divendres, de desembre 12, 2008

Un mes de celebracions


El mes de desembre ha perdut la seva personalitat, sense desitjar-ho entre tots plegats, hem buidat de contingut els trenta un dies que integren aquest mes i hem subsumit el seu caràcter en un parell de dates concentrades a les darreres setmanes de l’any.

La nostra història és prou rica com per limitar-nos a ressaltar les grandeses del mes de desembre, circumcidant única i exclusivament el dotzè mes del calendari amb els afers i les qüestions relacionades en l’àmbit nadalenc. Fa tot just una setmana, es celebrava un aniversari tremendament important, el trentè aniversari de la constitució espanyola.

Un text normatiu que ha garantit la convivència en el nostre país, des de la distància avui podem treure importància aquest aspecte però crec que si ubiquem la constitució en el seu context històric, en una situació realment tensa i complicada com eren els darrers anys de la dècada dels setanta, el text que es va assolir va ser un punt de partida tremendament important per impulsar i albirar en una mar desconeguda pels ciutadans d’aquest país, però no per aquest fet anhelada: la democràcia.

Ara, l’estabilitat democràtica i el clima de convivència que la carta magna ha aportat al nostre país no han d’ésser cap excusa a l’hora de postposar possibles modificacions que han de donar a una puntual reforma constitucional. Els anys passen i cal adaptar el nostre text constitucional a la realitat, no ens enganyem que el nostre país i la seva gent ha canviat molt en els darrers trenta anys.

Tots en major o menor mesura hem sentit a parlar de l’aniversari de la Constitució, els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquest important esdeveniment i tots aquells que no havíem nascut contemplem aquest fet com un veritable esdeveniment històric. La veritat és que tres dècades pels historiadors no és una magnitud temporal, en llenguatge col·loquial diríem que va passar ahir per la tarda, ara tots aquells que no vam ser protagonistes ni tampoc vam viure in situ aquest procés, no ens mostrem aliens aquesta realitat perquè hem nascut i gaudit en ple marc constitucional.

No obstant, aquest no és l’únic aniversari que hem de celebrar en aquest mes, sinó que el passat 10 de desembre, es commemorava el seixantè aniversari de l’aprovació de la Declaració dels Drets humans. Un text tremendament important que a diferència del que molts pensen, la seva importància no es mesura en el pes dels seus fulls ja que en el seu articulat tan sols hi trobem una trentena d’articles. Sempre es tendeix a pensar que la qualitat dels texts normatius es caracteritza per la seva extensió i precisament la Declaració dels Drets Humans trenca amb aquest esquema instal·lat en moltes ments humanes.

Si avui rellegim la Declaració de Drets Humans, ràpidament ens apareixeran nombroses imatges que evidencien el flagrant incompliment d’alguns dels preceptes que en aquest text s’hi recullen. Ara bé, aquest fet no ens ha de conduir al desànim sinó que cal mirar endarrere i constatar l’enorme salt qualitatiu que s’ha assolit gràcies aquest text. Ens hem de contagiar de l’esperit que es desprèn d’aquest text perquè s’intensifiqui i així augmenti exponencialment les ganes de treballar arreu del món per guanyar la causa a favor dels drets humans

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 12/12/08
Laia Gomis

4 Comments:

At 10:48 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia, sóc un dels anònims que, de tant en tant, es passeja pel teu bloc. Fa tens que volia escriure perquè comparteixo bona part de les teves idees. Tenim vàries coses en comú: interès per la política, un cor socialista (cadascu a la seva manera) i El Vendrell (on visc des de fa dos anys). Avui m'he decidit a escriure per dos motius. He vist que estàs de celebracions, que ja són tres anys de bloc, Felicitats!!!. També perquè he vist el teu comentari sobre les mobilitzacions universitàries i vull dir-te que estic totalment d'acord amb tú. I molt bones les respostes als teus "detractors".
Bé, et torno a felicitar pel bloc i gràcies per unes estones de distracció i reflexió.

Salut!

Oriol

 
At 1:33 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Oriol, moltes gràcies pel teu comentari. Realment opinions com les teves m'omplen d'alegria, de tant en tant em passa pel cap pensar si realment les meves reflexions poden interessar algú, ara la meva passió comunicativa, m'aboca a escriure allò que em crida l'atenció o simplement algun fet que mereix ésser remarcat.

