divendres, d’octubre 30, 2009

Degoteig d’escàndols


Nombroses idees tombaven pel meu cap alhora d’articular i elaborar la meva col·laboració setmanal al DIARI. L’esclat d’una nova trama de corrupció focalitzada a la població de Santa Coloma de Gramanet em condueix a realitzar un viratge, deixar en suspens les idees anteriors i procedir a efectuar una reflexió entorn aquesta qüestió.

En els darrers mesos, els casos de corrupció política es troben en boca de tots els ciutadans. Diverses investigacions judicials han permès aflorar a l’esfera pública tot un seguit de pràctiques irregulars. Ara bé, si ens deixem d’eufemismes, directament podem parlar d’il·lícits penals perquè les conductes practicades per prestigiosos empresaris i destacats polítics encaixen perfectament amb tota una sèrie de delictes recollits i tipificats al codi penal.

Intentar minimitzar l’impacte d’aquestes actituds reprovables al·legant que són l’excepció és una via argumental que es recolza sobre la sòlida base que obtenim si contrastem la gran quantitat de càrrecs públics que exerceixen i compleixen honradament amb les seves responsabilitats. Tanmateix, davant la magnitud que ens les darreres setmanes estan assolint els casos de corrupció política crec que hem de reconduir la situació. S’ha d’apostar per un discurs inflexible vers aquesta qüestió acompanyat d’actuacions realitzades des de la fermesa i la més clara contundència.

La presumpció d’innocència és un dret constitucional que tot detingut posseeix, no només l’hem de respectar sinó que també s’ha de garantir. Només quan existeixi una sentència judicial és quan podrem parlar amb propietat sobre els autors materials dels delictes més enllà dels imputats que en aquests moments ho són en caràcter pràcticament provisional aguardant l’espera d’una resolució judicial que declari la inocència o culpabilitat.

El Cas Gürtel o el cas Millet fins ara han acaparat l’atenció informativa i en aquests moments s’hi suma una nova trama batejada amb el nom d’operació pretòria Un fet que evidencia que aquestes pràctiques delictuals no es limiten a una zona geogràfica concreta ni tampoc a un espectre ideològic sinó que allò més preocupant és precisament la transversalitat d’aquestes conductes que s’estenen com una immensa taca d’oli que afecten i esquitxen a partits de caire conservadors com progressistes, així com tampoc se n’escapen diversos empresaris.

No només entenc la indignació que molts ciutadans manifesten sinó que també la comparteixo. La confiança dipositada vers unes persones que han de gestionar els recursos públics i vetllar per l’interès de tots els ciutadans es veu traïda quan constatem que l’aspiració principals de certs subjectes és troba molt allunyada dels compromisos que van assolir en el seu dia.

Ara bé, no hem de caure en el desànim ni instal·lar-nos en una posició que consisteixi en un qüestionament total de les nostres institucions. Tot i que cal reconèixer que davant l’escenari que tenim en aquests moments, cal fer un veritable esforç per evitar entrar en aquesta dinàmica. Tanmateix, confio en el nostre estat de dret i espero que s’arribin fins a les últimes conseqüències en tots els procediments penals oberts. Aquest serà un important pas perquè els ciutadans recuperem mica en mica la confiança perduda.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/10/09
Laia Gomis

9 Comments:

At 9:04 a. m., Anonymous Anònim said...

Enguany no és any de rovellons, pero és any de xoriços, hi són tots els que surten però no surten tots els que ho són. Any de xoriços, socialistes o convergents, massa poder en poques mans, el poder corromp, i la política fabrica lladregots, a veure quan surt tota la merda que han fet socialistes, convergents ... al pobre baix penedés.

 
At 10:43 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

Una mica per arreglar tot això, tots els polítics ho haurien de fer cobrant un sou de mileuristes, i molta cosa s'arreglaria automàticament.

 
At 3:16 p. m., Anonymous Anònim said...

PSC a la presó, juntament amb CIU. A més a més de retornar tot el robat.
Fa gràcia el PSC,quan parla de socialisme. Socialistes amb els diners de tots, cap a les seves butxaques.

Cada dia es veu més que anireu a la oposició. Una mica més aprop de la independència.

Cupero dolent.

 
At 7:16 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Aquells que s'aprofiten de la política per un interès personal haurien d'ésser expulsats, directament, sense rubor ni compasió. Ara bé, d'aquests subjectes n'hi ha a totes les formacions polítiques com ha quedat de manifest les darreres setmanes. Si quelcom tinc clar és que jo no els defensaré, sinó ans al contrari, que s'investiguin i siguin jutjats i paguin per tots els delictes que hagin realitzat.

Cordialment,

Laia

 
At 8:48 p. m., Anonymous marc said...

Miquel,si només cobressin 1000 euros encara la farien més grossa.
El tema es la limitació de mandats, 8 anys màxim,pero per tots, alcaldes, regidors, diputats, etc.,i només un càrrec, però d'aixo no en volen sentir a parlar.

 
At 12:44 a. m., Blogger Josep LLPDS said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

 
At 12:54 a. m., Blogger Josep LLPDS said...

Laia,

La única solució per resoldre la corrupció política no poden ser els jutjats, sinó que els partits polítics han de solucionar bona part de les seves estructures, per tal que es puguin controlar aquestes situacions. Els partits han de ser una eina al servei de la societat i no pas al servei dels interessos del capital i l'economia, per tant han de tenir una major responsabilitat social.

S'han de refer les estructures internes dels partits: establir mecanismes més transparents d'elecció de candidats a llistes electorals; un ferm control intern dels càrrecs polítics que utilitzen el seu càrrec pel benefici individual (o derivat), i així expulsar de les llistes aquells que no fan bona pràctica política, etc.
Com bé deies en un article de fa uns mesos, no es pot judicialitzar la política. Cal que els partits facin el seu procés d'autocrítica, cosa molt poc de moda en la cultura política de països post-dictatorials.
Per exemple, quan CiU donarà comptes de què va passar amb els 650.000 euros que va rebre la Fundació Trias Fargas de Millet?

Salutacions, i endavant a tothom que està opinant obertament sobre aquests temes si més no poc agraïts.

 
At 2:15 a. m., Blogger Àlex Sáez said...

pena i decepció infinita...

 
At 8:43 a. m., Anonymous Anònim said...

PENA?, FRANCAMENT NO, MES AVIAT IMPOTÈNCIA.
PPBL.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home