En marxa

Aquesta setmana m’ha passat volant, però tot i així l’he explotat al màxim. Així doncs, ara arriba el moment de treure el cartell que indicava que aquest espai estava tancat per vacances i desar-lo fins d’aquí un temps. La veritat és que arribo mooolt cansada, de bon matí ja estava al peu del canó i per la nit, com ja es tradicional, no em venia ni d’una hora ni tampoc de dues.

Els viatges sempre resulten interessants i tremendament entranyables, d’aquestes vacances m’emporto el bagatge i els coneixements que he pogut anar adquirint durant uns dies, la imatge de les ciutats plenes de vida i també les bones estones que he passat, amb grans dosis d’humor i somriures que mai han fallat i d’aquesta manera han ajudat a generar complicitats.

No han estat unes vacances de tranquil·litat, abans de marxar n’era plenament conscient, però per uns dies m’he oblidat completament de la quotidianitat, els correus electrònics s’han anat acumulant i tot haver tingut el mòbil obert, he de reconèixer que aquest aparell, pràcticament també ha fet vacances.

Aquest matí, ha arribat el fatídic moment, un comiat que deixava molt clar que no era un adéu sinó un fins aviat. Tot i així, la nostàlgia i perquè no dir-ho una certa melancolia ja va estar present la darrera nit amb un bon colofó de final de vacances. Tanmateix, tots teníem en ment una qüestió, tots plegats teníem un únic pensament, que no hem dubtat en manifestar: quan ens tornaríem a veure. De moment,. Ho tenim molt clar, qualsevol excusa serà bona per deixar-nos emportar per algun raconet algun cap de setmana o en el millor dels casos aprofitarem algun pont que altre...esperem que les nostres agendes ens ho permetin.

Mentre això no arriba, toca viure el dia a dia, així que demà, m’hauré de començar a posar les piles, mica en mica he d’anar agafant el ritme, tampoc puc perdre de vista que tan sols em queda una setmana de vacances i moltes coses per fer. De moment, complir, en breu, amb el meu compromís d’explicar quatre pinzellades sobre les meves vacances, tot i que primer vull descansar una mica, descarregar les més de cinc-centes imatges que s’acumulen a la meva càmera i mentalment reordenar la gran quantitat d’activitats que he dut a terme en aquests dies.

A través de la imatge que encapçala aquest escrit potser algú es pensarà que es correspon a una imatge del viatge. No és així, la veritat és que no he estat en cap ciutat costanera però aquesta fotografia m'evoca la idea de començar a reprendre el ritme i recuperar el pas després d'aquest petit recès