dissabte, de febrer 27, 2010

La noció del temps



El tràfec intens que caracteritza el ritme de les nostres vides ens porta a viure a una velocitat vertiginosa el dia a dia. Les tasques s’acumulen, les qüestions pendents es multipliquen i la jornada laboral s’estén més enllà de les reglamentàries vuit hores.L’organització és la paraula clau per poder dur a terme totes les activitats però quan les tasques superen d’escreix el temps real disponible no hi ha res a fer. Precisament, les darreres dues setmanes m’ha resultat impossible cercar un petit espai de temps per plasmar per escrit les meves reflexions entorn la multitud de qüestions que eren notícia.



Sempre cap la possibilitat de reproduir la informació que la premsa recull però des del primer dia que vaig començar a escriure al DIARI vaig defugir d’aquest camí perquè personalment crec que allò que pot interessar als lectors és l’anàlisi des de diverses perspectives sobre els temes candents de l’actualitat i quan sigui possible intentar aportar noves visions i percepcions.



Aquesta realitat va acompanyada d’un mot tremendament familiar per tots nosaltres, temps. Ara bé,els exàmens acostumen a absorbir per complet la vida dels estudiants i el temps lliure esdevé quelcom anhelat però que només s’aconseguirà una vegada finalitzi l’intens període d’exàmens. A més, enguany, el temps de reacció quan van concloure els exàmens de gener-febrer ha estat ínfim però molt compensador. Tres dies després d’acabar els exàmens, agafàvem un avió per compartir amb els companys de classe un viatge en un indret amb un encant especial, Riviera Maya.



Una setmana que s’ha esvaït en un tres i no res, ara hem tingut temps per desconnectar del món, gaudir d’uns paisatges envejables, estar en contacte amb la natura, banyar-nos en unes platges dignes de pel·lícula, anar de festa i també hem cercat un petit espai de temps per les activitats culturals.



L’esperit inquiet que caracteritza aquells que ens apassiona viatjar ens va aportar a un petit grup a abandonar les zones pròpiament turístiques. Els complexos turístics són meravellosos, totes les comoditats imaginables s’hi troben presents. En fi, es tracta d’una instantània impressionant: habitacions confortables amb vistes al mar, unes platges de sorra blanca i aigües cristal·lines... però convé ésser conscients de la realitat.



Precisament per aquest motiu ens vam intentar aproximar a la vida real de la població, un fet que no és possible realitzar en un dia i segurament les nostres percepcions es troben esbiaixades. No obstant, el curt contacte amb els habitants d’aquella regió de Mèxic ens va permetre copsar diversos trets característics i entre tots ells em quedo per la relativitat que en les seves vides té el temps.



En comptes de desplaçar-nos en taxi vam optar per utilitzar els mitjans de transport que la població empra en el dia a dia i aquí apareix la nostra sorpresa. Quan preguntem els horaris del “transporte colectivo” furgonetes d’unes quinze places, l’estupefacció es retrata en el seu rostre i acte seguit ens informen que no hi ha horaris. Simplement, hem d’esperar a la vora de la carretera i ens asseguren que d’un moment a altre n’arribaria una. L’escepticisme es va apoderar de nosaltres en un primer moment però la decisió estava presa. La veritat és que quan encara no feia ni cinc minuts que ens esperàvem ja estàvem dalt del “transporte colectivo”. Només és una anècdota però quan visitem altres països sense ésser conscients ens acompanyen prejudicis i idees preconitzades. Resulta tremendament enriquidor i suposa una gran riquesa conèixer noves costums i tradicions, en el fons aquesta és una bona manera d’evitar confusions esvair dubtes


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 26/02/10

Laia Gomis

4 Comments:

At 3:33 a. m., Anonymous Anònim said...

aburreixes a les pedres!

Que la gent es mort de gana i tu amb les teves xorrades.Psc? hahaha, el que interessa ala gent.

t'esperem al www.racocatala.cat, una web independentista on acceptem tothom que sigui respectuós. Ja anem gairabe cap als 19.000 usuaris

Cupero dolent.

 
At 9:49 p. m., Blogger Laia Gomis said...

No tens cap obligació de llegir allò que escric, si suposa un suplici, et dono un consell, fes quelcom que et resulti més productiu i alhora interessant que haver de fer el sacrifici de llegir les meves reflexions.

Cordialment,
Laia

 
At 4:26 p. m., Anonymous Anònim said...

fas pena laia!!

 
At 9:31 p. m., Anonymous Anònim said...

Que bonic el teu escrit Laia, tant debó tothom tingués la capacitat que tu tens d'expressar-te. I sí, la relativitat del temps és immensa...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home