dilluns, d’octubre 27, 2008

El poder i la influencia del món 2.0

Definitivament, cada dia que passa, me n’adono més que els mitjans tradicionals de comunicació van a la baixa, premsa escrita i telenotícies són elements importants però van perdent terreny. Sóc una convençuda de la importància que els blocs, el twitter o el facebook, per esmentar-ne només alguns, desperten en el si de la nostra societat. És evident que tots no podem estar interconectats a través de la multiplicitat d’útils instruments existents en aquest moment, però en algun d’ells segur que si que hi estem conectats.

Després de diverses experiències i reflexions personals originades per una successió de fets que han tingut lloc en els darrers dies ratifico una vegada més una opinió que he exposat en diverses ocasions. Potser sempre he parlat d’aquesta qüestió des d’una perspectiva més abstracta o teòrica, sense anar més enllà.

Tanmateix, en aquesta ocasió serà diferent, l’actualitat permet posar de relleu un element inimaginable uns anys endarrere. Prou coneguda és la polèmica que s’ha despertat entorn les despeses del vehicle oficial del President del Parlament de Catalunya. Ernest Bencah, aquest cap de setmana, com és habitual escriu al seu bloc. Fins al dia d’avui, les opinions que apareixien al seu bloc no havien despertat massa interès, no obstant, molt em temo que des del primer moment que va esclatar la polèmica molts periodistes no li treien l’ull de sobre al bloc del President Benach, esperant si manifestava quelcom a través del seu espai personal a la xarxa.Efectivament, així ha estat i lluny de les rodes premses clàssiques, Benach ha dit la seva al seu bloc.

Un altre exemple, més proper pels baixpenedesencs, és la polèmica que es va despertar a Bellvei després de la prohibició de l’emissió d’un programa de ràdio. Molts vam conèixer aquesta notícia gràcies al bloc de la periodista que havia estat víctima de la censura, Gemma Urgell . I allò que aparentment podia tenir un caire local va gaudir d’una gran transcendència i ressò gràcies al immens poder de la xarxa.

Fins aquí, he esmentat qüestions lligades fonamentalment al món dels blocs. No obstant, voldria fer una petita al·lusió a la xarxa social a la qual molts hem caigut de quatre grapes, l’immens món del facebook.

Un espai de trobada especial en el qual s’hi barregen amistats consolidades durant molts anys amb noves amistats que tot just comencen a sorgir. A més, també et pots trobar amb companys de classe de l’institut dels quals havies perdut la pista o simplement companys de la feina de l’estiu. Un poderós món que disposa d’una infinitat d’opcions, les més conegudes, les fotos i els comentaris que et permeten fer a totes elles, escriure algunes paraules o reflexions al mur de la persona que desitges...

Cada dia rebo algun que altre missatge a través del facebook, he de reconèixer que em crida l'atenció aquest fet però avui m’ha passat una cosa curiosa. Entre tots els meus amics del facebook, s’hi troba Patxi López, el líder dels socialistes bascs que vaig conèixer en el passat Congrès del PSC.

Patxi López compta amb més de 1.100 amics i si tots ells li deixem comentaris, és perfectament comprensible que li saturem el facebook. Dono fe que procura contestar els comentaris però és perfectament comprensible que no doni abast davant l’allau dels comentaris i opinions. Aquesta situació hagués estat la ideal per desentendre’s del tema i al·legar massa volum de feina per poder mantenir actiu el facebook. Ara, lluny de tirar la tovallola, avui tots els seus amics del facebook hem rebut una proposta: deixar comentaris, preguntes, suggerències i opinions i ell es comprometia en donar resposta a totes elles a través d’una entrevista digital.

Aquests només són alguns dels nombrosos exemples que tinc a les meves mans en aquests moments, segur que molts de vosaltres en disposeu de molts d’altres. Aprofitant l'avinentesa, us recomano la lectura d'un escrit del Mèlich que més o menys va en la direcció que apunto en aquest escrit.

La conclusió és clara, el món 2.0 comença a guanyar força i terreny, un element que provoca la felicitat de tots aquells que fa anys que confiem i creiem en la utilitat d’aquesta pluralitat de mecanismes de comunicació que converteix a la nostra societat en més lliure i transparent!

3 Comments:

At 12:39 p. m., Blogger Pepa Loves said...

mon 2.0?jo crec que ja estem arribant al 3.0, o almenys ens queda molt poc per entrar-hi.

Parlant del facebook, es una eina social exel.lent, en un primer moment costa de pillar-li el ritme, però després enaganxa. Es pot utilitzar per plaer o per feina, et conecta a tothom, coneixes gent nova, pots revindicar coses, formar grups de gent per debatir, dialogar o simplement per passar-ho bé....

en definitiava, per a mi, ha sigut un gran descobriment!Soc de vendell, i al facebook vaig crear el grup gent de vendrell, i ara amb això s´està organitzant un sopar per retrobar-nos tots, per unir-nos i passar´ho bé, ja que tots tenim algo en comú i es, que tots som del mateix lloc, que ens hem criat amb els mateixos ambients.Personalment em fa molta il.lusió aquest retrobament, i em sembla que no soc la única.

Qui sap, a lo millor desde el facebook podrem organitzar coses per al poble,per la gent jove....

 
At 12:05 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Pepa, perdona per trigar en contestar-te tot i que anem cap al món 3.0 les hores del dia continuen sent les mateixes i no estaria de més trobar alguna fórmula perquè donessin més de si.

Bromes a banda, comentar-te que comparteixo la teva reflexió, crec que el facebook és un gran invent comences amb un parell o tres d'amics i mica en mica les casualitats et porten anar agregant més i més amics fins passar de llarg del centenar.

Crec que sempre que es faci un ús racional d'aquests instruments són tremendament positius. Com molt bé comentes han permes crear un grup de persones del vendrell i aprofitar l'avinentesa per organitzar un sopar.

Gràcies pel comentari i novament disculpes per trigar en contestar-te.

Una abraçada!

Laia

 
At 11:19 p. m., Blogger el Mèlich said...

Hola Laia, crec que ja hem coincidit en alguns dels comentaris d'aquest món del Bloc.
Et dono les gràcies per fer referència al meu escrit, en el teu comentari.
Crec que entre tots, podem assolir, al menys, una intercomunicació més autèntica o, si més no, que faci ressonar l'esperit del veïnat, com un eco entre els camps erms de les nostres comarques.
Ha arribat el dia, potser, del canvi de mitjó en les llibertats d'expressió.
Té les seves mancances i perills, naturalment, però les avantatges compensen els esforços i els esculls.
Una abraçada
J. Mèlich

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home