Esperpèntic

Hem perdut el nord? Aquesta és la primera qüestió que em ve a la ment després de copsar l’estrany comportament acompanyat d’actituds grotesques que certes persones professen. Si aquestes actuacions no tinguessin cap mena de rellevància, la meva por es trobaria magnificada però dissortadament no ens trobem en aquest escenari sinó més aviat en una situació en la qual tots els components ens condueixen a pensar que el funcionament del nostre món és un xic anòmal.

Dues organitzacions franquistes desitgen apartar de l’Audiència Nacional al jutge Baltasar Garzón i les seves pretensions les fonamenten acusant al propi jutge d’ésser autor d’un delicte de prevaricació. Ara bé, resulta paradigmàtic constatar com les intencions de les organitzacions franquistes troben la complicitat de la Sala Segona del Tribunal Suprem i concretament el jutge Varela en comptes d’arxivar aquesta causa s’aferra a la mateixa amb l’única voluntat d’apartar de la carrera judicial a un professional per tenir el coratge i la valentia d’investigar els crims comesos durant el franquisme.

Entorn la figura de Garzón podem trobar opinions molt divergents però tothom coincideix en una realitat que no és altra que la perseverança i la constància en perseguir tipus delictius divergents però tots ells d’un gran abast i ressò. Començant pel terrorisme d’ETA, continuant pels anomenats delinqüents de guant blanc o anat més enllà arribant a creuar fronteres per tal de perseguir dictadors llatinoamericans.

Tanmateix, només els ignorants poden pensar que un professional amb l’extens recorregut que caracteritza a Garzón s’arriscaria a obrir un procés judicial entorn el franquisme per mer caprici o desig personal. Sense anar més lluny, nombrosos tractats internacionals així com també recomanacions de l’ONU esdevenen un punt de referència sobre el qual el jutge Garzón recolza la seva decisió.

A més en una societat globalitzada, la informació flueix amb instantaneïtat i rapidesa. En aquest sentit, aquesta qüestió ha creuat les fronteres i els nostres veïns europeus s’esgarrifen davant aquesta situació perquè consideren incomprensible que existeixi la voluntat de jutjat a la persona que esta investigant els crims franquistes. Tampoc podem oblidar les opinions que arriben des de l’altre costat de l’Atlàntic, literalment molts editorials dels principals diaris es posen les mans al cap davant el fet que dues organitzacions franquistes com són Falange i Manos Limpias presentin una querella contra un jutge que només desitja fixar les responsabilitats de la repressió franquista i procedir a la identificació dels milers de víctimes del franquisme que en pel segle XXI encara es troben en foses comunes.

La vida ens proporciona certes perplexitats perquè aquells jutges que avui s’autoproclamen els defensors a ultrança dels valors democràtics i s’aferren als mateixos per jutjat a Garzón, uns anys endarrere van ser veritables còmplices de la repressió franquista formant part del Tribunal de l’Ordre Públic, una instancia judicial del franquisme que tenia com a única missió: perseguir els delictes politics. Aquesta situació rocambolesca em porta a pensar en el gran Valle Inclán, sense cap mena de dubtes hi ha una paraula que encaixa perfectament enmig d’aquest escenari perquè tot plegat esdevé esperpèntic.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/04/10
Laia Gomis