixement institucional per part de l’ajuntament no em sembla gens mala idea però cal que totes les forces polítiques així ho desitgin. Potser és un assumpte que s’hauria de tenir en compte una vegada estiguin constituïts els nous ajuntaments fruit de les eleccions municipals del 27 de maig perquè la present legislatura està vivint els seus últims dies de vida.
Coincideixo plenament en la teva afirmació final perquè la República no es una cosa del passat sinó que es troba ben viva perquè sinó ara mateix tu i jo no estaríem compartint una opinió sobre un assumpte tant important com és el present.
Una abraçada!
Laia
Hola:
Laia, sento no estar massa d´acord amb tú, crec que a la República també es van fer fets reprobables i es de un esperit revantxista esmentar sempre la II república....... per qué no celebrem també la Batalla de Lepanto, etc...? La história és com és ens agradi o no i no es pot canviar.
Un blog interessant com sempre, felicitats saps tractar temes molt diversos.
La discrepança no és negativa sempre i quan es manifesti a través dels canals democràtics i amb el màxim respecte. Si tots pensessim igual seria un avorriment perquè és profundament interessant intercanviar punts de vista amb diverses persones. La veritat absoluta no existeix i el relativisme és present continuament.
La II República va ser democràtica perquè la ciutadania escollia a través d'unes eleccions lliures els seus representants. Precisament va ser el cop d'estat el que va acabar amb la tranquil·litat i la calma que es vivia en aquest país. Hi havia qui li interessava sembrar l'odi, la ràbia perquè la societat s'enfrontés però malgrat l'intent no ho van aconseguir fins el 18 de juliol.
Durant la Guerra Civil els dos bàndols van cometre atrocitats seria absurd negar-ho però no oblidem que els que es van aixecar en contra del govern democràtic van ser els feixistes i un cop acabada la guerra les revenges les van protagonitzar ells mateixos vers les persones que havien lluitat o havien estat a favor de la causa republicana.
Hola:
Un bon creixement económic i sobre tot armónic i que arribi a tothom es el millor antidot davant un conflicte civil. Estas d´acord?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home