1975-2010: La lluita pels drets de les dones

La commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora no ha passat desapercebut en l’agenda. Els actes i les celebracions que es van realitzar s’estenen més enllà del 8 de març i precisament el passat divendres vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un acte emmarcat en aquesta celebració.

Els companys de l’Agrupació del PSC de Cunit van organitzar una conferència titulada 1975 - 2010: La lluita pels drets de les dones. Un títol que em va resultar atractiu des del primer moment que el vaig llegir. No obstant, he de reconèixer que automàticament després de llegir-lo vaig pensar en el repte que tenia al davant la persona que havia de dur a terme aquesta conferència perquè no és una tasca senzilla resumir la lluita de les dones en els darrers trenta cinc d’anys. No obstant, Matilde Fernández, ex-ministra d’Assumptes Socials, va superar d’escreix el repte.

Abans d’entrar en el fons de la conferència desitjaria esmentar una qüestió que no voldria deixar que passés desapercebuda. Els detalls per a molts són qüestions menors però considero un gran encert l’elecció de l’espai en el qual es va desenvolupar la conferència: a la sala d’actes de la Biblioteca Marta Mata i del Centre de Formació Dolos Paüls, ambdues dones molt compromeses. Així que no es podia escollir cap millor espai per desenvolupar una conferència que abordés la lluita de les dones en unes dependències que tenen el nom de dues grans lluitadores com Marta Mata i Dolors Paüls.

L’assistència a conferències sempre m’ha resultat una pràctica totalment recomanable i quan l’agenda m’ho permet procuro no deixar escapar aquesta oportunitat. A més, cada dia no es té el privilegi i l’oportunitat d’escoltar les reflexions i les opinions d’una dona amb les idees molt clares que ha ostentat grans responsabilitats polítiques fins arribar a encapçalar el Ministeri de l’Assumptes Socials.

L’orientació de la conferencia va ser totalment encertada lluny de caure en el perillós món de les xifres, estudis i anàlisis, Matilde Fernández va apostar per desenvolupar tres postulats: el dèficit democràtic i la societat patriarcal que s’heretava després de quaranta anys de franquisme. Sumat aquest dèficit en trobem un altre, el dèficit de la raó sobre la religió i la mitologia. Un apunt que acostuma a passar desapercebut però si ens fixem un denominador comú de les religions apunten a la dona com a l’origen del mal i el pecat. Vegem dos exemples: la religió catòlica la vida al paradís era meravellosa fins que Eva va menjar la poma prohibida i a la mitologia grega, la Pandora va obrir la caixa i els mals es van escampar arreu del món. En darrer lloc apuntava el dèficit social perquè ens els primers anys de la democràcia

Actualment vivim en un país democràtic i els salt qualitatiu experimentat des de principis de la dècada dels vuitanta fins els nostres dies és evident i palpable. Tanmateix, Matilde Fernández va insistir que els avenços s’han dut a terme pas a pas, a base de constància i perseverança. Així doncs, gràcies aquesta lluita constant avui gaudim d’igualtat formal i legal així com també s’han produït nombrosos avanços importants però Matilde Fernández va insistir en que els avanços no tenen un caràcter de permanència total sinó que s’ha de seguir treballant per evitar retrocessos i anar més enllà perquè encara queden moltes fites per aconseguir.

Una conferència enriquidora en la qual van tenir cabuda les explicacions teòriques així com també nombrosos exemples quotidians sense oblidar les experiències que la pròpia Matilde Fernández ha viscut en primera persona. Per concloure aquest escrit aposto per reproduir una reflexió de l’ex-ministra d’Assumptes Socials: “Democràcia implica pactar, les dones sempre hem estat les encarregades de conciliar i per aquest motiu som expertes en mediació i conciliació”