Budapest, la perla del Danubi

Les meves vacances tenien com a punt de partida Budapest. L’arribada a l’aeroport de la capital d’Hongria anava acompanyat d’un canvi sobtat de temps. El sol propi del mediterrani desapareixia completament i els pocs raig de sol es quedaven confosos entre uns núvols espessos que deixaven entreveure amenaces de pluges que un dia després arribarien per estar present en bona part del viatge.

A primer cop d’ull, Budapest, és una ciutat repleta de nobles edificis però la bellesa dels mateixos es troba amagada sota una capa negra que s’ha anat acumulant amb el pas dels anys i així s’ha apoderat de les parets, les columnes i les imatges que decoren molts dels edificis que formen part d’aquesta ciutat. La restauració i la neteja dels edificis requereix quantitats econòmiques importants i aquest és el principal fet que impedeix dur a terme aquestes tasques de neteja i millora dels edificis.

De tota manera, es pot observar com s’està treballant per aquest assumpte, normalment acudint al capital estranger que és el que es fa càrrec de la restauració després de l’adquisició de les propietats. Així podem constatar com aquest fet es troba present en diversos edificis, alguns dels quals, s’acaben convertint en luxosos hotels al bell centre de la ciutat.

Si parles amb els habitants d’aquesta ciutat, no dubten en comentar-te que els canvis són significatius any rere any, ja que les millores i els treballs realitzats llueixen però cal temps i també diners.

El Danubi és l’essència de la ciutat, precisament la divideix en dues parts, d’una banda, Buda i de l’altre Pest. A més, vaig tenir l’oportunitat de fer un creuer per aquest riu i la veritat és que la imatge de la ciutat i la percepció que t’enduus quan contemples la ciutat des del riu no és exactament la mateixa que caminant pels seus carrers.

El Pont de les Cadenes

A més, aconsello passejar pel Pont de les Cadenes, el primer pont permanent que va comunicar Buda amb Pest tot i que es troba reconstruït ja que les tropes alemanyes, al final de la Segona Guerra Mundial van dinamitar-lo i es va reconstruir l’any 1949 tot celebrant el centenari de la seva construcció.

Vista del Parlament de Budapest des del Danubi

Un lloc emblemàtic de Budapest és sense cap mena de dubtes el Parlament. Sóc una apassionada dels parlaments, les corts, en definitiva de tots aquells espais on regna i traspua el sentit i l’essència de la democràcia. No va ser fàcil poder visitar-lo, diversos manifestants encerclaven aquest edifici en motiu de la visita de Jose Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea. Tanmateix, després de molts entrebancs vam poder entrar i quan passejava pel seu interior, realment vaig quedar meravellada. Des de fora té una semblança directa al Parlament britànic, un fet que es deu fonamentalment a la llarga estada que l’arquitecte que va dissenyar aquest edifici va estar a Londres i allà es va inspirar. A més, es tracta d’un edifici completament simètric pensat per acollir un parlament bicameral.

Façana exterior del Parlament de Budapest

La visita al Parlament va ser possible però en canvi, l’Òpera de Budapest no es podia visitar ja que estaven preparant l’escenari per dur a terme una obra. Tanmateix, tan sols em puc quedar amb la informació que circula entorn la bellesa d’aquest edifici. Quan Francisco Jose va donar el permís per construir-la tan sols va posar una condició, que fos més petita que la de Viena. Fet que es va complir, però quan va acudir a la seva inauguració, va constatar que era més bella que la de Viena, una reacció airosa amb un cert grau d’enuig va provocar que marxés en plena sessió inaugural i mai més hi va tornar.

Basílica de San Esteban

Tanmateix, si que vaig visitar la Basílica de San Esteban, un edifici que s’imposa per sobre de la ciutat així com també el reliquiari que guarda la mà dreta d’aquest sant. I si del cristianisme ens traslladem fins al món jueu, vaig estar a l’interior de la segona sinagoga més gran del món, amb prop de tres mil seients. Un edifici que arquitectònicament parlant combina una barreja bizantina, àrab i clàssica. A més, durant la Segona Guerra Mundial, aquesta sinagoga juntament amb el barri en el qual està integrada va esdevenir un espai d’ocupació nazi, convertint-se en un camp de concentració.

Sinagoga de Budapest

En record d’aquest trist episodi, als jardins de la sinagoga es troba el parc del memorial en record dels més de 600.000 jueus que van perdre la vida. Precisament, el monument de l’holocaust, l’anomenat “L’arbre de la vida” és un arbre de metall i a les seves fulles es troba inscrit el nom de les persones mortes durant l’holocaust jueu.

"L'arbre de la vida"

M’agradaria acabar aquest escrit sobre aquesta ciutat amb una petita curiositat. Els ciutadans d’Hongria senten una fascinació pel número 96, no és cap novetat ni tampoc un invent recent sinó que ve de lluny. Concretament, l’any 896, el poble nòmada dels magiars es van establir per primera vegada temporalment en una part del territori que avui coneixem com Hongria. Aquest fet es troba present en la ment dels hongaresos, tal com ells mateixos ens van fer saber. La importància i la transcendència pels darrers dígits que integren aquest número és perceptible arreu de la ciutat i no és casualitat que les dues torres més altes de la ciutat, el Parlament i l’església de Sant Esteve, comptin amb 96 m d’alçada.

En definitiva, aquells que vulgueu fer una ràpida escapada, Budapest és una ciutat amb expansió i estic convençuda que d’aquí uns anys durà a terme un canvi espectacular. Hi ha qui s’atreveix pronosticar que ben aviat, la capital d’Hongria es convertirà en el París de l’Orient, veurem si els més arriscats el temps els hi acaba donant la raó.