divendres, de desembre 05, 2008

Des del campus



En les darreres setmanes els estudiants universitaris ens hem convertit en els protagonistes dels informatius. Un fet que aparentment hauria de ser contemplat com a positiu però que personalment no valoro en aquest sentit. Normalment, les posicions estudiantils i per naturalesa el conjunt de la comunitat estudiant universitària sempre s’ha considerat inconformista amb un esperit rebel, lliure i crític.

Crec que aquesta idea generalitzada sobre la concepció dels estudiants universitaris en el conjunt de la societat no és pas pejorativa. Ara bé, com a tota comunitat, les diferències existents en el si dels estudiants universitaris provoquen un cert grinyol ja que la uniformitat i la generalització acostumen a ser perilloses.

La veritat és que compto amb cinc anys d’experiència universitària, un balanç tremendament positiu a nivell d’enriquiment acadèmic i també personal. El campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha convertit en la meva segona residència, no pas perquè m’hagi traslladat a viure allà sinó perquè en aquest espai és en el qual hi he invertit bona part de les meves hores en els darrers anys.

Les pancartes i les pintades contra el Pla de Bolonya donen la benvinguda a tots els estudiants només quan arriben a la universitat i si ens desplacem per les seves immediacions podem llegir diverses pintades que, en primer lloc, embruten el campus universitari i a més sense cap mena de pudor inclouen consignes un xic allunyades amb la realitat

L’origen de tots els mals rau en la declaració que els principals representants polítics europeus van dur a terme a la ciutat de Bolonya per tal de construir l’Espai Europeu d’Educació Superior. És tremendament complex resumir tot l’entramat que caracteritza l’Espai Europeu d’Educació Superior en un paràgraf. Tanmateix, la finalitat i la idea que porta a crear el mateix és la conversió dels sistemes educatius superiors, molt diferents i dispars entre els diversos estats membres de la Unió Europea. Precisament, aquest fet permetrà agilitzar i facilitar la mobilitat d’estudiants i professors entre els diversos països de la Unió Europea.

No veig que aquests elements siguin negatius, és més, m’atreveixo a convertir-me en una ferma defensora dels mateixos. Les universitats del nostre país s’han d’adaptar al món en el qual vivim, la globalització ha arribat a totes les esferes de les nostres vides i la universitat no se n’escapa. Aquest fet no implica que les universitats deixin de ser l’espai per excel·lència on resideix el debat, la reflexió, el coneixement i la investigació. Crec que els poders públics han de treballar en aquest sentit i precisament un dels molts instruments que permeten caminar en aquesta direcció és no abandonar la política de beques i anar més enllà dotant una atrevida i valenta política de beques pels universitaris.


Pràcticament tots els països europeus ja han interioritzat en la vida universitària els trets fonamentals i definidors de l’Espai Europeu d’Educació Superior, aquest important pas l’han realitzat sense estridències, emprant el seny i la raó. No obstant, a casa nostra sembla a ser que el soroll s’ha imposat. Diverses facultats de la UAB estan ocupades per estudiants que s’oposen al mal anomenat Pla de Bolonya. No crec que un centenar de persones tancades en una facultat siguin representatives del conjunt dels universitaris. El caprici d’alguns estudiants provoca veritables maldecaps a tot el conjunt de la comunitat universitària, personalment penso que les ocupacions universitàries fan un flac favor al conjunt dels estudiants universitaris, que som els que veritablement en sortim malparats.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/12/08
Laia Gomis

7 Comments:

At 12:49 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Ja veig que també esteu animats per la Universitat.

 
At 4:50 p. m., Blogger Josep LLPDS said...

Jo crec que ha arribat el punt en què els estudiants han deixat de callar, i arrel d'això ha sortit a la llum pública les mancances de l'actual sistema educatiu superior. Fins ara, hi havia un silenci preocupant sobre el model d'universitat a Catalunya i a l'Estat, i sobre el que estan dissenyant els rectors, polítics i demés actors implicats en la implementació de l'EEES. Gràcies a les tancades, a les vagues i demés actes reivindicatius, s'ha aconseguit a hores d'ara que el CIC (Consell Interuniveristari de Catalunya) obri un debat a fons sobre el model d'universitat que volem, i es doni definitivament veu als estudiants, que sempre havíem hagut de "tragar" amb el sistema.

Jo penso que els mitjans de comunicació d'aquest país són els que fan un flac favor a l'avenç i la millora de la universitat pública d'aquest país (que és el que està en joc), ja que fan un periodisme que transmet una idea equivocada de la comunitat universitària. Com bé dius, hi ha molts estudiants, la majoria, que no hem participat de les tancades i actes potser més reprobables, i aquests no hem sortit a la TV ni a premsa.

