divendres, de gener 08, 2010

Regals permanents


El dia de Reis és l’encarregat de segellar el cicle de festivitats nadalenques. Dies en els quals hem compartit moltes hores al costat d’aquelles persones que més estimem, jornades en les quals la família pren un especial protagonisme amb totes les implicacions que aquest fet comporta.

Moments on les rialles han acaparat l’atenció però també han cercat el seu espai els tradicionals debats que evidencien la pluralitat d’opinions existents entorn una qüestió. En el fons, tota una sèrie d’elements que formen un potent i vigorós tàndem que caracteritza i singularitza les festivitats que hem deixat endarrere.

El capvespre del dia 6 de gener es respira un ambient de retorn a la quotidianitat, la normalitat s’imposa de nou en una setmana un pèl estranya, dies laborables s’intercalen enmig de festius. La realitat és ben clara, un gran embolic que ens porta a no saber massa bé ubicar-nos en el dia en el qual vivim.

No obstant, a les llars on hi ha quitxalla encara allarguen un dia més les festes, una jornada que es dóna als més petits perquè puguin gaudir dels regals que ses majestats els Reis Mags els han deixat com a recompensa del bon comportament que han tingut durant tot l’any. Tanmateix, a moltes cases els regals dels Reis Mags no són els únics perquè el Pare Noel i també el tió cerquen el seu espai i així s’intenta compaginar dins la mesura del possible aquests focus de reclam consumista.

Les caixes buides s’amunteguen al costat dels contenidors, el paper d’embolicar esquinçat en mil trossets queda reduït fins a la mínima expressió, els elaborats llaços que decoren els paquets es perden entre la multitud de presents. Res de tot això interessa, simplement es tracta de descobrir què s’amaga darrera de tot l’embolcall.

La il•lusió i la màgia dels més petits resulta contagiosa, és inevitable recordar aquells dies que es vivien amb tanta intensitat anhelant l’arribada del dia dels reis per descobrir si les nostres peticions havien estat satisfetes. No obstant, a mesura que ens anem fent gran, pel camí anem deixant la dosis d’innocència que diferencia amb escreix la infantesa però com a contrapartida adquirim altres valors.

Descobrim que els regals materials, aquells més econòmics i també els més luxosos, estan dotat d’una gran efimeritat. El moment en el qual ens els regalen ens produeix una gran alegria però aquesta va perdent intensitat amb el pas del temps fins arribar a caure en l’etern oblit. En canvi, existeixen tota una sèrie de regals que no es poden lliurar en un dia concret de l’any, regals que no es poden realitzar simplement per quedar bé sinó que ha d’existir una forta implicació i una voluntat real de procedir a lliurar un petit detall a la persona que realment ens importa.

La permanència i el record constant i present d’aquests regals és el que més m’agrada, a ull nu poden semblar simples però estan dotats d’una gran transcendència amb la peculiaritat que no es poden adquirir a cap establiment comercial. Cada dia som dipositaris d’aquests regals i no en som conscients. Ben segur que ningú els esmentarà però tots en bona mesura rebem regals marcats per la seva permanència que prenen forma d’una abraçada sincera, una empenta carregada d’optimisme en un moment difícil, una conversa tranquil•la i pausada o la dolçor d’un petó. El cost econòmic és pràcticament nul mentre que el valor de tots aquests regals esdevé incalculable.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 08/01/2010
Laia Gomis

5 Comments:

At 8:28 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

tens tota la rao. el mes maco es allo que no es compra ni es ven amb diners.

 
At 11:24 a. m., Anonymous Anònim said...

para ti es un regalo, la postura del psc o lo que va a decir el constitucional sobre el estatut???
a quién respaldas?

 
At 3:53 p. m., Anonymous Anònim said...

es nota que no diu allò on no pot fer servir la demagogia!!
LAIA QUE PERDREU LES ELECCIONS!!!JAJAJA

 
At 7:53 p. m., Anonymous Anònim said...

Lamentable com la majoria dels teus articles.
Que el PSOE-GAL ja te apunt la reforma laboral?

Amb Felipe gonzalez alies el terroriste d'estat SR X amb el GAl va permetre les ETT i ara el rei de la dispersió de PRESOS, amb més de 1000 presos a presons espanyoles PERMETRA EL LLIURE ACOMIADAMENT.

Sou uns cracks de les llibertats i de l'economia.

 
At 7:54 p. m., Anonymous Anònim said...

L'article anterior és del cupero dolent

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home