dissabte, de maig 22, 2010

Malaltia del segle XXI


Una societat dinàmica i canviant que ha anat adoptant de manera progressiva els canvis que ens els darrers anys han succeït és la imatge que es reflecteix de la societat del nostre país. No obstant, les mirades superficials acostumen a ser parcials perquè els miralls tan sols ens permeten veure una fina capa superficial i ens amaguen el rere fons real, l’epidermis de la societat.


Tanmateix, les xarxes socials han permet visualitzar aquelles vessants més introspectives, potser més desconegudes de moltes persones. En els darrers anys, l’avanç imparable de les xarxes socials han portat a considerar-les com un veritable fenomen. Lluny d’ésser localitzat en un punt geogràfic concret i delimitat, s’ha escampat com una taca d’oli. En els primers anys, es parlava d’ una moda estrictament juvenil però ràpidament es va oblidar aquesta categorització perquè l’abast havia saltat les barreres generacionals.


En aquest sentit, hi ha moltes persones que manifesten una profunda animadversió vers les xarxes socials, les critiquen de manera furibunda però curiosament disposen d’un perfil a facebook. Arribats aquest punt és quan no em queda altre camí per explorar que aquell anomenat hipocresia. No obstant, darrera de la versió oficial es troba l’explicació real. Aquesta no és cap altra que l’accés ràpid, directe i còmode a la informació del cercle d’amistats.


Si bé fa uns anys, en molts pobles i viles, els establiments comercials es convertien en un punt de trobada dels veïns i qualsevol moment era bo per comentar les darreres novetats que havien succeït en el municipi. Afers que no es trobaven a l’agenda política sinó mes aviat aquells propis de la crònica rosa.


Avui en dia, hi ha qui ha optat per substituir el contacte directe que permet la interacció que es genera en el si d’una conversa per les xarxes socials. Un fet negatiu que intenten reconduir demostrant una agitada i intensa vida virtual. No obstant, sota la premissa que abandera la idea als quatre vents que els temps han canviat s’escolen indicis clarividents d’hipocresia.


Des de la despreocupació absoluta a la vida real passem a uns índexs de tafaneria esperpèntics a la xarxa; res no encaixa. Així que no nomes es conserva l’esperit de saber quin es el rumb i la vida dels altres sinó que les innovacions tecnològiques permeten que aquesta practica es realitzi plàcidament des del sofà de casa i a traves d’una discreció absoluta.


No obstant, mentre hi ha milers de persones que perden el temps repassant una a una totes les fotografies que els seus amics han penjat a la xarxa. N’hi ha d’altres que viuen la vida real, un fet que no es incompatible amb aprofitar intensament totes les potencialitats de les xarxes socials. Ara be s’ha d’intentar defugir de caure en una nova malaltia que es comença a estendre en les nostres societats. Tot just comença a donar les primeres passes però d’aquí un anys sentirem a parlar de fenòmens perillosos que provoquen el fet de tenir una dependència absoluta de les xarxes socials.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 21/05/2010

Laia Gomis

2 Comments:

At 12:30 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

tens rao. molt be.

 
At 6:37 p. m., Anonymous Anònim said...

pero si tu tens facebook... i et passes tot el dia conectada!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home