El que està clar és que la universitat està en transformació. Hem passat d'una universitat on hi accedien les capes mitjanes i altes de la societat, a ser una universitat "de masses", i aquest és el primer canvi al que s'ha d'adaptar la universitat actual. No obstant, aquest canvi no pot comportar la introducció d'objectius economicistes en la univeristat (termes com "universitat competitiva", que "forma professionals amb capacitat de lideratge" i encaminat al mercat laboral, l'estudiant vist com un client al que se li ven un "producte"...), quan són valors i objectius que mai hi havien sigut en aquesta institució educativa i acadèmica.

Recomano llegir l'article del Francesc de Carreras d'ahir a la Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20081204/53592620236/universidad-fin-de-un-modelo.html

 
At 12:45 a. m., Anonymous Anònim said...

Josep com molt be dius qui no plora no mama. molt be pels estudiants a les tancades. Cal donar les gràcies a la gent que posa en perill el seu futur en benefici de tots, ancara que certes persones que van de "socialistes" JAJA diguin que s'embruta la universitat.

Partit Socialista de Catalunya? Ni sap que vol dir socialisme ni que vol dir Catalunya.Eh Laia?

Em sap greu però a cada article, "te cubres de gloria".

Podria donar-te mil motius pel NO però de que serviria?

Saps una cosa que em fa curiositat Laia, ancara que no tingui relació directa amb el tema? Que opines de la economia de MErcat?

 
At 1:42 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Miquel, la veritat és que animats si que ho estan aquells que es tanquen i ocupen les facultats, segons tinc entès i he pogut constatar personalment, s'ho passen la mar de bé.

Dit això, Josep, crec que si quelcom ha caracteritzat als estudiants és que mai han callat, sempre han procurat fer sentir la seva veu. Ara, no ens enganyem, perquè molts estudiants que estan presents a les juntes de les facultats, per sistema, no van a les reunions. Ara, després reclamen participar a la vida universitaria i allà on poden dir la seva, opten per la política de cadires buides... aleshores en què quedem???

Els mitjans de comunicació han realitzat un tractament acurat d'aquesta informació, sempre puntualitzant, detallant xifres i trascendència d'aquestes actituds. Diferent, és la percepció que té la ciutadania. Quan un grup d'estudiants fa quelcom, s'acostuma a extrapolar al conjunt de la comunitat universitaria. Això també succeix quan un metge duu a terme una mala praxis, acaba esquitxant a tota la comunitat mèdica.

Les universitats estan canviant, és cert, ara aquest fet enormement positiu s'ha de saber gestionar. Una universitat competitiva no la percebo com un element negatiu, ans al contrari. En cap moment es parla de tractar als alumnes com a clients, no sé d'on apareixen aquestes màximes que tothom fa corre i ningú sap d'on surten.

Fet aquest apunt, ara arriba el torn de comentar breument el comentari anònim. Novament, realitzes una pluja d'idees que poc té a veure amb la universitat, un parell de línies per justificar-te.

Anònim, entenc i conec perfectament que vol dir socialista i Catalunya, així com també tot allò que s'amaga darrera d'aquestes paraules. Si no em vols creure, doncs no ho facis, ara sento decepcionar-te però no duré a terme un decàleg, simplement perquè crec que no ve al cas.

Cordialment,

Laia

 
At 2:22 a. m., Blogger Josep LLPDS said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

 
At 12:02 a. m., Blogger Laia Gomis said...

No conec el cas específic i concret de la Universitat Pompeu Fabra, ara sí el de la UB, la UAB i la Universitat Rovira i Virgili, en cap d’aquestes universitats s’ofereix la idea que comentes al teu comentari de mercantilització.

Respecte la crítica del saló de l’ensenyament, jo apostaria per donar-li la volta, crec que és un bon espai per tenir un primer contacte amb el món de la universitat, conèixer programes, carreres, així com altra informació que et proporcionen les diverses universitats. No ho veig com una mercantilització, la veritat.

L’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior no serà gens senzill, en som tots plenament conscients, ara crec que ens hem d’encaminar cap aquesta direcció, no ens podem permetre el luxe de deixar escapar novament aquest tren.

Un darrer comentari respecte la política de cadires buides que diversos estudiants amb representació en òrgans universitaris practiquen, si es queixen del poc poder que tenen i aposten per no acudir a cap reunió, ells mateixos es queden sense arguments. Acudint a totes les reunions, exposant les opinions en l’espai on s’han de dur a terme, és quan es poden intentar canviar les coses, no pas ocupant les facultats. Si a més, hi afegim que no en tenen cap ganes ni tampoc existeix ni la més mínima motivació, doncs aleshores, el cercle queda totalment tancat i les evidències prou clares, totes elles sobre la taula. Almenys, aquesta és la meva opinió, més encertada o menys, tot depèn a través de la perspectiva que es contempli aquesta realitat.

Cordialment,

Laia

 
At 9:51 p. m., Anonymous technology said...

benchi600
kadilake40
lizhix3.blogsome
meizhouhu400
chitu521

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home