divendres, d’octubre 23, 2009

La façana de la vida

La societat dinàmica i canviant ens condueix a viure i extreure totes les potencialitats dels instants. Moments que passen desapercebuts quan ocorren però una vegada formen part del passat és quan sentim una certa nostàlgia pels mateixos. No podem fer marxa endarrere, dia a dia tracem el camí de les nostres vides i les decisions així com també els compromisos que hem anat assolint amb el pas dels anys generen tota una sèrie de responsabilitats.

La quotidianitat provoca que certes pràctiques, actituds i conductes s’incorporin de facto en el nostre dia a dia i donem per fet que aquestes sempre es trobaran entre nosaltres i mai més marxaran. Tanmateix, aquest és un greu error perquè la volatilitat és una constant i allò que avui es troba entre nosaltres potser demà s’esvairà.

Precisament per aquest motiu, sempre convé cercar certs moments de reflexió, aturar-nos i mirar al nostre voltant. Des d’aquesta perspectiva podem contemplar tot allò que ens envolta i una vegada coneixem la dimensió real aleshores podrem valorar el punt en el qual ens trobem.

En moments complexos com els actuals, podem caure en un greu error d’instal·lar-nos en una perillosa espiral que ens pot acabar ofegant. La difícil situació econòmica, l’atur i altres problemes d’índole similar són qüestions de pes i de gran rellevància per a la vida de moltes persones. Sóc plenament conscient d’aquesta realitat i és inevitable que impliqui el naixement d’un cert neguit davant la incertesa que suposarà el desconeixement total vers el que depararà el dia de demà.

No obstant, al costat de la vessant més negativa sempre trobem un contrapès que convé no obviar, el recolzament dels amics i els familiars. Saber que al nostre costat tenim persones que es preocupen i s’interessen per nosaltres no té una valoració econòmica perquè no hi ha diners al món que puguin comprar una abraçada sincera, una trucada alentidora o una conversa distesa en un ambient reconfortable.

Segurament, els exemples anteriors poden sonar tòpics però no ho són. La veritat és que no gaudeixen del ressò social que mereixerien perquè vivim instal·lats en una dinàmica un xic preocupant. L’obsessió es troba focalitzada en les aparences, sota la màxima d’ésser feliç, s’escolen totes les excuses possibles reconstruïdes en falses justificacions perquè hi ha qui creu que per assolir aquest objectiu tot hi cap.

La fita de la felicitat és prou important en el desenvolupament personal però convé no oblidar que per arribar aquest destí, el viatge no el podem realitzar sols. Els éssers humans som animals socials i precisament per aquest fet, a mesura que anem avançant pel camí no podem anar deixant altres components que també contribueixen de manera directa a la nostra felicitat.

Des de diversos sectors s’encarreguen de dissenyar i traçar les pautes socials que els ciutadans hem de seguir. El pas del temps porta a la interiorització plena de certes conductes que uns anys endarrere haguessin estat completament qüestionables. La projecció exterior esdevé l’element clau i fonamental, la part superficial de les nostres vides és aquella que s’ha de mostrar. En definitiva, la façana és allò que interessa però no podem oblidar que els edificis sense una estructura ferma i sòlida s’acabarien esfondrant.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/10/09
Laia Gomis

4 Comments:

At 12:02 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

A vegades la vida empeny i no tens gaire temps de pensar.

 
At 12:46 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia, quan tinguis temps ja saps a qui pots dedicar els teus articles. Als teus amics corruptes!

PSC CORRUPTES, A LA PRESÓ! i afegiria, a la presó I A LA OPOSICIÓ!

Del CUPERO DOLENT!

PD: m'ha agradat veure els teus amics torturadors de la guàrdia civil detenin el vostre alcalde.

Visca Catalunya Lliure.

 
At 5:59 p. m., Anonymous Anònim said...

El PSC s'enfonsa, es tot façana!

 
At 7:21 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Miquel, sempre s'ha de cercar una miqueta de temps per pensar tot i que reconec que no és gens fàcil.

El parell de comentaris anònims, no tenen res a veure amb la reflexió que abordava en el present escrit però entenc perfectament que davant la situació actual aquest espai es converteixi en l'indret on deixar opinions i comentaris d'aquesta índole.

Simplement, destacar la meva profunda decepció perquè un alcalde del meu partit polític hagi dut a terme aquestes pràctiques detestables. Si es confirmen les acusacions inicials, la meva ferma condemna. Tanmateix, desitjaria que no es generalitzes perquè tots els socialistes no som una colla de corruptes. Ara bé, aquells que ho siguin, que ingressin a presó, res a dir.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home