Abstracció

Les dates són un mer dia del calendari, una afirmació que hem sentit durant massa vegades. En diverses ocasions, una frase innocent com l’anterior pot fer néixer un debat profund sobre les percepcions i les sensacions individuals entorn un aspecte senzill i quotidià com són els dies de la setmana. Hores i hores reflexionant entorn una qüestió que per a molts esdevé completament banal però per altres d’extrema importància i transcendència.

Ben mirat, en el fons aquesta proclama que pretén restar importància als dies s’ha erigit amb la finalitat d’aturar l’intent del consumisme desenfrenat que davant qualsevol excusa defineix i crea un espai propi per fer despertar necessitats fins aleshores inexistents en els ciutadans.

A vegades, la fredor dels termes ha d’ésser valorada. Només així podrem fer-nos una idea aproximada sobre el rumb i la direcció que marquen tot un seguit de paraules que en cap cas són innocents. Així doncs, darrera de la visió freda que menysté la calidesa i l’especialitat de certs dies s’amaga una realitat ben candent. Alguns no dubten en manifestar-la mentre que altres directament aposten per la discreció.

Una amalgama d’opcions que els amants dels debats dialèctics no dubtem en erigir i col·locar al centre de totes les mirades aquelles qüestions que hipotèticament despertaran susceptibilitats.

Precisament, en aquest sentit hi ha dies que adopten un caràcter especial en relació a les nostres vivències i experiències personals, així com també pel significat que s’amaga darrera de cada jornada. Moltes d’elles passen completament desapercebudes però en sentit contrari n’hi ha un bon grapat que mai les oblidarem i sempre resten a la nostra memòria.

Senzillament, han marcat un abans i un després a les nostres vides, en certes ocasions la felicitat, l’alegria són el denominador comú que marca el record però no podem menystenir aquelles jornades que es troben revestides d’una tonalitat més fosca. El somriure s’esvaeix i la melangia s’apodera de nosaltres quan recordem fets luctuosos o senzillament dies que ens han deixat un regust amargant. Tanmateix, no només es tracta d’una realitat reservada a l’esfera personal i individual sinó que aquest fet es revesteix d’un caràcter que engloba a la col·lectivitat.

Aquesta setmana he deixat de banda les qüestions que habitualment ocupen l’espai central d’aquesta columna. L’abstracció de l’actualitat s’evidencia en aquestes línies que contenen nocions, pensaments i percepcions realitzades des d’una vessant poc recorrent. No obstant, el denominador comú que impregna i regeix tots els meus escrits continua ben viu i entre línies es pot detectar la presència d’una qüestió que sempre m’acompanya i que procuro no abandonar mai: la reflexió. Tanmateix, aquesta setmana manifestada des d’un prisma diferent perquè de tant en tant convé tenir en compte que en tan sols 24 hores poden canviar moltes coses. En el fons, cada dia es una petita vida.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/05/10
Laia Gomis