dissabte, d’octubre 10, 2009

Crisi de valors

Les veritats absolutes no existeixen i partint d’aquesta premissa bàsica i fonamental entendre la pluralitat d’elements presents en la nostra societat esdevé un ambiciós repte. Afortunadament, disposem de nombrosos instruments però que ningú pensi automàticament en una resposta que vindrà proporcionada gràcies els models tecnològics més avançats.

No és així, podem recórrer a una pràctica que des de temps immemorials s’ha dut a terme i sembla ser que la societat actual obsessionada amb el temps i la responsabilitat ha perdut. Una activitat simple i senzilla, observar tot allò que ens envolta.

Segurament, si pensem quina va ser la darrera vegada que vam practicar aquest exercici, és molt probable que no ho recordem perquè ens queda molt llunyà però resulta tremendament interessant deixar a una banda les responsabilitats, les obligacions i abstreure’ns per un moment de la societat exigent en la qual convivim.

Precisament, quan prenem la determinació de contemplar la realitat és quan realment descobrim tota una sèrie de fets que abans ens havien passat desapercebuts i visualitzem des d’una altra perspectiva tot allò que ens envolta.

Un escampall de diaris sobre de la taula, milers de lletres impreses que avui són cròniques informatives però potser d’aquí uns anys algú confondrà amb el lliurement d’una sèrie de fascicles propis d’una novel•la negra.

La trama de corrupció que un primer moment es va anomenar Gürtel i sobre la qual s’establien certs lligams i paral•lelismes amb el Partit Popular, a mesura que passen els dies, la investigació ha anat avançant i sobre les hipòtesis inicials s’hi ha sumat tota una sèrie de fets palpables. Ara que coneixem el sumari, més de 17.000 pàgines, veiem l’eix vertebrador que suposava el disseny minuciós d’aquest escabrós escenari. En síntesis, les corrupteles s’havien normalitzat en diverses administracions governades i liderades pel PP i el lliurement de regals en agraïment a certes pràctiques situades al marge de la llei eren una constant.

A més, enmig d’aquest escenari, podem introduir un nou escàndol que ha suposat descobrir com una fundació de la qual brollava l’essència de la catalanitat i comptava amb el segell identitari per excel•lència com és la Fundació del Palau de la Música i de l’Orfeò català també es troba esquitxada per pràctiques irregulars. Concretament, el seu president, Fèlix Millet, ha reconegut haver desviat 3.3 milions d’euros en el seu benefici personal i ha estat acusat d’apropiació indeguda i falsedat.

Tot i això, si hi ha un tema estel•lar a la premsa és la crisi econòmica. Una realitat que ha proporcionat nombrosa literatura, experts i professionals han volgut deixar palesa la seva opinió i els més agosarats s’han atrevit a realitzar tota una sèrie de pronòstics que només el pas del temps confirmarà o refutarà. No obstant, els dos exemples citats a les línies precedents evidencien que sense restar importància a la complexa situació econòmica en la qual ens trobem en aquests moments, la nostra societat acumula des de fa anys una crisi que ha passat totalment desapercebuda tot i que es troba latent en l’epidermis de la nostra societat: una crisi de valors, curiosament, d’aquesta ningú en parla. Per què serà?

Article publicat al Diari del Baix Penedès 09/10/09
Laia Gomis

9 Comments:

At 2:27 p. m., Anonymous Anònim said...

El cas Millet n'és un més. Per exemple un altre cas Caixa Castella La Manxa, on polítics xoriços l'han portat a la ruina, amb una morositat real del 17% i que amb la comptabilitat creativa no arribava al 4 -7%. Aquests polítics incompetents socialistes i populars que estan ficats al consell executiu, encara cobren les seves nòmines voluptuoses sense cap remordiment o mea culpa El marit de la cospedal també hi és, tots a viure dels 3500 milions que pagarem tots el currantes amb IVA, IBI......per mantenir aquests fp que mantenen els seus llocs de treball i a viure del cuento I ara potser algun dia sortirà la merda que hi ha a Caixa Catalunya, Tarragona...... recordeu que Caixa Castella la Manxa amb la seva comptabilitat creativa reconeixa un 4 -7 % i la real era del 17%.
Al món hi ha xoriços i gent horanda, però entre polítics d'honrats poquets o cap.
El poder corromp, el poder absolut corromp absolutament. Massa poder en poques mans, una democràcia feble, que no s'ha adaptat, que no ha crescut, i que els polítics l'han guiat per la seva conveniència i interessos personals
Quin escòria la classe política

 
At 7:39 a. m., Anonymous Ragó said...

hem sembla correcte la teva firmació, però noto que l´auto crítica no apareix en qualsevol lloc, perquè no fas menció que la EX-ALCALDESSA (del PSC, curiosament) es troba com a imputada en un procès penal per corrupció inmobiliaria, que hi tens a dir a això????

 
At 11:42 p. m., Anonymous Anònim said...

Tampoc apareix la trama de l'interventor del PP i els contubernis amb CiU que a diferència dels de la alcaldessa o millor dit ex alcldessa SÍ QUE SÓN EN MANS DE LA JUSTÍCIA!!!!!

 
At 2:39 p. m., Anonymous Anònim said...

Aixo son valors

DÉCIMO CONGRESO DEL PSC
Josep Maria Sala, condenado por el 'caso Filesa', vuelve a la ejecutiva como secretario de formación
El Pais 26.07.04

 
At 8:55 p. m., Anonymous Anònim said...

Un poco de rigor, por favor.

