Calc desajustat

La Confederació Espanyola d’Associacions Empresarials és una institució que representa als empresaris. Fins els darrers mesos, la CEOE desenvolupava les tasques i les funcions que regeixen als seus estatuts des d’una destacada discreció deguda fonamentalment a l’escassa rellevància mediàtica.

No obstant, actualment les sigles CEOE s’han familiaritzat en el nostre llenguatge per motius plurals i diversos. D’una banda, pels nombrosos escàndols que han esquitxat al president de la mateixa, Gerardo Díaz Ferrán. No es tracta de pura rumorologia sinó d’acusacions judicials que pesen sobre el president de la patronal. Concretament, està acusat d’un delicte de falsedat documental, estafa processal, evasió fiscal y apropiació indeguda de fons públics.

A més, tots hem estat coneixedors de primera mà de les propostes estel·lars que en els darrers mesos el president de la CEOE ha donat a conèixer per intentar reconduir la complexa situació econòmica en la qual es troba el nostre país. Primer defensava la no intervenció de les administracions públiques en els Expedients de Regulació d’Ocupació i després no trigaria en fer onejar la bandera de l’abaratiment de l’acomiadament.

Nogensmenys, la coherència no és precisament una virtut que acompanyi a Díaz Ferran perquè en el mateix moment que invoca reduir els costos empresarials que provoquen el fet de prescindir d’un treballador. Pocs dies després, el president de la patronal paga en concepte d’indeminització la desorbitant xifra de 1,9 milions d’euros a Juan Jiménez Aguilar, número dos de la CEOE. Com podem constatar, la incongruència es troba en l’ordre del dia

En aquests moments es troba obert el Diàleg Social, una taula de negociació en la qual hi participen el govern, la patronal i els sindicats. Dues vegades per setmana realitzen trobades per abordar tota una sèrie de qüestions estrictament relacionades amb l’actual situació econòmica. Tots els participants en l’esmentat diàleg van adoptar el compromís de no exposar públicament les qüestions tractades durant les llargues reunions. No obstant, aquesta mateixa setmana, el representant de la CEOE, trencava el compromís i donava a conèixer una proposta, un nou contracte pels joves.

D’entrada tothom trobaria encertat aquest fet, un nou contracte dirigit vers un sector que pateix amb major intensitat els efectes de la crisi econòmica. Ara bé, a mesura que entrem en el fons de la proposta constatem que la llum que desprèn aquest contracte lluny d’il·luminar-nos, més aviat ens encega. Concretament la proposta va en la següent direcció, crear un contracte lliure de quotes empresarials, dirigit a les persones menors de trenta anys amb una duració determinada de sis mesos prorrogable fins a un any i la remuneració seria l’equivalent a la del Salari Mínim Interprofessional.

Com no podia ser d’una altra manera, cerquen un plus de credibilitat i en aquest sentit arrodoneixen la proposta afirmant que aquest és el model francès. Ara bé, l’omissió d’informació no és fortuïta perquè quan fan referència al “contracte de pràctiques” que existeix a França s’obliden d’esmentar que l’edat és fins els 25 anys i a més el Salari Mínim del nostre país veí és de 1300€ molt lluny dels nostres 633 €. En aquest sentit podem concloure que si les comparacions sempre resulten odioses, les còpies descafeïnades i descontextualitzades encara ho són més.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/03/10

Laia Gomis