Toc europeu al 2010

L’arribada d’un nou any es troba carregat de reptes personals, aspiracions professionals així com tampoc falten els objectius marcats que s’intentaran complir durant els dotze mesos que s’obren a les nostres mans. Més enllà dels propòsits que ens plantegem en la vessant més introspectiva de les nostres vides, convé no oblidar el marc de referència que es presenta en aquest nou any que tot just estrenem. Aquestes alçades, l’any 1999 queda molt llunyà però quan inauguràvem aquest any un canvi moderat i contingut s’introduïa a les nostres vides.

La nostra moneda, la pesseta compartia esfera des d’una vessant purament teòrica als establiments comercials i també a les entitats financeres perquè tots els valors monetaris es trobaven expressats en dues unitats monetàries, l’euro que aleshores era un gran desconegut i la pesseta. Tres anys més tard, quan ens començavem a familiartizar amb l’euro donàvem la benvinguda a l’any 2002 amb una nova moneda que deixava d’ésser purament teòrica i s’introduïa a les nostres butxaques.

La realitat europea acostuma a ésser menystinguda, sostinguda en un segon nivell. No obstant, aquests només són un parell d’exemples recorrents que evidencien i exemplifiquen la gran importància que té la Unió Europea a les nostres vides. La complexitat que acompanya al context europeu és una realitat que convé posar de relleu. Tota una sèrie d’institucions i organismes amb denominacions similars i amb competències molt diferents que tot sovint provoquen la confusió de molts ciutadans.

Hi ha tota una sèrie de decisions que passen molt més desapercebudes, hi ha qui tendeix a pensar que les lleis que es publiquen als butlletins oficials neixen, es desenvolupen i s’aproven en les assemblees legislatives autonòmiques o bé de les corts generals, sense més.

No obstant, un volum molt elevat de l’activitat parlamentaria consisteix en la transposició de directives europees, que si bé és cert que donen un cert marge de discrecionalitat al govern per transposar el document marc que es lliura als estats membres, hi ha tota una sèrie d’elements que s’han de mantenir inalterables. Sense ésser conscients, això ens afecta a tots nosaltres. No és fàcil explicar tot l’entramat europeu però convé fer un esforç per intentar entendre i comprendre que s’amaga darrera dels diferents tipus d’acords i decisions.

El 2010 és un bon any per posar-se les piles en aquesta qüestió, des de l’1 de gener del present any Espanya ha assumit la presidència de torn de la Unió Europea. En abstracte, aquesta afirmació pot generar la més gran indiferència. No obstant, es tracta d’una gran responsabilitat perquè el fet d’ocupar la presidència, suposa organitzar i dirigir tots els treballs que es duen a terme en el Consell d’Europa. A més, una peculiaritat especial és que per primera vegada a la història de la Unió Europea, el Consell d’Europa compta amb un president estable, un càrrec que ocupa durant dos anys i mig, l’ex-primer ministre de Bèlgica.

Durant els sis mesos que Espanya tindrà la presidència rotatòria de la Unió Europea nombrosos seran els reptes i les qüestions que s’abordaran en les prop de 3.000 reunions que estan previstes. Convé avançar amb fermesa i decisió en la construcció definitiva de l’àmbit europeu però no podem oblidar la vessant més pedagògica que massa sovint descuidem entorn tot allò que es troba estretament relacionat amb Europa.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 15/01/2010
Laia Gomis