Dia internacional contra la violència de gènere

Hi ha certes actituds i comportaments que en ple segle XXI em sorprenen que encara es trobin presents a la nostra societat. Homes que es pensen que el concepte de propietat no es limita a un bé material concret i específic sinó que s’estén més enllà fins arribar a considerar que la seva parella pot ésser computada com un element més del seu patrimoni. Un signe evident de dominació i subordinació, tot i que velles veus ens vulguin fer creure que això és una prova manifesta d’amor.

Aquesta és una primera llavor que es planta en un camp que esdevindrà fèrtil perquè sorgeixin en un interval més curt o llarg de temps els primers símptomes de violència de gènere, entesa no només en el concepte més generalitzat que suposa l’agressió física sinó també en la vessant més opaca i poc visible com és la violència psicològica. Aquesta darrera no traspua al conjunt de la societat sinó que resta en la vessant més interna de la dona, comentaris, respostes i actituds que s’encaminen una vegada més en responsabilitzar a la dona de tots els problemes així com també sotmetre-la a menyspreus constants cercant l’anul·lació total de la personalitat.

Davant el mínim símptoma d’aquests comportaments, no ha d’haver cap mena de dubte i s’ha d’actuar. Que ningú no s’enganyi, en les relacions de parella la igualtat ha d’ésser un dels pilars bàsics i fonamentals i en el moment que aquest eix trontolla, no hi ha dubte el final està anunciat.

Avui, 25 de novembre es celebra el dia internacional contra la violència de gènere. Tots ens fem ressò d’aquest esdeveniment i la premsa d’avui dedica un espai especial vers aquesta realitat. Entre tot el que he llegit, em quedo amb una frase d’una experta amb plans d’igualtat, l’Alba Garcia reconeix que “s’ha d’avançar a petits passos, però és clar que si no portem la democràcia a les relacions més íntimes, no avançarem”