divendres, d’octubre 24, 2008

Censura al segle XXI

Hi ha certes paraules que no són pròpies dels temps que corren, hi ha qui a través dels seus gestos ens demostren la clara voluntat de retornar cap a èpoques obscures i tenebroses, arrelant-se en un passat llunyà i obrint un bagul polsegós que conté una infinitat de termes que molts havíem oblidat.

Realment és inconcebible que en una societat oberta i plural com és la nostra puguin aparèixer tics autoritaris com recentment hem tingut l’oportunitat de constatar a la localitat baixpenedesenca de Bellvei. L’alcalde Josep Fonts prohibia l’emissió d’un programa, Tardes de parxís, senzillament perquè es parlaria d’una qüestió d’imperant actualitat com és el projecte de construcció de 16 dúplex al casc antic de Bellvei.

Sempre havia pensat que les emissores de ràdio municipals comptaven amb un valor afegit important ja que són l’espai ideal per parlar de totes aquelles qüestions que preocupen als veïns de la localitat i també ressaltar aquella informació de proximitat que els mitjans de comunicació de gran abast obliden . No obstant, sembla que l’alcalde de Bellvei, el convergent Josep Fonts, no entén massa bé quin és el marc i l’àmbit de la radio municipal.

Potser es pensa que la única finalitat de l’emissora de ràdio municipal és convertir-se en l’espai ideal per proclamar als quatre vents la virtuositat de la gestió del govern municipal y fer desaparèixer tots aquells temes que puguin originar un cert desgast polític a l’equip de govern. Si realment aquesta definició s’ajusta a la concepció que l’alcalde Fonts té de la ràdio municipal, tinc una solució.

En primer lloc fer desaparèixer el terme municipal quan es faci referència a la ràdio de Bellvei. Precisament, el concepte municipal no apareix de manera casual sinó que aquest terme demostra una concepció ample i extensa, on hi càpiga tota mena d’informació. En el moment que es limita la informació, aleshores decau el terme municipal i entrem en el terreny de l’oportunisme quan s’aborden temes enfocats des d’una determinada perspectiva i a poder ser que tan sols interessin a un reduït col·lectiu.

Acte seguit, s’hauria d’eliminar la partida pressupostària dedicada a l’emissora de ràdio de Bellvei dels pressupostos municipals, ja que no és just que els diners de tots els veïns serveixin única i exclusivament per publicitar l’equip de govern. Així que els interessats en tenir un espai a les ones radiofòniques on poder realitzar publicitat sobre l’equip de govern i destacar la professionalitat de l’alcalde, doncs, només els queda una alternativa: costejar amb diners de la seva butxaca no pas fons públics una cadena de ràdio privada. Segur que en aquest punt ningú tindrà res a dir però voler aprofitar-se d’una cadena pública per obtenir rèdits polítics, senzillament és denunciable.

He de reconèixer que tan bon punt em vaig assabentar d’aquesta informació, no donava crèdit. La màxima autoritat de Bellvei tenia la gosadia d’anar en contra de la llibertat d’opinió i d’expressió de la Gemma Urgell, una jove periodista que de manera altruista, col·laborava posant a disposició de tots els oients la seva experiència i el seu bagatge periodístic. Ara bé, gràcies a les noves tecnologies i concretament al món dels blocs, aquesta notícia s’ha conegut més enllà de la nostra comarca. Un fet que celebro ja que les actituds vulneradores de drets reconguts constitucionalment no poden caure en l’oblit col·lectiu. Durant massa anys les nostres veus van estar callades i no serà un alcalde escollit per les urnes el que vagi en contra d’un puntal de la nostra sòlida democràcia com és la llibertat d’opinió i d’expressió.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 24/10/08
Laia Gomis

9 Comments:

At 9:53 a. m., Blogger Blas Jesús Sánchez González said...

Generalment, els polítics dels pobles petits al món local s'estan convertint en els cacics del poble i es pensen que ningú no els pot posar el fre.

S'està posant de moda que els polítics perdin tot el respecte a la ciutadania. Només des del dret se'ls hi pot frenar. Per tant, volen cometre injerències fins-i-tot al poder judicial.

Si els deixem fer, els ciutadans sortirem perdent.

 
At 1:00 p. m., Blogger Banach said...

Bones de nou Laia,

molt interessant la teva relfexió. Primer de tot, dir que estic totalment en contra de la prohibició d'aquest alcalde. Però, no crec que cap inversor privat volgués assumir els costos de mantenir una ràdio d'abast local per altruisme. Desconec la quantitat de diners que aporta l'ajuntament perquè sigui una ràdio municipal, però estic convençut que no deu ser gaire barat.

