Un exemple a seguir
Avui en dia, la paraula política es troba carregada de milers de connotacions negatives. La idea romàntica que envoltava a totes les persones que es dedicaven al servei públic s’ha anat esvaint de manera lenta però progressiva. Al costat del reflex del mirall romàntic s’ha erigit una imatge freda i calculadora, pròpia d’aquells que tan sols pensen en termes de rendibilitat política i camuflen aquesta realitat amb uns tímids apunts ideològics.
Aquesta nova concepció és la que regna en el conjunt de la societat, un fet que no pot passar inadvertit perquè més enllà de la relativitat d’aquesta qüestió la sensació que tenen els ciutadans es troba encaminada en aquesta direcció. No obstant, no hem de caure en el perillós joc de les generalitzacions que tant agraden a certs sectors i hi ha moments en els quals hem de posar fre a l’espiral catastrofista i derrotista que des de diversos àmbits s’alimenta de manera ferotge.
El realisme s’ha d’imposar i si bé és cert que hi ha tota una sèrie d’aspectes que s’haurien de millorar no podem optar per realitzar una gran generalització, classificar dins a una graella a totes les persones que es dediquen al servei públic i proclamar als quatre vents que l’origen de tots els mals rau a les seves mans.
No obstant, no voldria endinsar-me vers una realitat traçada amb un llapis carregat de negativitat. Personalment, tinc la sensació que la nostra societat es troba instal·lada en una posició que consisteix en evidenciar els trets negatius que succeeixen en el dia a dia. Ara bé, no n’hi ha prou d’esmentar-los en una ocasió sinó que ens recreem sobre els mateixos cercant provocar un gran ressò mediàtic. En canvi, hi ha tota una sèrie de qüestions que mereixerien l’atenció i l’interés dels ciutadans i curiosament es troben relegades a una esfera menor.
Des de l’anonimat i allunyats de l’impacte mediàtic trobem molts polítics que lluny del soroll aposten per treballar dia a dia. Ells posen el seu granet de sorra enmig d’un gran desert senzillament per intentar canviar les coses. Aposten per estar en contacte amb els ciutadans, assumeixen compromisos que compleixen d’interacció constant i directa, responent tota mena d’inquietuds i dubtes. Una realitat que en bona mesura facilita l’ús de les noves tecnologies a través d’espais personals de reflexió que molts polítics tenen a la xarxa.
Lluny d’esdevenir un aparador, utilitzen totes les potencialitats que ofereixen aquests espais més enllà del període electoral pròpiament dit i mantenen des d’una constància realment envejable actualitzats els seus espais. Recentment, Juan Luis Rascon Ortega, diputat socialista al Congrés dels Diputats centrava l’atenció de molts periodistes que descobrien que a la seva pàgina web http://www.diputadorascon.es/, més enllà de les reflexions i un xat que permet la interacció en directe entre el diputat i els ciutadans que ho desitgen cada dimarts de 17h a 19h. Hi havia una qüestió molt novedosa, una declaració detallada de tots els seus béns actualitzada al present exercici econòmic. Una realitat que no acostuma a ser massa habitual i sense cap mena de dubtes és un signe de transparència vers tots els ciutadans.
Per alguns només serà un petit detall però som molts els que veiem en aquest gest un veritable tarannà carregat de compromís i transparència. Valors que no es troben a l’alça en aquests moments i estic convençuda que si aquest senzill gest es s’estengués, els dubtes i les especulacions serien enterrades per sempre i emprendríem un camí ferm i segur, deixant de banda per sempre més les perilloses corbes sinuoses i els revolts.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/02/10
Laia Gomis
Aquesta nova concepció és la que regna en el conjunt de la societat, un fet que no pot passar inadvertit perquè més enllà de la relativitat d’aquesta qüestió la sensació que tenen els ciutadans es troba encaminada en aquesta direcció. No obstant, no hem de caure en el perillós joc de les generalitzacions que tant agraden a certs sectors i hi ha moments en els quals hem de posar fre a l’espiral catastrofista i derrotista que des de diversos àmbits s’alimenta de manera ferotge.
El realisme s’ha d’imposar i si bé és cert que hi ha tota una sèrie d’aspectes que s’haurien de millorar no podem optar per realitzar una gran generalització, classificar dins a una graella a totes les persones que es dediquen al servei públic i proclamar als quatre vents que l’origen de tots els mals rau a les seves mans.
No obstant, no voldria endinsar-me vers una realitat traçada amb un llapis carregat de negativitat. Personalment, tinc la sensació que la nostra societat es troba instal·lada en una posició que consisteix en evidenciar els trets negatius que succeeixen en el dia a dia. Ara bé, no n’hi ha prou d’esmentar-los en una ocasió sinó que ens recreem sobre els mateixos cercant provocar un gran ressò mediàtic. En canvi, hi ha tota una sèrie de qüestions que mereixerien l’atenció i l’interés dels ciutadans i curiosament es troben relegades a una esfera menor.
