Una castanyada diferent

El calendari del 2008 no desperta massa simpaties als amants dels ponts, sembla que hagin desaparescut tots de cop i aquesta figura emblemàtica es converteix en una veritable desconeguda. Tothom busca però no aconseguim cercar algun que altre dia concentrat a final o a principi de setmana que permet allargar el cap de setmana. Especialment, en els darrers tres mesos d’enguany, les dates assenyalades que acostumen anar acompanyades de ponts es presenten aïllades i soles. Rajoy va col·laborar a recordar a tots els ciutadans que el dissabte 12 d’octubre era el dia de la hispanitat, per alguns, el dia del pilar per uns altres o senzillament com el propi Rajoy es va encarregar de caracteritzar i definir “un coñazo”. Una paraula que va fer la volta al món perquè s’ha de reconèixer que no és massa freqüent ni tampoc encertat que el cap de l’oposició es refereixi a la desfilada militar del 12 d’octubre amb els termes que va emprar.

Ara, ja ho sabeu, la dreta en aquest país té llicencia per això i molt més. Davant el ressò que va provocar aquest fet no s’ho van pensar dues vegades i ràpidament, tota la dreta en bloc va sortir a cobrir les espatlles del seu líder restant importància aquest fet. No em vull ni imaginar que hagués passat si l’autor d’aquestes paraules hagués estat una persona progressista i d’esquerres. Ipso facto, les veus que clamen contra el perill de balcanització d’Espanya haguessin ressorgit amb més ímpetu i força.

Tanmateix, aquesta anècdota és pràcticament oblidada i ens apropem a un cap de setmana que passarà força desapercebut. Dissabte, dia festiu marcat en el nostre calendari, però aquest fet no desperta ni tampoc genera cap mena de passió. En altres anys que el primer dia de novembre havia caigut en divendres o en dilluns, això permetia fer alguna escapadeta, no massa llunyana però suficient per desconnectar de la realitat.

Ara, enguany no serà així, viurem un cap de setmana normal acompanyat d’alguna particularitat com és el fet de degustar panellets i castanyes torrades. Una tradició que perviu en els nostres dies tot i que cada vegada siguin menys les persones que opten per seguir fil per randa la recepta tradicional i elaborar a casa aquests dolços típics de la tardor.

Cal reconèixer que l’elaboració no és complexa però requereix una bona dosis de temps i paciència, dos atributs que són força escassos en la societat de la immediatesa en la qual tots plegats hi estem abocats.

De totes maneres, aquells que no vulgueu invertir una tarda elaborant panellets, no patiu que no us quedareu sense menjar-ne ja que només cal passejar per davant dels forns de pa i les pastisseries per poder veure una infinitat de tipus i classes diverses de panellets. Els clàssics com ara els de pinyons, ametlles, coco o cafè, continuen presents però les innovacions prenen força en el món dels panellets, oferint als ciutadans noves textures i nous gustos que ajuden a redefinir el mercat dels panellets.

Si us hi fixeu, algunes de les festes del nostre calendari acostumen anar acompanyades d’uns dolços que permeten que duguem a terme una ràpida i directa assimilació. Així, que ara aprofiteu amb els panellets perquè d’aquí no res, ja tindrem entre nosaltres els torrons i polvorons, un símptoma que evidencia l’arribada de les festivitats nadalenques.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 31/10/08
Laia Gomis