Els dies festius i la premsa
Els dies festius són els ideals per repassar tota la premsa, deixar de fullejar ràpidament els diaris com és habitual durant la setmana, perdre de vista el rellotge simplement perquè les obligacions festives són una mica més flexibles i així introduir-se de ple en el mar de lletres que els diaris apleguen, tot repassant i analitzant detingudament la premsa.
Per mi, els diumenges i altres dies festius, la lectura de la premsa és un veritable ritual, tot i que algú s’atreveix a relatar-ho com un autèntic cerimonial, ho reconec. Una petita mania que no és nova, sinó que recordo que ve de lluny, de ben petita, els diumenges sempre tenia curiositat per llegir les lletres més grosses d’un gruixut diari que en aquella època era en blanc i negre. Un fet que provocava una pluja de preguntes que moltes d’elles no tenien una fàcil resposta malgrat m’entossudís en exigir-la.
Ara bé, si volem dur a terme una ràpida aproximació al món periodístic no ens podem oblidar d’una premsa emergent que cada dia té més importància en el nostre país, la premsa gratuïta. Un concepte que trenca amb els esquemes preestablerts en el món comunicatiu i que va veure la llum per primera vegada als Estats Units en plena dècada dels setanta.
En el nostre país, la premsa gratuïta es faria esperar i si no ho tinc mal entès no seria fins als volts del 1995 quan va apareixer el primer diari gratuït que amb tota seguretat haurem sentit en alguna ocasió, el metro.
Reconec, que fins que no vaig arribar a la universitat no vaig ser conscient de la importància de la premsa gratuïta. Un element que no m’hauria de cridar tant l’atenció ja que a casa nostra, una revista gratuïta, La Fura, que es reparteix a tots els forns de pa de l’Alt i Baix Penedès i part de l’Anoia, té un èxit aclaparador.
Per mi, els diumenges i altres dies festius, la lectura de la premsa és un veritable ritual, tot i que algú s’atreveix a relatar-ho com un autèntic cerimonial, ho reconec. Una petita mania que no és nova, sinó que recordo que ve de lluny, de ben petita, els diumenges sempre tenia curiositat per llegir les lletres més grosses d’un gruixut diari que en aquella època era en blanc i negre. Un fet que provocava una pluja de preguntes que moltes d’elles no tenien una fàcil resposta malgrat m’entossudís en exigir-la.
Ara bé, si volem dur a terme una ràpida aproximació al món periodístic no ens podem oblidar d’una premsa emergent que cada dia té més importància en el nostre país, la premsa gratuïta. Un concepte que trenca amb els esquemes preestablerts en el món comunicatiu i que va veure la llum per primera vegada als Estats Units en plena dècada dels setanta.
En el nostre país, la premsa gratuïta es faria esperar i si no ho tinc mal entès no seria fins als volts del 1995 quan va apareixer el primer diari gratuït que amb tota seguretat haurem sentit en alguna ocasió, el metro.
Reconec, que fins que no vaig arribar a la universitat no vaig ser conscient de la importància de la premsa gratuïta. Un element que no m’hauria de cridar tant l’atenció ja que a casa nostra, una revista gratuïta, La Fura, que es reparteix a tots els forns de pa de l’Alt i Baix Penedès i part de l’Anoia, té un èxit aclaparador.
No obstant, no estava familiaritzada amb el format del diari gratuït, un mitjà de comunicació que es troba present en llocs estratègics, parades de trens i autobusos, a més, a totes les facultats es poden adquirir diversos exemplars i si passejes pels bars escampats per la universitat, ràpidament amb un simple cop d’ull, pots veure com sobre la taula, hi ha tot un reguitzell de diaris gratuïts: 20 minutos, el Metro o el Qué!
La premsa escrita convencional ha anat evolucionant, poc s’assemblen els diaris que a la dècada dels noranta circulaven pel nostre país amb les versions actuals que avui mateix tots nosaltres podem adquirir en qualsevol quiosc. A més, en aquest context, s’ha de tenir en compte l’impacte d’una veritable revolució tecnològica, internet. Pràcticament, la totatilitat de rotatius, compten amb una pàgina web, a través de la qual proporcionen als internautes actualitzacions, notícies d’última hora, fòrums per debatre qüestions d’actualitat... uns sense fi de possibilitats comunicatives.
En aquest context, sempre sorgeixen les veus que condemnen a la desaparició de la premsa escrita davant l’avanç imparable que el món digital presenta a les nostres vides. La veritat és que en aquesta ocasió, la meva opinió és un xic més moderada, és prou coneguda la meva implicació i la creença total en la importància dels instruments comunicatius virtuals però crec en la comptabilitat d’ambdues esferes.
Tota aquesta reflexió comunicativa ha d’acabar amb un toc tremendament actual. Avui estem d’aniversari, la Constitució fa trenta anys, un tema que personalment m’apassiona així que us detallo diversos suggeriments que després de procedir a la lectura dels mateixos m’han semblat interessants, així que si us interessa aquest tema us convido a gaudir de la lectura d’aquestes informacions i reflexions que avui apareixen a la premsa.
posted by Laia Gomis @ 8:01 p. m.
0 comments
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home