Censura al segle XXI

Hi ha certes paraules que no són pròpies dels temps que corren, hi ha qui a través dels seus gestos ens demostren la clara voluntat de retornar cap a èpoques obscures i tenebroses, arrelant-se en un passat llunyà i obrint un bagul polsegós que conté una infinitat de termes que molts havíem oblidat.

Realment és inconcebible que en una societat oberta i plural com és la nostra puguin aparèixer tics autoritaris com recentment hem tingut l’oportunitat de constatar a la localitat baixpenedesenca de Bellvei. L’alcalde Josep Fonts prohibia l’emissió d’un programa, Tardes de parxís, senzillament perquè es parlaria d’una qüestió d’imperant actualitat com és el projecte de construcció de 16 dúplex al casc antic de Bellvei.

Sempre havia pensat que les emissores de ràdio municipals comptaven amb un valor afegit important ja que són l’espai ideal per parlar de totes aquelles qüestions que preocupen als veïns de la localitat i també ressaltar aquella informació de proximitat que els mitjans de comunicació de gran abast obliden . No obstant, sembla que l’alcalde de Bellvei, el convergent Josep Fonts, no entén massa bé quin és el marc i l’àmbit de la radio municipal.

Potser es pensa que la única finalitat de l’emissora de ràdio municipal és convertir-se en l’espai ideal per proclamar als quatre vents la virtuositat de la gestió del govern municipal y fer desaparèixer tots aquells temes que puguin originar un cert desgast polític a l’equip de govern. Si realment aquesta definició s’ajusta a la concepció que l’alcalde Fonts té de la ràdio municipal, tinc una solució.

En primer lloc fer desaparèixer el terme municipal quan es faci referència a la ràdio de Bellvei. Precisament, el concepte municipal no apareix de manera casual sinó que aquest terme demostra una concepció ample i extensa, on hi càpiga tota mena d’informació. En el moment que es limita la informació, aleshores decau el terme municipal i entrem en el terreny de l’oportunisme quan s’aborden temes enfocats des d’una determinada perspectiva i a poder ser que tan sols interessin a un reduït col·lectiu.

Acte seguit, s’hauria d’eliminar la partida pressupostària dedicada a l’emissora de ràdio de Bellvei dels pressupostos municipals, ja que no és just que els diners de tots els veïns serveixin única i exclusivament per publicitar l’equip de govern. Així que els interessats en tenir un espai a les ones radiofòniques on poder realitzar publicitat sobre l’equip de govern i destacar la professionalitat de l’alcalde, doncs, només els queda una alternativa: costejar amb diners de la seva butxaca no pas fons públics una cadena de ràdio privada. Segur que en aquest punt ningú tindrà res a dir però voler aprofitar-se d’una cadena pública per obtenir rèdits polítics, senzillament és denunciable.

He de reconèixer que tan bon punt em vaig assabentar d’aquesta informació, no donava crèdit. La màxima autoritat de Bellvei tenia la gosadia d’anar en contra de la llibertat d’opinió i d’expressió de la Gemma Urgell, una jove periodista que de manera altruista, col·laborava posant a disposició de tots els oients la seva experiència i el seu bagatge periodístic. Ara bé, gràcies a les noves tecnologies i concretament al món dels blocs, aquesta notícia s’ha conegut més enllà de la nostra comarca. Un fet que celebro ja que les actituds vulneradores de drets reconguts constitucionalment no poden caure en l’oblit col·lectiu. Durant massa anys les nostres veus van estar callades i no serà un alcalde escollit per les urnes el que vagi en contra d’un puntal de la nostra sòlida democràcia com és la llibertat d’opinió i d’expressió.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 24/10/08
Laia Gomis