dissabte, d’abril 21, 2007

Fortes emocions

Ernest Benito i jo en un moment de l'acte
Ahir va ser un dia de fortes emocions. Feia dies que donava voltes sobre les paraules que pronunciaria durant la meva intervenció a l’acte de presentació de la candidatura socialista a l’ajuntament del Vendrell. No vull amagar la gran sorpresa que vaig tenir quan van pensar en mi per dirigir l’acte. Tot no s’acabava aquí perquè la persona que m’acompanyaria seria un polític veterà de la nostra vila, una persona que aprecio profundament, l’actual diputat al Congrés, Ernest Benito.

Els nervis es trobaven a flor de pell, els focus no em deixaven veure més enllà de les primeres files i al recte dels meus ulls la candidata a l’alcaldia del Vendrell, Helena Arribas, i l’Alferdo Pérez Rubalcaba seguien de prop la meva intervenció. Les primeres paraules de l’Ernest es van dirigir vers la meva persona, tot un detall per la seva part i en pot estar segur que mai les oblidaré. A més, el seu discurs poc tenia a veure amb el meu perquè la lleugeresa, la frescor i la facilitat de paraula el van convertir en un molt bon discurs.

Acte seguit, el primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté va adreçar-nos unes improvisades paraules a tots els assistents perquè no sabia que havia d’intervenir, però el Xavi se’n va sortir molt bé. Va apostar per la candidatura de l’Helena perquè n’està convençut que serà la gran guanyadora. No obstant, abans de deixar la paraula, el Xavi també em va dedicar unes amables paraules que aprofito aquest espai per agrair-li profundament les mateixes.

La imatge no s'aprecia molt bé, però ens trobem el Xavi Sabaté i jo mateixa

De nou, micròfon en mà havia de presentar la llista, del darrer número fins arribar al primer. A mesura que anava anomenant cada candidat destacava un parell de frases que el definien i així pujava dalt de l’escenari. Tot va anar molt bé, fins que els nervis em van trair i em vaig deixar d’anomenar una persona que estimo profundament, l’Isidre Aymerich. Quan me’n vaig adonar, vaig reconèixer davant tots els assistents el meu error i així vaig intentar solucionar-ho. Aquesta es va convertir en l’anècdota de la nit que us puc assegurar que em va saber molt de greu, però són coses del directe, i el millor de tot és que l’Isidre encara riu ara.


Quan l'Isidre puja a l'escenari després d'haver-me oblidat d'ell

Una vegada es trobaven tots els candidats i les candidates dalt de l’escenari la sala va dur a terme un aplaudiment realment emocionant. Aleshores començaven els parlaments, en primer lloc el Manu, va ser l’encarregat de repassar una mica la gestió
realitzada per l’actual equip de govern, acte seguit va prendre la paraula la Montse Salvatierra, una nova incorporació de la nostra llista i l’Albert Solé, el nostre número 3.

L’Helena Arribas, la nostra alcaldessa d’avui i la del demà, va agafar el relleu dels companys i companyes i va dur a terme una breu però profunda intervenció. El colofó de l’acte va anar a càrrec d’Alfredo Pérez Rubalcaba, el rei de l’oratòria. Tots els assistents a l’acte ens vam quedar sorpresos davant el gran discurs que ens va adreçar a tots els presents, combinant la política nacional amb la municipal i cercant sempre tocs d’humor. És impossible resumir en un parell de frases la gran quantitat d’informacions, valoracions i opinions que el Rubalcaba ens va desvetllat al llarg del vespre perquè realment l’Alfredo és un geni! .



Helena Arribas i Alfredo Pérez Rubalcaba


En acabar l’acte, els companys i les companyes van repartir clavells vermells a tots els assistents no obstant el primer que vaig fer va ser anar a disculpar-me a l’Isidre per l’error que havia comès, ell s’ho ha après la mar de bé però ningú es pot arribar a imaginar el greu que em sap. Acte seguit vaig intercanviat unes paraules amb el Rubalcaba i com no potser d’altra manera em vaig fer una foto amb ell. Quan la sala s’anava buidant, em vaig trobar amb el Manu, el nostre regidor més jove i l’actual director de campanya que venia amb un clavell a la mà i no va dubtat en donar-me’l i acte seguit ens vam fer una forta abraçada. Són moltes les hores que hem viscut plegats, treballant, discutint, contraposant idees malgrat no fer massa temps que ens coneixem hem establert una forta amistat. Encara em queden molts dies per seguir treballant al costat del Manu he passat molt bones estones amb ell i espero poder-ne passar moltes més perquè us puc assegurar que és una gran persona que s’està deixant la pell en aquesta campanya.

