divendres, de setembre 18, 2009

L’ocupació juvenil

Des d’una certa incredulitat contemplo com una consulta realitzada per una entitat privada en un municipi barceloní de només vuit mil habitants s’emporta el reclam mediàtic i comunicatiu de bona part de la premsa. Confusions terminològiques maquillen una realitat que tot i ésser legítima no genera conseqüències jurídiques palpables pel conjunt de la ciutadania. Així que mentre uns evoquen esforços en demostrar a veure qui és més català, altres aborden nombrosos temes que hi ha sobre la taula que tenen una translació en el dia a dia de tots els ciutadans.

L’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya és un document que ha estat aprovat aquesta mateixa setmana pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Un acord que fa mesos que s’estava elaborant per intentar donar resposta a la difícil situació en la qual es troben els joves en el mercat laboral. A més, fruït de tots els esforços i les bones negociacions assolides, s’ha aconseguit signar l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya que compta amb el consens dels agents socials i econòmics més representatius de Catalunya.

Un fet que ha passat inadvertit al conjunt dels mitjans de comunicació, una breu referència però sense entrar en el fons de la matèria és el balanç que podem realitzar si repassem la premsa. Tanmateix, he de reconèixer, que l’àmbit laboral és una amalgama complexa en la qual hi reverteixen i s’entrecreuen diverses disciplines, és a dir, no és una matèria fàcil.

Precisament per aquest fet convé fer un esforç suplementari per no obviar cap detall i no s’ha de caure en el parany de llegir un titular de premsa i una síntesis exposada a través d’una nota de premsa i pensar que a través d’aquesta informació coneixerem l’abast de l’acord. Cal anar més enllà i aquests dies m’he entretingut en analitzar l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya.

El primer que m’ha cridat l’atenció és que lluny d’ésser un document rígid, la flexibilitat és el denominador comú i el punt de partida de l’acord perquè es preveu que cada any es revisi i així poder introduir totes les novetats.

A més, l’Acord presenta una estructura en quatre eixos molt ben definits: les condicions laborals, el foment de l’emprenedoria, formació, orientació i inspecció i la conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal.

Sota l’enunciat de les condicions laborals s’hi recullen elements essencials com l’accés de tots els joves a la informació fonamental sobre els seus drets com a treballadors així com també es duu a terme un èmfasis especial perquè la Inspecció de Treball controli que les empreses formalitzin correctament els contractes en pràctica i en formació, lluny dels abusos que a vegades es cometen que condueixen a la temporalitat de molts joves.

A més, a través del foment de l’emprenedoria s’intenta articular ambicioses propostes i iniciatives perquè els joves en comptes de defugir dels seus projectes, apostin clarament per desenvolupar-los i així el conjunt de la societat es pugui beneficiar de la capacitat emprenedora dels joves. No obstant, en la nostra societat tampoc ens podem oblidar conceptes com la conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal.

A través d’aquestes ràpides pinzellades sobre l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya podem veure com un col·lectiu que durant massa anys ha estat imperceptible pren un relleu i una dimensió especial. Avui és una bona notícia pels joves i d’aquí uns anys, aquest esforç i dedicació acabarà revertint sobre el conjunt de la societat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 18/09/08
Laia Gomis

6 Comments:

At 5:17 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

La veritat és que ha passat totalment inadvertit entre tant de referèndum i Barça, la cosa ni s'ha vist.

 
At 5:20 p. m., Anonymous Glòria said...

