L’ocupació juvenil

Des d’una certa incredulitat contemplo com una consulta realitzada per una entitat privada en un municipi barceloní de només vuit mil habitants s’emporta el reclam mediàtic i comunicatiu de bona part de la premsa. Confusions terminològiques maquillen una realitat que tot i ésser legítima no genera conseqüències jurídiques palpables pel conjunt de la ciutadania. Així que mentre uns evoquen esforços en demostrar a veure qui és més català, altres aborden nombrosos temes que hi ha sobre la taula que tenen una translació en el dia a dia de tots els ciutadans.

L’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya és un document que ha estat aprovat aquesta mateixa setmana pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Un acord que fa mesos que s’estava elaborant per intentar donar resposta a la difícil situació en la qual es troben els joves en el mercat laboral. A més, fruït de tots els esforços i les bones negociacions assolides, s’ha aconseguit signar l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya que compta amb el consens dels agents socials i econòmics més representatius de Catalunya.

Un fet que ha passat inadvertit al conjunt dels mitjans de comunicació, una breu referència però sense entrar en el fons de la matèria és el balanç que podem realitzar si repassem la premsa. Tanmateix, he de reconèixer, que l’àmbit laboral és una amalgama complexa en la qual hi reverteixen i s’entrecreuen diverses disciplines, és a dir, no és una matèria fàcil.

Precisament per aquest fet convé fer un esforç suplementari per no obviar cap detall i no s’ha de caure en el parany de llegir un titular de premsa i una síntesis exposada a través d’una nota de premsa i pensar que a través d’aquesta informació coneixerem l’abast de l’acord. Cal anar més enllà i aquests dies m’he entretingut en analitzar l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya.

El primer que m’ha cridat l’atenció és que lluny d’ésser un document rígid, la flexibilitat és el denominador comú i el punt de partida de l’acord perquè es preveu que cada any es revisi i així poder introduir totes les novetats.

A més, l’Acord presenta una estructura en quatre eixos molt ben definits: les condicions laborals, el foment de l’emprenedoria, formació, orientació i inspecció i la conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal.

Sota l’enunciat de les condicions laborals s’hi recullen elements essencials com l’accés de tots els joves a la informació fonamental sobre els seus drets com a treballadors així com també es duu a terme un èmfasis especial perquè la Inspecció de Treball controli que les empreses formalitzin correctament els contractes en pràctica i en formació, lluny dels abusos que a vegades es cometen que condueixen a la temporalitat de molts joves.

A més, a través del foment de l’emprenedoria s’intenta articular ambicioses propostes i iniciatives perquè els joves en comptes de defugir dels seus projectes, apostin clarament per desenvolupar-los i així el conjunt de la societat es pugui beneficiar de la capacitat emprenedora dels joves. No obstant, en la nostra societat tampoc ens podem oblidar conceptes com la conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal.

A través d’aquestes ràpides pinzellades sobre l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya podem veure com un col·lectiu que durant massa anys ha estat imperceptible pren un relleu i una dimensió especial. Avui és una bona notícia pels joves i d’aquí uns anys, aquest esforç i dedicació acabarà revertint sobre el conjunt de la societat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 18/09/08
Laia Gomis