Senyals inequívoques

Les noves tecnologies es troben presents en moltes esferes de les nostres vides, segurament la generalització de l’ús i el consum de les mateixes provoca que aquells que les emprem amb freqüència pensem que tothom reprodueix els nostres ítems d’ús de connexió a la xarxa. En aquest sentit, les enquestes demostren un avanç important en aquesta matèria i cada dia són més els ciutadans que aposten per internet a l’hora d’informar-se o simplement cercar informació.

La cara amable d’aquesta realitat és la connexió i la comunicació pràcticament instantània amb tots els ciutadans que empren aquestes tecnologies tot i que convé no oblidar que moltes persones no gaudeixen d’aquesta realitat D’aquí sorgeix el terme analfabetisme digital, una qüestió en la qual s’està treballant, precisament per evitar la seva expansió i a ésser possible reduir-la fins a la mínima expressió.

Si em permeteu fer un petit salt tot mantenint el lligam tecnològic, crec que mirar endarrere és molt important per conèixer el moment exacte en el qual ens trobem. En un període de temps molt curt han tingut lloc molts canvis, precisament aquesta rapidesa ens provoca no ésser conscients de la magnitud dels mateixos. Segur que tots vosaltres podríeu posar exemples interessants però jo us parlaré de l’evolució de l’ús de les noves tecnologies que he constatat en primera persona en un món que conec força, la universitat.

És fàcil tenir una idea preconitzada sobre la interrelació directa que existeix entre la universitat i l’ús de les noves tecnologies. Tothom pensa que en un espai on es mouen tants joves segur que les noves tecnologies estan a l’ordre del dia. Una afirmació certa fins a un cert punt ja que si els estudiants hi estem plenament acostumats a treballar el professorat i les gestions administratives sempre acostumen anar a un pas més endarrere. En honor a la veritat crec que convé destacar l’avanç progressiu i positiu que s’està duent a terme en aquesta matèria.

El procés de matriculació sempre es caracteritzava per la gran quantitat de paperassa que s’havia de moure al volant, les llargues i interminables cues que provocava aquest fet. Una realitat que jo no he conegut, gràcies a les noves tecnologies, des de l’ordinador de casa, tranquil·lament sempre he efectuat la meva matrícula.

Les copisteries sempre han estat una autèntica institució en totes les universitat, eren l’espai per excel·lència on obtenir la informació que els professors deixaven a l’abast dels estudiants. Mica en mica, les copisteries van perdent la seva importància, els professors utilitzen cada vegada més internet per proporcionar als estudiants tota la informació relacionada amb l’assignatura arribant a emprar instruments tant actuals com són els blocs.

Estem familiaritzats a consultar blocs personals i/o polítics i la veritat és que personalment em va sobtar arribar el primer dia de classe i constatar que un dels elements emprats per dur a terme la presentació d’una assignatura, era precisament el bloc del professor, on espai on fonamentalment tenien lloc profundes reflexions jurídiques. Un fet inimaginable un temps endarrere però una realitat avui en dia. Sóc conscient que alguns es pensaran que és una anècdota aïllada però la revesteixo d’especial importància ja que sense cap mena de dubtes, crec que es tracta d’una senyal inequívoca que ens demostra un avanç que no té marxa endarrere.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/10/08
Laia Gomis