Viena, un viatge en el temps
El temps no va acompanyar, aquest fet convé destacar-lo perquè no és el mateix passejar tranquil·lament per una ciutat que haver d’anar amb paraigües tot el dia i suportar fortes ràfegues de vent que en més d’una i de dues ocasions, s’enduien el paraigua malgrat oposessis total resistència.
Tot i això, l’estada a la capital d’Austria també va resultar ésser molt fructífera. En determinats moments, si tancava els ulls, tenia la sensació que m’havia transportat alguns segles en el temps i em trobava vivint en l’època de màxima esplendor del Imperi Austrohongarès. Els carrers conserven l’encant de l’època i els edificis que es van alçar en aquells temps, continuen presidint la vida d’aquesta ciutat.
El Palau de Hofburg
El punt de partida és el Palau d’Hofburg és el castell més gran de Viena, durant bona part del segle XIX aquestes dependències eren la residència d’importants aristòcrates vienesos. No obstant, aquest palau també es troba inclòs en els llibres d’història. Concretament, des del balcó d’aquest edifici, l’any 1938, Hitler va anunciar l’annexió d’Austria al Reich alemany i a més, va ordenar traslladar tots els atributs dels Hasburg fins a Nüremberg, llar per excel·lència dels nazis. Actualment, en aquest impressionant edifici s’hi troben diversos museus, en algunes sales s’organitzen concerts de música i en una part del mateix s’ubica la residència del president de la República austríaca.
Precisament, durant la meva estada a Viena vaig poder constatar el clima electoral que es respirava pels seus carrers ja que el proper 28 de setembre hi ha eleccions. Coneixent-me, no vaig dubtar en fotografiar un parell de cartells electorals i vaig preguntar sobre l’opinió que els generaven aquestes eleccions. Les opinions eren molt diverses, però em quedo amb dos detalls que políticament no tenen cap interès però em van fer gràcia. D’una banda el candidat de la dreta té una retirada a Mariano Rajoy i el candidat socialista, és conegut pels austríacs com el George Clooney socialista... us deixo les imatges perquè jutgeu vosaltres mateixos.
Després d’aquest parèntesis, toca continuar amb el relat de la visita, i ara és el moment de traslladar-nos fins un altre Palau, en aquest cas el de Bellvedere que es troba envoltat d’uns jardins espectaculars. Actualment, l’interior d’aquest palau s’hi alberga una col·lecció de pintures molt importants, entre les quals, s’hi troba la coneguda obra de Klimt, “El petó”. Em tocarà tornar a la capital austríaca ja que a causa d’un malentès en l’horari de visita, la guia de la capital ens indicava un horari i quan vam arribar ens vam trobar les portes als nassos, així que em vaig quedar amb les ganes de poder contemplar aquesta obra mestra.
El Palau del Bellvedere i els seus jardins
El darrer palau que vaig visitar va ser la residència d’estiu dels Hasburg, concretament el Palau de Schönbrunn. En l’època en la qual es va construir estava allunyat de la ciutat però actualment tot i que es troba a uns quilòmetres del centre, està pràcticament integrat en el conjunt de la ciutat ja que l’expansió de Viena ha dut fins a les seves immediateses diversos edificis que envolten un palau que tots en un moment o altre hem contemplat a les pel·lícules. Després de visitar aquest palau i passejar pels seus jardins, entenc perquè molts parlen del Palau de Schönbrunn com el Versalles vienés.
El Palau de Schönbrunn i els seus jardins
Tanmateix, un dels molts atractius turístics de Viena és precisament la música, la capital d’Austria es troba lligada a importants compositors que van viure i tocar en aquesta ciutat, podria exposar un reguitzell d’autors però opto per destacar-ne només un, Mozart. Un nen prodigi que tot i que va néixer a Salzburg, el devenir de la seva vida provocaria que tingués una important i forta vinculació amb Viena. Mozart, amb només quatre anys, ja composava les seves primeres obres i dos anys més tard efectuaria el seu primer concert a la cort dels Hasburg, amb només sis anys.
Vista general del Musikverein
Acudir a la ciutat de Viena i no assistir a cap concert de música és considerat un sacrilegi, així que no vaig deixar passar l’oportunitat. La veritat és que la sort ens va acompanyar i dues hores abans de l’inici del concert vam trobar entrades per assistir en una sala molt especial, Musikverein. Potser aquest nom no us evoca res, però aquesta és considerada la sala amb millor acústica del món i malgrat no hagueu estat al seu interior, segur que l’heu vista per televisió, ja que és a la mítica sala daurada on l'Oquestra Filarmònica de Viena duu a terme el tradicional concert d'any nou.
Finalment, una petita recomanació, entrar en algun dels nombrosos cafès que es troben escampats per la ciutat. Tots tenen el seu encant i a més, els entesos cafeters, asseguren que el cafè que es serveix és d’una qualitat excel·lent. No puc corrobora-ho perquè no m’agrada el cafè, ara us puc assegurar que no vaig deixar escapar l’oportunitat de visitar-ne un i optar pels dolços ja que els pastissos que existeixen en molts cafès són una autèntica delícia.
Imatge d'un cafè en el qual Mozart va tocar en diverses ocasions
2 Comments:
Molt xulo. Coneixen el Pau Casals per allà dalt?
Seria arriscat afirmar el coneixement o desconeixement del mestre Pau Casals per part de tots els ciutadans de Viena. Tanmateix, la meva experiència em condueix a negar el coneixement de Pau Casals.
Potser em vaig topar amb persones que no el coneixien...tot potser, ara ells estan molt orgullosos de comptar amb exponcialitats musicals de la talla de Mozart, Schubert, Haydn i Salieri, per citar-ne només alguns
Publica un comentari a l'entrada
<< Home