Vacances fora de temporada

L’estiu queda molt endarrere, mica en mica, s’ha anat recuperant el ritme perdut durant les vacances. Quan tota la maquinària sembla que definitivament ha despertat de la llarga letargia, de la mà de l’11 de setembre arriba l’oportunitat de fer una escapada ideal pels nostàlgics que les vacances els han sabut a poc.

La data és el menys important, allò que veritablement interessa és precisament els atractius dies que es presenten en forma de pont. Els actes oficials entorn la Diada de Catalunya amb tota seguretat adoptaran un caire institucional del qual tan sols es faran ressò els mitjans de comunicació i els propis assistents als actes.

No ens enganyem, si bé és cert que alguns estarem atents davant el contingut de la glossa institucional, la preocupació de molts ciutadans girarà entorn al termòmetre. A veure si poden fer la darrera remullada de l’any a les nostres platges o del contrari s’hauran de conformar en buscar interessants alternatives per ocupar els quatre dies amb diverses activitats.

Una opció que lluny d’ésser criticada aferrissadament pels defensors de la mare pàtria, penso que és tan vàlida com aquells que decideixen marcar d’un to reivindicatiu un dia com l’11 de setembre. La paraula llibertat sempre m’ha resultat apassionant i precisament crec que en el interior de la mateixa radica un important i valuós secret. No podem pretendre que tot el país, senyera en mà, es dediqui en cos i ànima en el culte exclusiu sobre l’11 de setembre. Més aviat, la diversitat d’opinions i opcions permeten que els ciutadans escullin lliurement aquelles que més els hi agraden.

Ara aquest fet no exclou una idea que tots plegats hem de tenir ben present, precisament l’origen de la festivitat i el perquè de la mateixa la celebració. No obstant, crec que podem anar una mica més enllà i descobrir la transcendència que una data com l’11 de setembre té en el conjunt del nostre planteta. Amb tota seguretat, durant aquests dies, sentirem alguna que altra al·lusió o referència sobre els tràgics atemptats que van succeir al World Trade Center, la premsa americana recordarà aquesta data però misteriosament guardarà un gèlid silenci sobre una altra cara de l’11 de setembre.

No podem ni hem d’oblidar, que precisament, aquesta data també incorpora un fet històric tremendament important i transcendental com va ser el terrible cop d’estat que el general Pinochet va dur a terme per enderrocar al president de Xile, Salvador Allende. No puc comprendre com aquest fet passa amb una discreció realment ofensiva i molesta, un cop contra una democràcia no es pot ni tampoc s’ha d’oblidar amb tanta facilitat.

I si reprenem la idea que plantejava al principi, entre celebració i celebració, molts aprofitaran per fer vacances. La veritat és que els canons tradicionals que marcaven les vacances a l’estiu mica en mica han anat canviant i és cert que cada vegada més, aquestes es diversifiquen al llarg del calendari. Tinc ben presents totes les reflexions sobre l’11 de setembre i les diverses cares, totes elles amargues, que presenta aquest dia. Tanmateix, enguany, jo m’apunto aquesta nova tendència i després d’estat tot l’estiu treballant sense descansar ni un minut, quan el síndrome postvacacional provocat pel imminent pont acapari les ments de molts ciutadans el diumenge al vespre. Una servidora amb tota seguretat es trobarà en algun bell racó d’Europa començant les desitjades i anhelades vacances, així que ens retrobem en aquest espai d’aquí quinze dies.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 12/09/08
Laia Gomis