dimecres, d’abril 07, 2010

Dolces rivalitats



No fa massa dies que hem deixat endarrere un hivern marcat per la inestabilitat meteorològica, les pluges s’han convertit en una constant i les baixes temperatures han marcat el denominador comú d’un hivern que per a molts semblava que mai tenia fi. La primavera tímidament comença a treure el nas, de bon matí encara fa força frescor però a mesura que avança el dia, el sol s’imposa i mica en mica podem començar a gaudir de l’ambient primaveral.

No obstant, l’element que realment defineix un canvi de cicle és el moment en el qual hem d’avançar els nostres rellotges. Realment, el canvi d’hora juntament amb l’arribada de la primavera plasmen un nou escenari.

Els més atrevits aprofiten per començar a bronzejar els cossos que han estat ocults durant tot el període hivernal i automàticament podem constatar l’increment d’anuncis publicitaris que centren la seva atenció en recordar-nos que l’estiu està aquí mateix. Una alerta que implícitament arriba acompanyada dels missatges subliminals que es dirigeixen entorn el cànon de bellesa actual centrat en la idea de cos perfecte.

Els excessos queden relegats en un segon pla i els preparatius es reactiven amb l’objectiu esmentat a les línies precedents: evitar que l’estiu ens enganxi per sorpresa. No obstant, sempre hi haurà qui arronsarà el nas i en sentit contrari trobem aquells que no tindran por de l’esforç i el sacrifici que comporta aquest ambiciós objectiu.

Tanmateix, ara es presenten uns dies en els quals la convivència amb els dolços serà una prova difícil a superar. La veritat és que la pluralitat de mones es converteixen en una gran temptació. Els tradicionals rotllos ocupen un espai central en moltes llars que aposten aferrissadament per conservar l’essència de la festivitat de Pasqua.

Al costat d’aquest rotllo trobem els pastissos que mica a mica han anat guanyant terreny i també reben el nom de mona. I en darrer lloc, són moltes les persones que anomenen mona a a pluralitat de figuretes de xocolata que aquests dies ocupen un espai central en molts forns de pa i pastisseries.

Aquest petit tasteig evidencia que entre la diversitat d’opcions possibles totes elles han adoptat una nomenclatura idèntica, en aquest sentit reben el nom de mona. Curiosament, aquest és un terme que prové de l’àrab i vol dir provisió per a la boca.
Sempre hi ha qui desitja crear falses polèmiques i tensions entre els diversos tipus de mones que avui en dia podem trobar al mercat.

Les preferències i els gustos marquen les decisions però aquells que som uns apassionats del dolç aprofitem l’excusa de l’existència de diverses opcions i així gaudim de l’oportunitat i l’enorme plaer que suposa poder degustar els productes elaborats amb delicadesa i professionalitat.

En aquest sentit, no ens ho pensem dues vegades i combinem amb un gran encert les tres varietats de mones i demostrem com en el terreny gastronòmic les rivaliats tenen una dolçor especial.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 31/03/10
Laia Gomis

1 Comments:

At 5:24 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

si hi ha gana tot esta bo

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home