Crisi de valors

Les veritats absolutes no existeixen i partint d’aquesta premissa bàsica i fonamental entendre la pluralitat d’elements presents en la nostra societat esdevé un ambiciós repte. Afortunadament, disposem de nombrosos instruments però que ningú pensi automàticament en una resposta que vindrà proporcionada gràcies els models tecnològics més avançats.

No és així, podem recórrer a una pràctica que des de temps immemorials s’ha dut a terme i sembla ser que la societat actual obsessionada amb el temps i la responsabilitat ha perdut. Una activitat simple i senzilla, observar tot allò que ens envolta.

Segurament, si pensem quina va ser la darrera vegada que vam practicar aquest exercici, és molt probable que no ho recordem perquè ens queda molt llunyà però resulta tremendament interessant deixar a una banda les responsabilitats, les obligacions i abstreure’ns per un moment de la societat exigent en la qual convivim.

Precisament, quan prenem la determinació de contemplar la realitat és quan realment descobrim tota una sèrie de fets que abans ens havien passat desapercebuts i visualitzem des d’una altra perspectiva tot allò que ens envolta.

Un escampall de diaris sobre de la taula, milers de lletres impreses que avui són cròniques informatives però potser d’aquí uns anys algú confondrà amb el lliurement d’una sèrie de fascicles propis d’una novel•la negra.

La trama de corrupció que un primer moment es va anomenar Gürtel i sobre la qual s’establien certs lligams i paral•lelismes amb el Partit Popular, a mesura que passen els dies, la investigació ha anat avançant i sobre les hipòtesis inicials s’hi ha sumat tota una sèrie de fets palpables. Ara que coneixem el sumari, més de 17.000 pàgines, veiem l’eix vertebrador que suposava el disseny minuciós d’aquest escabrós escenari. En síntesis, les corrupteles s’havien normalitzat en diverses administracions governades i liderades pel PP i el lliurement de regals en agraïment a certes pràctiques situades al marge de la llei eren una constant.

A més, enmig d’aquest escenari, podem introduir un nou escàndol que ha suposat descobrir com una fundació de la qual brollava l’essència de la catalanitat i comptava amb el segell identitari per excel•lència com és la Fundació del Palau de la Música i de l’Orfeò català també es troba esquitxada per pràctiques irregulars. Concretament, el seu president, Fèlix Millet, ha reconegut haver desviat 3.3 milions d’euros en el seu benefici personal i ha estat acusat d’apropiació indeguda i falsedat.

Tot i això, si hi ha un tema estel•lar a la premsa és la crisi econòmica. Una realitat que ha proporcionat nombrosa literatura, experts i professionals han volgut deixar palesa la seva opinió i els més agosarats s’han atrevit a realitzar tota una sèrie de pronòstics que només el pas del temps confirmarà o refutarà. No obstant, els dos exemples citats a les línies precedents evidencien que sense restar importància a la complexa situació econòmica en la qual ens trobem en aquests moments, la nostra societat acumula des de fa anys una crisi que ha passat totalment desapercebuda tot i que es troba latent en l’epidermis de la nostra societat: una crisi de valors, curiosament, d’aquesta ningú en parla. Per què serà?

Article publicat al Diari del Baix Penedès 09/10/09
Laia Gomis