Una de freda i una de calenta
Aquestes són les primeres eleccions que segueixo via facebook i destaco la gran utilitat d’aquest instrument. Combino els mitjans tradicionals: els programes especials televisius, els teletips de la ràdio. Sense oblidar les noves tecnologies: les webs, els blocs i el facebook. Durant tot el dia he rebut missatges de diversos companys i companyes des de Galícia i també d’Euskadi. He creuat missatges amb diputats i senadors que també han anat comentat la jornada durant tot el dia així com també he procurat contestar a totes aquelles persones que via facebook m’han enviat missatges o senzillament em preguntaven la meva opinió i el meu parer sobre els resultats.
Els sondejos a peu d’urna que apareixien a les vuit del vespre no aclarien gens la situació. De totes maneres, cal alertar de la fiabilitat dels mateixos, no s'han d'interpretar al peu de la lletra però sempre són interessants i indicatius, com s'acostuma a dir, marquen tendències.
Els primers resultats han anat apareixent a quarts de nou del vespre, a Galicia amb el 5% dels vots escrutats, un percentatge poc representatiu donava la majoria absoluta al PP, un fet que s’ha consolidat quan en aquests moments, amb el 100% dels vots escrutats queden aquests resultats: PP: 39 escons, PSdG: 25 escons i BNG: 13 escons.Cal reconèixer que aquest resultat és un cop molt dur pel Partit Socialista de Galícia, Emilio Pérez Touriño perd la presidència de la Xunta de Galícia i la dreta recupera el poder a Galícia. No obstant, el realisme ha estat una constant en les valoracions que ha realitzat el fins ara President de la Xunta. Des d’un primer moment ha reconegut la derrota electoral i ha felicitat al candidat del PP, Alberto Núñez Feijoo, per haver guanyat les eleccions.
Des d’aquest espai no vull deixar passar l’oportunitat d’enviar des del Vendrell, el meu recolzament vers els companys i companyes socialistes de Galícia. Una derrota electoral mai s’espera i cal reconèixer que aquells que hem viscut derrotes electorals, aquestes mai són agradables. No obstant, la prioritat del PSdG és treballar per Galícia i com molt bé ha dit el Pérez Touriño, cal analitzar els resultats, prendre nota dels mateixos i automàticament posar-se a treballar als serveis de tots els gallecs i les gallegues.
L’escenari a Euskadi és completament diferent, els resultats amb el 100% dels vots escrutats són els següents: PNV: 30, PSE: 24, PP: 13, Aralar 4, EA: 2, EB:1 y UpD: 1. En aquests resultats convé destacar que el Partit Socialista d’Euskadi ha perdut un escó a Àlava per vuit vots i és molt probable que a través dels vots exterior el PSE recuperi l’escó número 25.
Fet aquest apunt, destacar que el PNV ha guanyat les eleccions però no està clar que Ibarretxe torni a ser Lehendakari. No està de més, recordar que vivim en un sistema parlamentari i són els 75 diputats i les diputades qui decidiran qui serà el proper lehendakari.
El PSE ha obtingut els millors resultats de la seva història, concretament 315.000 ciutadans han confiat en aquesta formació política, 40.000 més que en les passades eleccions autonòmiques, un avanç enorme. Des d'aquest espai, felicitar a tots els companys i companyes socialistes d'Euskadi per el magnífic resultat obtingut, han estat molts mesos intensos de treball però aquí floreixen uns grans resultats electorals que esperem que converteixin a Patxi López en el futur Lehendakari d'Euskadi.
L’equip de govern actual, el tripartit basc ha perdut 63.000 vots, un indicatiu molt important. Els bascos i les basques volen canvi, així ho han manifestat a les urnes. Així doncs s’obre un nou temps a Euskadi, com molt bé ha reconegut Patxi López, s’ha acabat amb l'època d’enfrontament, de bronca i d’exclusió. El nacionalisme per primera vegada en trenta anys ha perdut l’hegemonia en el Parlament Basc. Ara bé, ara no hi ha res tancat, caldrà esperar els pactes postelectorals per saber qui ocuparà Ajuria Enea.
posted by Laia Gomis @ 11:55 p. m.
6 comments
6 Comments:
No t'equivoquis Laia. Pot ser que els nacionalistes bascos deixin el govern però els que venen ara són nacionalistes espanyols. Tant socialistes com populars voleu que Espanya sigui un gran país,cosa ben lícita. Voldríeu una societat homogènia o amb petits particularismes folclòrics però davant teniu i tindreu gent que aspira a tenir un estat com el vostre.
Sou els primers en encetar discursos identitaris i acuseu els altres de ser nacionalistes.
Frontisme PP-PSOE i una del PSC se n'alegra. Es pot ser més nacionalista... espanyola?
francesc
Estaràs contenta el partit de la calç viva sembla que governarà a Euskadi i ho farà amb els seus grans companys post-franquistes del PP. Realment commovedora la imatge, pobra Euskadi, no sap el que li espera.
Suposo que avui no toca parlar de qui és el més votat com feu Maragall fa uns anys, perquè Patxi no tan sols no és el més votat sinó que el nacionalisme espanyol tampoc, el basc també el supera en vots, fins i tot sense comptar els vots nuls que això mereix un tema apart. Al cap i a la fi hi haurà un govern que no representarà el poble basc.
Però ben mirat, no hi ha el mal que bé no vingui. Possiblement aquest resultat signifiqui el final de pactes socialistes amb el PNB i el BNG a Madrid, i serà més visible que mai quins partits poden defensar Catalunya a Madrid, i com tothom sap aquest no és el PSC, sinó CIU.