Podeu comprovar que l’inici d’aquest escrit no era protocolari sinó que darrere de totes i cadascuna d’aquestes paraules s’amaga un sentiment difícil d’expressar amb paraules perquè potser sona cursi però tantes mostres d’afecte en una nit realment m’emocionen.

5 Comments:

At 5:30 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Independentment de que no compartim la mateixa ideologia, moltes felicitats per una raó molt senzilla IL.LUSIÓ aquesta es la paraula que millor et defineix, se´t nota il-lusió per la feina que estas fent i només amb aixó ja tens molt guanyat.és la idea que transmet de conjunt el teu blog, una persona compromesa e Il-lusionada.

 
At 6:18 p. m., Blogger La utopía said...

Ánims i a guanyar companys de Tarragona.
Salut!

 
At 11:52 p. m., Anonymous vermell said...

Ostres, dir que l'Helena "va dur a terme una breu però profunda intervenció" sona a broma. Per molt d'esquerres que sigui, la veritat és que no sé si fer venir el Rubalcaba (com tu molt bé dius un gran, gran orador) va ser una bona idea ja que va deixar força en evidència el poc nivell general dels polítics locals. Sobretot l'Helena. No han trobat cap alternativa al partit? algú que sàpiga parlar i actuar com cal? Amb l'Albert Solé (que vaig sentir fa un temps en un programa d'entrevistes a la tele local) evidentment la llista ha pujat enters, però, en la meva modesta opinió, aquí s'ha fallat.
Si guanyem de nou serà perquè els de XIU encara estan pitjor...
Felicitats pel bloc.

Vermell.

 
At 1:11 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Hola garmir! La veritat és que estic molt il•lusionada, no és cap mentida perquè aquesta és la meva primera campanya dins l'àmbit municipal i com he tingut l'oportunitat d'expressar a l'article són moltes les hores invertides en un projecte que els ciutadans han de sotmetre a votació el proper 27 de maig. Nosaltres estem treballant dia si i dia també i crec que la fermesa de les nostres conviccions amb el projecte socialista, i la il•lusió són la clau que ens permeten seguir endavant.

A nivell més personal o particular, que et dipositin la confiança de presentar un acte al costat de l'Ernest Benito i que a primera fila es trobi la plana major de la política baixpenedesnca i tarragonina sense oblidar-me d'una sala plena a vessar de vendrellencs i vendrellenques que es van desplaçar fins a la Lira per recolzar la candidatura socialista realment és emocionant.

Utopia, moltes gràcies pels ànims i espero el proper 27 de maig poder escriure en aquest mateix espai el triomf de la nostra candidatura.

Vermell, desconec qui ets però a través del teu comentari puc intuir que si no ets del Vendrell coneixes de prop la realitat del nostre municipi. Allò que exposo en aquest article és totalment cert, perquè l’Helena va a dur a terme una intervenció molt encertada, no es va estendre en el temps però va ser capaç de transmetre a tots els presents un missatge clar i concís. No comparteixo la teva opinió perquè crec que els nostres polítics locals no són ni de bon tros de baix nivell sinó ans el contrari. L’Helena durant aquests quatre anys ens ha demostrat la seva solidesa tot no ha estat bufar i fer ampolles i ha sabut reconduir la situació quan ha estat necessari. La candidatura socialista consta de noves incorporacions, la de l’Albert Solé potser és la més comentada però no em vull oblidar de la Paquita i la Montse Salvatierra dins els 11 primers llocs de la llista.

 
At 5:23 p. m., Blogger Àlex Sáez said...

Enhorabona laia!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home