Vaga desapercebuda

El ball de xifres és un element constant en el moment de copsar quina ha estat la repercussió així com també el seguiment de les persones del sector públic que van secundar la vaga que es va celebrar el passat dimarts 8 de juny. La veritat és que no entraré en la polèmica entorn si el seguiment va ser massiu com apunten els principals sindicats o simplement testimonial com revelen les xifres presentades pel govern.

No obstant, els ciutadans que van acudir a diverses administracions públiques així com també aquells que van fer ús dels serveis públics com ara els transports, l’assistència als hospitals o bé escoles, per posar alguns exemples recurrents, només van notar tímidament la presència de la vaga.

En una complexa i alhora difícil situació econòmica s’han de prendre mesures. Aquestes mai són fàcils ni tampoc còmodes d’adoptar perquè a cap govern li agrada haver de baixar els sous als funcionaris. Ara bé, el sentit de la responsabilitat condueix a pensar més enllà dels rèdits electoralistes que només alguns tenen al cap i pensar en clau de futur, adoptant decisions polèmiques però que a llarg termini estic convençuda que apreciarem la necessitat de les mateixes.

Tanmateix, m’agradaria invocar una reflexió general perquè tothom parla de la repercussió de la baixada del sou dels funcionaris però sense anar més enllà. A vegades, els paral·lelismes ens ajuden a comprendre amb major facilitat el punt en el qual ens trobem.

Tots tenim a la nostra ment i ben segur que en major o menor mesura tots som coneixedors de persones que han vist reduïda dràsticament la seva jornada laboral, altres que s’han convertit sense desitjar-ho en protagonistes d’un expedient de regulació d’ocupació i en el pitjor dels casos persones que directament han estat acomiadades perdent així el seu lloc de treball

El sector privat ha apostat per mesures molt contundents, dràstiques i dures per fer front a l’actual situació econòmica. Sense embuts ni tampoc complexes hi ha empreses que han tancat les portes deixant a tots els treballadors sense ocupació i no és cap novetat destacar que els expedients de regulació d’ocupació han estat a l’ordre del dia durant molts mesos.

Aquesta és una diferència substancial vers les mesures adoptades pel sector públic fonamentades amb un caràcter merament temporal i a més en cap moment s’ha plantejat ni tampoc insinuat una reestructuració dels llocs de treball del sector públic. Tots els funcionaris continuen mantenint el seu lloc de treball, a més la reducció dels salaris dels funcionaris és proporcional al seu nivell d’ingressos. D’aquesta manera, en cap moment es pot parlar d’una reducció lineal sinó que aquells que tenen una major remuneració patiran una reducció major envers els que tenen un sou més baix.

El poc sentit d’estat de l’oposició del nostre país s’evidencia cada dia més. A la resta dels països europeus govern i oposició caminen plegats per tirar endavant mentre que en el nostre país, l’oposició en comptes de tendir la mà col·loca pedres al camí. Una realitat que complica molt més la sortida de la crisi econòmica en la qual estem submergits tots plegats. Això, tard o d’hora, també ens acabarà passant factura.