Parlem-ne

La sorpresa és l’expressió facial de moltes persones quan tenen coneixement que entre el gran ventall d’assignatures que integren la carrera de dret n’hi ha una que s’anomena dret eclesiàstic. D’entrada, la denominació de l’assignatura porta a establir tota una sèrie de prejudicis que convé desmentir. Una opinió generalitzada es sustenta sobre el fet de pensar que a les aules d’una facultat de dret es parlarà en exclusiva de religió i a més es durà a terme des d’una perspectiva dogmàtica.

No obstant, aquesta idea divergeix de la realitat perquè si bé és cert que es parla de religió sempre es duu a terme des d’una perspectiva estrictament jurídica. No podem oblidar que el pilar fonamental sobre el qual descansa aquesta assignatura és la Constitució i a partir d’aquí la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa per passar abordar els diferents Acords de Cooperació signats entre l’estat espanyol i diverses confessions religioses.

Un fet que sovint és ignorat perquè es tendeix a pensar que la religió és una realitat introspectiva i que no té cap connexió amb el món del dret. Ara bé, quan curses aquesta assignatura descobreixes l’existència d’una xarxa extensa que uneix alhora interrelaciona ambdues realitats. Tothom opina alegrement sobre aquests afers i esdevé un gran expert. En el nostre país gaudim d’un planter de tècnics i experts que realment és impressionant. De la nit al dia tothom entén d’economia, de física quàntica i com no pot ser d’una altra manera també sobre dret i religions.

La ignorància és molt atrevida perquè les qüestions no es troben revestides de senzillesa sinó més aviat es troben embolcallades de nombrosos entramats que convé abordar des de la serenitat i la reflexió. La demagògia en aquest terreny es troba a l’odre del dia, els discursos populistes contribueixen a fer néixer passions inexistents però automàticament es troben en la boca de tots.

No em vull mostrar indiferent vers una realitat que ha centrat l’atenció mediàtica de la setmana, concretament em refereixo a la voluntat que ha manifestat l’ajuntament del Vendrell de prohibir el burka als equipaments municipals. En aquests moments, només podem parlar d’una proposta ara bé fer volar coloms és una opció molt còmode per tal de desviar l’atenció d’altres qüestions que afecten de prop el consistori vendrellenc, sense anar més lluny, la complexa situació econòmica de l’ajuntament, per posar un exemple ràpid i recorrent.

Tanmateix, convé actuar amb cautela i responsabilitat. La idea que està arribant als ciutadans consisteix en afirmar que l’Ajuntament del Vendrell prohibirà el burka al nostre municipi. No obstant, les concrecions i els detalls són molt més importants i rellevants del que ens podem imaginar. El primer element que convé posar de relleu és la manca de competència dels municipis per regular la forma de vestir de les persones a la via pública. Desconec completament quina és la direcció i el rumb del text que en aquests moments es deu estar elaborant però espero que es dugui a terme a través d’uns cànons de responsabilitat perquè esdevenir reclam mediàtic durant uns dies pot resultar quelcom atractiu. Nogensmenys, no podem oblidar que les decisions municipals no poden sorgir ni tampoc es poden guiar simplement a cop de titular.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/06/10

Laia Gomis