Déu n'hi do amb les contradiccions Laia.
Tristesa perquè els PSG no podrà pactar amb el BNG (nacionalistes) per prendre el poder al PP a Galícia.
I alegria perquè el PSE podrà pactar amb el PP per fer fora al PNB(nacionalistes) a Euskadi.
No em sembla coherent.
Francesc, en primer lloc comentar-te que dins els meus posicionaments ideològics no hi cap el nacionalisme, ni el català, tampoc el basc, ni el gallec i per descomptat tampoc l’espanyol.
De totes maneres, sempre he pensat que darrera del nacionalisme s’oculten motius que són l’essència de discriminacions futures, el menys important és on neixen les persones i quina llenga parlen. Allò veritablement important és la convivència entre tots els ciutadans que per motius molts diversos viuen en un territori. Alguns al•legaran tradició familiar, altres senzillament cercaven un indret on poder treballar i també hi ha aquells que trien el territori en el qual desenvoluparan la seva vida.
Els ciutadans d’Euskadi han manifestat la seva opinió a través de les urnes i pel simple fet de comentar una evidencia no em podeu titllar de nacionalista. Exposo en primer terme la victòria en escons i vots del PNV però com no ha assolit la majoria absoluta ubicada en els 38 escons, qüestió molt diferent serà si podrà sumar amb altres formacions polítiques per ocupar Ajuria Enea.
Crec que un altre resultat extrapolable de les eleccions basques és la composició del seu parlament, els ciutadans d’Euskadi han decidit que la majoria dels diputats i les diputades que ocupin aquests escons siguin no nacionalistes. Això no és una opinió meva sinó una obvietat que s’evidencia observant els resultats electorals. Que a moltes persones no els hi agrada o els hi incomoda, jo no puc fer-hi res, és la voluntat del poble basc.
Banach en el meu escrit no apareix cap contradicció, la tristesa principal de la derrota electoral a Galicia ve precisament de la pèrdua de vots que els socialistes hem patit en aquesta comunitat. En sentit contrari, no puc dubtar en demostrar la meva alegria no pas pels pactes que em poden agradar més o menys sinó que allò remarcable en aquests moments és el gran resultat obtingut per Patxi López, un resultat que molts intenten ocultant traient a la palestra el suport que Patxi López necessita del PP per ser lehendakari. Crec que encara és aviat per parlar de pactes i aliances postelectorals, quan aquests existeixin serà el moment d’analitzar-los detingudament i valorar-los, aquells que avui creuen que tot està lligat i es decanten per les lectures simplistes, crec que s’equivoquen de bon tros.
No sé a Galicia la cosa està clara per al Euskadi pactar amb el PP és molt fort. Jo deixaria fer els nacionalistes a veure que fan.
Dona, més que el poble basc ha decidit que la majoria de diputats siguin no nacionalistes -bascs- , és a dir nacionalistes espanyols, el que realment ha passat és que hi ha hagut 100.000 de les quals llur vot no ha estat comptat com els altres sinó que ha estat considerat nul.
Aquesta és la primera, la segona és que el sistema fa que tots els vots no valguin igual sinó que per qüestió de residència els vots d'un alavés valen quatre vegades més que el d'un biscaí. Això arriba a passar aquí amb aquestes proporcions amb Girona respecte Barcelona i clameu al cel que això no és democràcia i que tots els ciutadans han de ser igualts.
I finalment que els partits bascos al estar més fragmentats també els ha perjudicat.
I tot això junts fa que tot-hi el nacionalisme basc hagi rebut 600.000 vots i el no nacionalisme -basc-, és a dir el nacionalisme espanyol 482.000 vots la majoria de la càmera estarà formada per nacionalisme espanyol.
El 2005 els resultats van ser els següents:
PNB-EA 29
PSOE 18
PP 15
EHAK 9
EB 3
Aralar 1
Aquesta vegada comptant els vots nuls seria el següent resultat:
PNB 28
PSOE 23
PP 11
D3M 7
Aralar 4
EA 1
UPyD 1
Una possible coalició PSE-PP-UPD tindrien 35.
EB perdria els seus tres diputats. Els abertzales en tindrien 40. Els escons de EB han anat al PSOE (2) i Aralar (1). Els quatre del PP al Psoe (3) ( que ha fet vot útil entre nacionalistes espanyols) i un a UPyD. I els altres dos d'EHAK cap a Aralar.
Així es veu més clar més o menys a on ha anat el vot.
O sigui de canvi, el que es diu canvi cap o casi cap.
S'han mogut una mica les mases de EA i EB cap el PSOE i PNB i Aralar, que també ha recollit de EHAK, pero el que es diu canvi no n'hi hagut gens.
La societat ha votat més o menys el mateix. Així que no diguis que han volgut canvi.
El que ha canviat ha estat l'escenari i amb l'ilegalizació d'un partit doncs la foto surt distorsionada.
I sobre això dels no-nacionlistes... vaja, un no-nacionalista no planta una bandera d'Espanya suficientment gran per fer-li una faldilla a l'estatua de la llibertat. El PP és como a mínim "molt" nacionalista.
Rosa Díez és nacionalista, el nacionalisme es la seva bandera i el que defineix el seu partit.
El PSOE probablemente menys, encara que només cal veure la Chacón amb els legionaris i alguns comentaris del Bonos per sortir de dubtes.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home