Totes les mesures aprovades pel govern per fomentar la inserció al mont laboral dels joves i fomentar els joves emprenedors em sembla molt bé. Però no podem deixar d’obviar que ja un ampli sector de joves que no els interessa el més minin trobar una feina i molt menys “ser emprenedor”.
Pel que fa a la meva experiència te de dir,( i tu ho saps molt bé), que per accedir al món laboral no pots pretendre fer-ho començant pel màxim grau o si més no pel màxim salari, quan encara un no ha demostrat la seva vàlua. Doncs bé això és el que passa la majoria de vegades, quan convoques una entrevista de feina, després de fer la teva exposició la pregunta més recurrent és, quins dies faré festa,i quant cobraré?. Avui la majoria de joves busquen les feines que no els comprometi gaire el seu temps ni el seu esforç. D’altre banda la formació és un altre punt que s’ha de tenir en compte, la majoria de currículums que jo veig deixen molt que desitjar, en els escrits et trobes que tots saben d’informàtica, de llengües,etc. però al moment de demostrar-ho m’he trobat amb els casos més insòlits, des de confondre Les Palmes de Gran Canària a Palma de Mallorca, a no saber fer un simple descompte.
Per tant, benvingudes les mesures per ajudar a un col•lectiu que ho necessita ,però vol aquest col•lectiu posar-hi de la seva part o continuaran donan la culpa dels seus mals a la societat.
.

 
At 1:04 a. m., Anonymous Anònim said...

socialistes de pacotilla, us queden 4 dies de viure del capital públic. Aviat més del 20% d'atur.

Ara be, molts ja esteu ben col.locats pels vostres grans amics bancaris!

Independència i Socialisme!
del Cupero dolent, sempre contra els aprofitats, vividors i botiflers.

 
At 8:25 p. m., Anonymous Anònim said...

El ministre d'Indústria i Immigració del govern espanyol, Celestino Corbacho, ha sortit del recinte on se celebra aquest diumenge la Festa de la Rosa del PSC; per parlar personalment amb un grup d'un centenar de treballadors que es manifesten contra els acomiadaments de les empreses Roca, Nissan i La Seda. Tot i que el gest de Corbacho no estava previst i que ha estat valorat pels manifestants, els representants sindicals no en tenen prou. D'una banda, la plantilla de Nissan reclama una entrevista amb el ministre i la consellera de Treball, Mar Serna, mentre els treballadors de Roca reclamen que Corbacho actuï contra una possible deslocalització encoberta de la companyia de sanitaris, informa l'ACN

Aquest és el vostre socialisme. Cada dia menys gent us creu. Catalunya Lliure i socialista de veritat.

del CUPERO dolent.

 
At 6:57 p. m., Anonymous Ragó said...

quina casualitat que mai la laia contesta als comentaris que no li son favorables....

 
At 6:05 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Procuro donar resposta a tots els comentaris que es realitzen en aquest espai. El problema és que el dia té 24h i tinc diverses coses entre mans i a tot arreu no arribo. així que tan aviat com trobo una estona lliure aprofito per contestar els comentaris que es formulen en aquest espai.

La voluntat d'aquest escrit era precisament visualitzar una informació que ha quedat tapada per altres fets més noticiables. Tothom parla de les deslocalitzacions de les empreses, reduccions de plantilles però de les mesures adoptades per reconduir la situació actual passen en un segon o m'atreviria anar més enllà, tercer nivell.

Glòria, tens tota la raó del món amb les teves observacions. Hi ha molts joves que es pensen que després de sortir de la universitat cobraran 3.000€ i tot serà fàcil. La veritat és que el camí per accedir al mercat laboral no és senzill però els joves també hem de ser més modestos i si bé és cert que l'ambició és positiva cal mesurar les dosis de la mateixa.

Respecte els darrers comentaris, comentar que la segona persona del plural emprada per fer referència a que "vosaltres esteu col·locats" és errònia perquè que jo tingui coneixement fins el dia d'avui una servidora no està col·locada enlloc.

El fet que el Ministre Corbacho s'acosti als treballadors evidencia un gest que molts altres ministres no haguessin tingut vers el col·lectiu de treballadors que estaven a Gavà. Altres polítics haguessin apostat per mirar cap un altre costat i fer veure que no van veure els manifestants.

Tanmateix, aquells que voleu reblar el clau, trobareu malament l'atenció prestada pel ministre i la desatenció tambñe l'haguessiu criticat. En el fons, criticar per criticar és el més fàcil!

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home