La millor recompensa és que us puguin semblar més o menys interessants les meves reflexions i si no hi esteu d'acord, les vostres aprotacions són clau per enriquir un fructífer debat!

Moltes gràcies per passar de tant en tant per aquest espai i ja saps que tens les portes ben obertes d'aquest bloc.

Una abraçada!

Laia

 
At 11:23 p. m., Anonymous Anònim said...

Prou de constitucións feixistes i opressores. Dret a l'AUTODETERMINACIÓ és LLIBERTAT.

Aquest 6 de desembre la sacrosanta Constitució espanyola celebra el seu trenta aniversari. Un bon motiu d'alegria per a l'autonomisme, l'oligarquia i les forces del capital. No debades, en els darrers trenta anys, la Constitució ha estat el fonament jurídic amb el qual la burgesia espanyola, amb els seus diversos orígens regionals, ha gestionat per al seu propi benefici l'herència del Caudillo i del seu successor Juan Carlos I.

Així, els pilars que sustenten el projecte de dominació espanyol continuen hui en dia igual de vigents: la unitat de la pàtria, l'economia de mercat i el patriarcat. Després de la divisió territorial que per als pobles de l'estat espanyol va suposar l'estat de les autonomies, les recents reformes dels estatuts han servit per a actualitzar aquest status quo; d'altra banda, qualsevol iniciativa política per a superar aquest marc de divisió ha estat reprimida durament pels poders de l'estat, siga per via policial, judicial o política. Les il·legalitzacions d'organitzacions independentistes, o la pròpia persecució que l'Esquerra Independentista està patint aquí per part de l'Audiència Nacional en són un bon exemple.

No podem oblidar que aquesta persecució tindrà nous episodis el 10, 11 i 15 de desembre, quan diverses catalanes hauran de passar per diferents jutjats acusats d'ultratges a Espanya.

Per la seua banda, l'economia de mercat torna a ser, també en temps de crisi, un altre dels elements inqüestionables que configuren l'Estat espanyol actual. Si ja el General Franco s'encarregà d'actuar contra els intents de revolució social experimentats des de principi de segle, els Pactes de la Moncloa i l'entrada de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea han suposat el continuisme en “democràcia” d'allò que ha estat una constant al llarg de la història: la dependència crònica del poder polític i respecte del capital. Amb una crisi de terribles efectes sobre les classes populars, el govern espanyol amb la Constitució a la mà ha eixit en ajuda dels bancs i l'oligarquia, precisament aquells que amb la seua avarícia inesgotable han especulat, destruït el territori, privatitzat els serveis públics, construït fins l'esgotament, tancat fàbriques i enviant a l'atur a quasi un milió de persones als Països Catalans.

Finalment, el patriarcat fomentat des del catolicisme espanyol continua amb el seu monopoli cultural i ideològic; cada vegada que s'han plantejat unes tímides i superficials reformes en l'àmbit social o educatiu, la resposta d'aquells que beneïren la croada de Franco i lloaren el seu successor Juan Carlos ha estat la de la violència. La Constitució espanyola no només no ha servit per a reduir el paper preponderant del catolicisme sinó que, ben al contrari, ha estat el garant de la seua privilegiada posició social i econòmica.

La commemoració, doncs, del trentè aniversari de la Constitució espanyola, ens ha de recordar a totes les treballadores dels Països Catalans que al llarg de la història el projecte polític espanyol només porta aparellat desigualtat social, explotació econòmica i opressió nacional. Un projecte imperialista que té una clara línia de continuïtat entre Felip V, el General Franco i Juan Carlos I i que, només amb la lluita conscient, organitzada i unida serem capaços d'enderrocar.

Als Països Catalans, trenquem les cadenes de la Constitució...
Construïm la Independència i el Socialisme!

Ho aconseguirem però clar, llavors la gent com tu o els del teu estil per exemple els icetas, sereu els més catalans del mon.El mon no és just.

 
At 9:51 p. m., Anonymous googler said...

conch246
flee756
keeper489
fair026
dock471

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home