Ira futbolística
Els casos de corrupció centren l’atenció informativa però mentre totes les mirades es troben focalitzades vers aquests fets deixem de prestar l’atenció sobre altres qüestions que es desenvolupen en el dia a dia. Malgrat l’esquitx i la mala imatge generalitzada que es té en aquests moments dels polítics no hem de permetre que les actituds irresponsables d’uns quants tenyeixin completament tot l’escenari públic.
En aquests moments, l’activitat parlamentària no cessa, és més m’atreviria en anar més enllà i afirmar que el ritme és frenètic a l’espai físic en el qual resideix la sobirania popular. Hi ha molts exemples que es podrien exposar per recolzar aquesta argumentació així que em decanto per fer un apunt sobre el tràmit parlamentari en el qual es troben els pressupostos generals del 2010.
Actualment, a la comissió dels pressupostos s’estan debatent sobre els diversos elements que formen part dels comptes generals del proper exercici econòmic. Aquest és el moment estrella per realitzar acords entre diverses formacions polítiques i per tant les negociacions esdevenen una constant perquè les esmenes formulades vers els pressupostos prosperin.
Moltes d’elles passen totalment desapercebudes però altres acaparen l’atenció mediàtica i informativa. Aquest és el cas de l’escàndol que aquesta setmana ha despertat l’acord al qual van arribar el PSOE, IU-ICV i BNG i que implica un canvi de règim fiscal per als estrangers no residents en el nostre país i que comptin amb una renda superior als 600.000€ l’any, una mesura que afectarà especialment els futbolistes d'èlit.
Concretament, es tracta de la modificació de la llei coneguda popularment com la Llei Beckam que va introduir un règim especial de tributació que rebaixava els impostos a tota una sèrie de col·lectius (els professionals d’elit, els científics i els esportistes estrangers) cercant el reclam perquè s’instal·lessin al nostre país.
Pràcticament, cinc anys després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’ha constatat que els objectius que van empènyer al legislador a realitzar una previsió específica i concreta que es va consumar amb un règim especial de tributació vers els professionals estrangers no ha donat els seus fruits. Així que la nova proposta té per objectiu situar en la mateixa esfera els jugadors nacionals que en aquests moments tributen a un 43% mentre que els seus homòlegs estrangers ho fan al 24%.
A partir de l’1 de gener del 2010, tots els esportistes d’elit amb rendes superiors als 600.000€ tributaran al 43% amb independència si són estrangers o nacionals. Una proposta que ha estat durament criticada pels membres de la Lliga Professional de Futbol, reconeixent públicament una enorme preocupació si aquesta proposta esdevé ferma perquè auguren la conversió de la lliga espanyola en una competició poc atractiva. A més, les crítiques han anat més enllà, arribant a realitzar amenaces afirmant que estan disposats a parar la lliga per demostrar l’oposició frontal que els suposa aquesta mesura.
L’egoisme i l’egocentrisme arriba als seus nivells màxims quan constatem aquests comportaments. Davant la complexa situació econòmica, els elevats nivells d’atur i les dificultats per les quals passen moltes famílies em sembla inacceptable l’actitud adoptada pels dirigents de la Lliga Professional de Futbol. Si decideixen aturar la competició hi tenen més a perdre ells que el conjunt de la societat.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 06/11/09
En aquests moments, l’activitat parlamentària no cessa, és més m’atreviria en anar més enllà i afirmar que el ritme és frenètic a l’espai físic en el qual resideix la sobirania popular. Hi ha molts exemples que es podrien exposar per recolzar aquesta argumentació així que em decanto per fer un apunt sobre el tràmit parlamentari en el qual es troben els pressupostos generals del 2010.
Actualment, a la comissió dels pressupostos s’estan debatent sobre els diversos elements que formen part dels comptes generals del proper exercici econòmic. Aquest és el moment estrella per realitzar acords entre diverses formacions polítiques i per tant les negociacions esdevenen una constant perquè les esmenes formulades vers els pressupostos prosperin.
Moltes d’elles passen totalment desapercebudes però altres acaparen l’atenció mediàtica i informativa. Aquest és el cas de l’escàndol que aquesta setmana ha despertat l’acord al qual van arribar el PSOE, IU-ICV i BNG i que implica un canvi de règim fiscal per als estrangers no residents en el nostre país i que comptin amb una renda superior als 600.000€ l’any, una mesura que afectarà especialment els futbolistes d'èlit.