Des de l’anonimat i allunyats de l’impacte mediàtic trobem molts polítics que lluny del soroll aposten per treballar dia a dia. Ells posen el seu granet de sorra enmig d’un gran desert senzillament per intentar canviar les coses. Aposten per estar en contacte amb els ciutadans, assumeixen compromisos que compleixen d’interacció constant i directa, responent tota mena d’inquietuds i dubtes. Una realitat que en bona mesura facilita l’ús de les noves tecnologies a través d’espais personals de reflexió que molts polítics tenen a la xarxa.
Lluny d’esdevenir un aparador, utilitzen totes les potencialitats que ofereixen aquests espais més enllà del període electoral pròpiament dit i mantenen des d’una constància realment envejable actualitzats els seus espais. Recentment, Juan Luis Rascon Ortega, diputat socialista al Congrés dels Diputats centrava l’atenció de molts periodistes que descobrien que a la seva pàgina web http://www.diputadorascon.es/, més enllà de les reflexions i un xat que permet la interacció en directe entre el diputat i els ciutadans que ho desitgen cada dimarts de 17h a 19h. Hi havia una qüestió molt novedosa, una declaració detallada de tots els seus béns actualitzada al present exercici econòmic. Una realitat que no acostuma a ser massa habitual i sense cap mena de dubtes és un signe de transparència vers tots els ciutadans.
Per alguns només serà un petit detall però som molts els que veiem en aquest gest un veritable tarannà carregat de compromís i transparència. Valors que no es troben a l’alça en aquests moments i estic convençuda que si aquest senzill gest es s’estengués, els dubtes i les especulacions serien enterrades per sempre i emprendríem un camí ferm i segur, deixant de banda per sempre més les perilloses corbes sinuoses i els revolts.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/02/10
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 1:21 p. m.
4 comments
4 Comments:
Quina vergonya i indignació he sentit al veure el reportatge de la escòria política que governa a Roda de Barà. Quin insult que la nostra terra sigui notícia i protagonista d'un reportatge del 30 minuts. Quina vergonya. Això és el que ens ha portat la catalunya positiva dels socialistes. Indignant. En un blog plural i equilibrat com aquest es parlarà d'aquest reportatge que ha estat prime-time a TV3, o preferim donar més importància a les paraules d'un alcalde de bellvei, o l'herba crescudeta al vendrell, perquè el fantasma d'urbanitzacions abandonades a Roda de Barà, això és indignant, amb el sòl sense reixes i on s'hi poden matar. Ah perdò que allí governen els socialistes, aquells del plan E, de les inversions que ara comencem a recollir els fruits, aixecar i refer voreres, pistes de petanca..... Quina pena
El problema no és la política, sinó la el mal ús i perversió que en fan els nostres polítics. La gran majoria una colla de paràsits i vividors
Aquells qui pensaven que Maragall i Castells acatarien el silenci imposat pel PSC anaven errats. Aquest diumenge el conseller d'Educació, Ernest Maragall, torna a defensar en un article a 'La Vanguardia' que 'el Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'. En l'escrit, Maragall reitera que el tripartit 'ja no té vigència política', considera 'imprescindible tenir grup propi al Congrés' i exigeix que 'Montilla tingui ple poder per a liderar Catalunya'. El conseller insisteix així en les polèmiques declaracions del passat dimecres on va assenyalar que veu Catalunya 'fatigada' de la fórmula del tripartit i va augurar que els tres partits que governen en l'actualitat –PSC, ERC i ICV- no sumaran després de les properes eleccions al Parlament, unes declaracions que van comptar amb el suport d'Antoni Castells. Les acusacions d'aquest diumenge podrien provocar una crisi de Govern, ja que les recriminacions d'ICV a Maragall i Castells podrien pujar de to i els ecosocialistes podrien demanar el cessament del conseller d'Educació.
Al PSC no tots som com tu laia. Jo crec que acabaràs al llit d'algun politicucho del psc.
Anònim, hi ha molts temes que desitjaria abordar però em resulta materialment impossible abarcar la gran quantitat d'informacions i de notícies que diàriament es generen. Si la meva professió es dediqués en exclusiva en aquest fet entendria, dins uns límits raonables, certes exigències. No obstant, aquest és un espai personal de reflexió i intento parlar d'una pluralitat de qüestions.
Respecte el segon comentari anònim, exposar una característica i un fet diferenciador del partit en el qual milito vers els altres. La llibertat d'opinió i d'expressió és una sana pràctica democràtica que els socialistes defensem dins i fora de la nostra organització. Per cert, la darrera frase de la teva reflexió penso que era totalment prescindible perquè les qüestions de la meva vida privada són meves, de ningú més.
Cordialment,
Laia
Laia el que possiblement no s'enten és que "la llibertat d'opinió i d'expressió és una sana pràctica democràtica que els socialistes defensem dins i fora de la nostra organització" i per aixo alguns fan comentaris fóra de context.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home