"Ara que coneixem el sumari, més de 17.000 pàgines, "

1º17.000 folios forman, aproximadamente, la tercera parte del sumario, falta, como poco, conocer 34.000 folios.
2º "coneixem", ¿hemos de entender que se ha leido los 17.000 folios?.

 
At 9:02 p. m., Anonymous Anònim said...

¿Sólo el PP?

Quizas no hayas leido esto en los 17.000 folios.
"La información que aparece en el sumario cuenta que José Luis Martínez Parra, también leonés, responsable de la constructora Teconsa, investigada por el pago de 72.000 euros en comisiones, visitó en La Moncloa a Angélica Rubio, el 25 de diciembre de 2008.

Hablando con Correa, el constructor le cuenta: “Estuve el otro día en La Moncloa y creo que me van a echar una mano… Yo tengo una amiga allí que está con el presidente, Angélica, que es mi amiga desde hace muchos años, y al final fui a contarle mis penas y me dijo que me iba a echar una mano… Espero que me adjudiquen de la ADIF el 15 de enero las cocheras de Valladolid”. Correa añade: “Tu amiga Angélica levanta el teléfono y se cuadran"

 
At 9:36 p. m., Anonymous Anònim said...

Gürtel, n'hi ha molts.

Es desprèn de la lectura del post que la prtesa trama de corrupció es basa en queuns senyors fan regals de diferents quanties per controlar a un determinat numero de politics, perquè aquests al seu torn donin facilitats per a determinades operacions. Bé, fixem-nos en qualsevol ajuntament i qualsevol de les últimes legislatures, sens dubte inclosa la del Vendrell. Quants contractes s'adjudiquen de manera poc clara vorejant la Llei de Contractacions?, quant personal es contracta per motius diferents de les necessitats reals dels ajuntaments.
Qualsevol ciutadà, sobretot d'un poble es dóna compte de aqui afavoreixen una sèrie de contractes, de veritat ens creiem que els que ténen el poder de decisió el fan sense beneficiar-se?. Seria bo que tots reflexionesim.

 
At 1:48 a. m., Anonymous Maguy - La Bisbal del Pdes said...

Hola Laia,
Este tema interesa mucho por ser de brutal actualidad, y en segundo lugar te felicito por tu artículo...
Si los casos de corrupción se viven a nivel local, municipal, e incluso "callejero".. pues imaginaros a macro nivel nacional, lo que algunos aprovechados pueden llegar a embolsarse????
Ojo... no quiero decir que todos los políticos son iguales, tan solo deseo remarcar que por ejemplo, en el caso Gurtel, ha pagado el pato un cabeza de turco, un segundón, con el fin de acallar la plebe valenciana e incluso nacional. (Un sacrificio obligatorio y periodístico!). Pero quien es "politico" de verdad, y tiene en sus filas un supuesto corrupto, debe asumir las responsabilidades que le incumben. (En este caso, Camps es el que debe dimitir). Muchos casos de corrupcion evidentes se han vivido, EN TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS (por un lado y por otro)... No hay que echar tierra de por medio a lo que solo nos interesa... pero lo que es cierto, es que hoy en día hay politicos muy buenos, razonables y dialogantes, porque lo han vivido y lo contemplan así, por desear servir y trabajar por su pueblo, aunque desgraciadamente hay "Otros" que desean tener un cargo, y conseguir el poder, por EL PODER... y no por sus competencias reales... Creo que los verdaderos politicos no luchan con el cuchillo entre los dientes para conseguir el poder, sino porque su perspectiva inicial es vocacional.
Actualmente en el PP, todos luchan por ese anhelado poder, cueste lo que cueste! Creo que necesitan hacer "limpieza" dentro de sus filas y lavar ciertas caras y/o imagen, para luego desviar la atencion del pueblo hacia otros temas, cuestión de hacer olvidar la bazofia que tienen dentro de sus filas!...
Tan solo es mi opinion y la impresión que tengo cuando oigo los informativos...
Un cordial saludo desde La Bisbal!

 
At 12:24 p. m., Blogger Laia Gomis said...

El primer que cal tenir en compte és que els casos en els quals apareix una conducta negligent no són nombrosos, es tracten de casos puntuals, concrets i determinats però que gaudeixen d’un gran resso mediàtic. Precisament,potser aquest fet genera que es creï una sensació que no s’ajusta a la realitat.

Respecte el comentari del Rago, l’ex-alcaldessa no té cap procediment penal obert, s’ha de ser molt curos i parlar amb propietat quan s’aborden qüestions tant importants com la que apuntes. Tanmateix, el que sí que va haver de declarar davant el jutge és l’interventor de l’ajuntament del Vendrell acusat d’un delicte d’agressions sexuals davant una menor. Per tant, no confonguem els termes ni tampoc els processos.

Respecte els 17.000 fulls que formen part del procés, he de reconèixer que no he tingut l’oportunitat d’examinar tota aquesta documentació però aquells que han examinat i estudiat de prop aquest cas, relaten l’eix i l’estructura principal que s’amaga darrera d’aquesta complexa trama.

Maguy, presentes un relat que subscric totalment, la veritat és que tots els partits polítics tenen a les seves files persones que aprofitant les sigles i la ideologia que representen traeixen, en primer lloc, la confiança que els ciutadans els han lliurat i en segon terme, obliden amb gran facilitat allò que representen i la tasca que han de desenvolupar i es preocupen en exclusiva en la seva projecció personal. Aquestes actituds mereixen la meva ferma condemna i repulsa, amb independència si es troba a les files de la meva formació política o fora de les mateixes. No tinc cap inconvenient en afirmar-ho, a diferència d’altres que aposten per camuflar-ho i mirar cap un altre costat.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home