Concretament, es tracta de la modificació de la llei coneguda popularment com la Llei Beckam que va introduir un règim especial de tributació que rebaixava els impostos a tota una sèrie de col·lectius (els professionals d’elit, els científics i els esportistes estrangers) cercant el reclam perquè s’instal·lessin al nostre país.
Pràcticament, cinc anys després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’ha constatat que els objectius que van empènyer al legislador a realitzar una previsió específica i concreta que es va consumar amb un règim especial de tributació vers els professionals estrangers no ha donat els seus fruits. Així que la nova proposta té per objectiu situar en la mateixa esfera els jugadors nacionals que en aquests moments tributen a un 43% mentre que els seus homòlegs estrangers ho fan al 24%.
A partir de l’1 de gener del 2010, tots els esportistes d’elit amb rendes superiors als 600.000€ tributaran al 43% amb independència si són estrangers o nacionals. Una proposta que ha estat durament criticada pels membres de la Lliga Professional de Futbol, reconeixent públicament una enorme preocupació si aquesta proposta esdevé ferma perquè auguren la conversió de la lliga espanyola en una competició poc atractiva. A més, les crítiques han anat més enllà, arribant a realitzar amenaces afirmant que estan disposats a parar la lliga per demostrar l’oposició frontal que els suposa aquesta mesura.
L’egoisme i l’egocentrisme arriba als seus nivells màxims quan constatem aquests comportaments. Davant la complexa situació econòmica, els elevats nivells d’atur i les dificultats per les quals passen moltes famílies em sembla inacceptable l’actitud adoptada pels dirigents de la Lliga Professional de Futbol. Si decideixen aturar la competició hi tenen més a perdre ells que el conjunt de la societat.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 06/11/09
posted by Laia Gomis @ 5:35 p. m.
4 comments
4 Comments:
el problema de pujar la pressió fiscal, no es els futbolistes.. sino es que perds lo que es buscava quan es va baixar la renta per als no residents (que no era un altra cosa que paliar el deficit d´I+D que sofreix el nostre pais, dedicant-se a fitxar cientifics de primer nivell).
per altra banda, no crec que sigui la millor manera aumentar la pressió fiscal a les empreses. I menys en una situació de crisis, amb motiu que lo que s´ha de fer es captar inversions, i no fer-ho fora (bona prova d´això es "la huida desesperdad" que han protagonitzat moltes SICAVs domicialitzades al nostre pais, i que ara s´han anat a Luxemburg o Malta, que per mitjà del conveni de doble imposició ofereixen unes condiciones molt més profitoses per aqueteses figures legals).`Per mi, com assessor en fiscalitat internacional, es molt millor perque tinc molt més treball.... però no es la millor manera de fer creixe el país... es la manera de tornar el diners que has gastat amb alegria però sense sentit comú.
Per altra banda... crec que només es una mesura populista, perque aquetes persones(els futbolistes) tributaran amb tipus molt baixos (cotizant per mitjà de fundacions, societats...) que per algo paguen i bastant bé, als despatxos d´advocats!!
Molt interessant el comentari. Només apuntar que els futbolistes d'elit tenen sous nets, és a dir, és el club que els paga el qui fa front al 24% o 43% d'impostos, no els futbolistes. És per això que els clubs es queixen, no per egoisme, sino perquè són pocs els que no estan perdent diners...
Obviament no parlo de clubs com el Barça o el Madrid...
A part, aixó no només passa al futbol, aquest no crec que sigui el problema. Passa en la R+D. A part de retallar els recursos que s'han retallat de la partida pressupostària, posem traves a la contractació de científics de nivell mundial...
No sé quin és l'objectiu... però crec que serà molt contraproduent...
ja vem com la laia no respon a comentaris ben fundats on no pot fer servir la seva demagogia!!
respecte al comentari que vaitg fer sobre la fiscalitat internacional, puc dir (perque es un cas que porto, una multinacional no possarà aquí el seui centre de negocis europeu, perque ella ha de pagar la despesas del seus executius i li surt perque li surt per una pila molt elevada la nomina dels seus directius...
es egoisme, o es que tenim un executiu incompetent, que fa les mesures per al poble( que només pensa en els futbolistes i no en la realitat, peruqe no te coneixements al respecte?)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home