Després, sobre la tendència dels alcaldes de la comarca m'agradaria fer referència al fòrum que hi ha a la pàgina de l'Ajuntament de la Bisbal. Al cap de tres mesos, o més, del seu tancament l'han reobert. Però, sorpresa, per accedir-hi cal presentar-se a l'ajuntament per demanar un nom d'usuari i una contrasenya! Potser no en tenien prou amb un correu electrònic de contacte i una adreça IP? No em direu que no fa pudor?

No sé si té fàcil solució tot aquest tema... Malauradament qui mana es creu amb dret a tot i els altres que s'espavilin...

 
At 12:08 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Tot i que els nostres calendaris ens marquen que estem a l'any 2008 hi ha moltes persones que encara es troben immerses en la realitat del segle passat i no pas en les darreres dècades que tots plegats hem viscut amb més o menys intensitat sinó que els seus comportaments ens descobreixen que viuen anclats en un passat massa llunyà.

Els alcaldes escollits democràticament han de tenir sempre al cap que representen al conjunt de la ciutadania i deuen tots els esforços i el treball que realitzen a tot el poble, sense cap mena de distinció.

Tanmateix, aquesta obvietat sembla que encara hi ha molts càrrecs públics que no l'han interioritzada. Precisament, no em mostraré callada i expressaré amb tota la meva contundència el rebuig vers aquestes actituds censores.

Per cert, Banach aportes un element interessant que no deixa de ser curiós en el teu comentari.
L'Ajuntament de la Bisbal del Penedès,reobre el fòrum però cal passar per l'ajuntament per obtenir un nom d'usuari i contrasenya. En una societat que busca agilitzar els tràmits administratius des de casa, no té cap sentit que una tasca que es pot dur des de casa amb una absoluta tranquil•litat i garantia sigui necessari personar-se a les dependències municipals. O potser si que té algun sentit???

Comparteixo el teu parer, sincerament aquesta decisió no és aigua clara i des de la meva ignorància però coneixent a grans trets la realitat bisbalenca, molt em temo que la finalitat d'aquests entrebancs precisament vagin en contra de la possibilitat de participar en un espai obert i democràtic on tots els ciutadans puguin dir la seva. Quan en comptes de facilitats es posen pals a les rodes... vol dir quelcom


Moltes gràcies per deixar els vostres comentaris. Cordialment,

Laia

 
At 10:27 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

Si realment tot això de la democràcia i de la transparència encara ha d'arribar a molts llocs. Molt bon article. Et torno a dir el de sempre que quan escrius del Vendrell i de comarca és quan estàs millor. És nota la teva passió. Ja sé que sempre no pot ser. Però...

 
At 1:06 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies Miquel pel teu comentari, la veritat és que l'observació que comentes me l'han realitzat diverses persones. Imagino que el fet de parlar de temes propers em desperten tota una sèrie de sentiments relacionats amb la proximitat i el coneixement dels mateixos provoca que brollin amb més intensitat les meves opinions i reflexions.

Tot i que he de reconèixer que si cada setmana parlés de qüestions estrictament en clau vendrellenca o baixpenedesenca crec que aquest fet s'aniria esvaint. Així que s'ha d'anar combinant, una mica de la nostra realitat però tampoc hem d'oblidar altres qüestions que tot i ser una mica llunyanes ens afecten d'una manera directe o indirecte a les nostres vides.

Una abraçada!

Laia

 
At 11:25 p. m., Blogger Pedro Suárez said...

Estimada Laia:
Lo mateix que ara passa al poble que tú detalles, l'hem patit durant anys a Roda.
A la majoria de pobles, on n'hi ha radio municipal, pagada per els veïns del poble, sempre fan ús els politics de torn pel seu benefici.
Cuidese Vd, Sra. Gomis.

 
At 11:12 p. m., Anonymous Anònim said...

que hipocrites sou els sociates. Serà que vosaltres no poseu comisaris politics a les radios i les teles allà ón maneu,que fan servir els mitjans publics de comunicació com organs de propaganda del partio

firmat.

siscollonga

 
At 12:07 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Els socialistes no som hipòcrites, de totes maneres, si estàs convençut de les teves tessis, és tan senzill com posar sobre la taula noms i cognoms i aleshores podrem parlar de tu a tu. El més fàcil és llençar la pedra i després amagar la mà i sota l'anonimat tens un ampli ventall i marge de maniobra d'actuar d'aquesta manera. Una opció legítima però que personalment descarto ja que sota pseudònims el diàleg no acostuma a ésser massa fructífer, de totes maneres, aquí et deixo aquesta reflexió personal.

Cordialment,

Laia

 
At 10:57 p. m., Anonymous Anònim said...

fa més de 25 anys que hem dedico a la politica,i la meva familia venen del PCE(vaig començar a milita al PSUC).se de que parlo.(i tu tambe) i si no saps el que es un comisari politic fes-t'ho mirar.

siscollonga

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home