On és la crisis?

Perplexitat és la primera paraula que em ve al cap després de contemplar la portada que el DIARI oferia a tots els lectors la setmana passada. Segur que a ningú li va passar per alt la informació que en ella s’hi resumia. L’ajuntament del Vendrell adquireix el cinema-teatre Brisamar per 1.200.000€. Ràpidament, em venia al cap la portada que no feia massa dies havia aparegut en aquest mateix setmanari on s’informava a tots els lectors que l’ajuntament deixaria d’ingressar 3,4 milions d’euros arrel de la crisi.

En aquest ball de xifres hi ha quelcom que no entenc, primer ens posen sobre la taula els efectes de la crisi econòmica i en menys de set dies, el consistori anuncia l’adquisició d’una propietat per una suma de diners gens menyspreable. En determinats moments, tinc la sensació que la gestió econòmica que duu a terme l’actual equip de govern de CiU és fruit de la desorganització i el caos, actuant bàsicament a cop d’impulsos, lluny de la racionalitat i el seny tan necessaris en el temps que corren.

A més, el joc dels disbarats no acaba aquí, curant-se amb salut per possibles crítiques que podria generar aquesta operació econòmica, en plena roda de premsa, l’alcalde es cobreix les espatlles dient que l’informe tècnic exposa que es tracta d’una bona adquisició ja que tan sols s’està pagant el 10% del valor total del immoble. A més, fan costar que l’edifici necessita profundes reformes i millores, per tant, sense dir-ho explícitament ens informen que caldran noves inversions més enllà dels 1.2 milions d’euros.

Us asseguro que sento una gran curiositat per conèixer aquest informe i llegir-lo detingudament des de la primera línia fins a la darrera. No qüestiono en absolut els treballs que duen a terme els professionals i els experts en una matèria però la veritat és que resulta difícil empassar-nos aquesta afirmació quan veiem com els preus dels immobles han baixat espectacularment

No voldria perdre el fil d’aquest assumpte i crec que hi ha qüestions sobre les quals s’ha passat de puntetes i penso que és el moment de dir quelcom al respecte. Segons ens consta, el cinema teatre Brisamar havia d’ésser objecte d’una subhasta. Un fet que ens demostra la difícil situació econòmica en la qual es trobava aquest immoble, ofegat pels nombrosos deutes que amb tota seguretat pesaven sobre el mateix.

Abans d’arribar a la subhasta, l’ajuntament del Vendrell sorgeix com el gran salvador i a través de l’anunci d’aquisició del cinema paralitza aquest tràmit. Perquè l’ajuntament actua amb tanta pressa per aturar la subhasta? Per què no va acudir a la subhasta on amb tota seguretat hagués pogut adquirir el immoble amb unes millor condicions econòmiques???

Aquestes només són algunes qüestions que em plantejo després de constatar com es duu a terme una operació econòmica d’una important envergadura. Ara, en el nostre país, en nom de la tradició i el valor històric tot hi té cabuda. Tan fa que es tracti d’una operació econòmica desorbitant perquè com compta amb el segell de la tradició i la cultura automàticament ningú gosa oposar-s’hi per no ésser desterrat i proclamat als quatre vents com un autèntic antivendrellenc.

Si l’Ajuntament pot adquirir un edifici per un valor de 1,2 milions d’euros, en plena època de crisis, crec que aquest gest ens demostra el bon estat econòmic i la solvència en la qual es troba el nostre consistori. Així, que els vendrellencs i les vendrellenques podem estar tranquils, després d’aquesta operació macroeconòmica, enguany novament es baixaran els nostres impostos. Si en el fons, els ciutadans del Vendrell no tenim dret a queixar-nos ja que enmig d’un món immers en una greu crisis, nosaltres vivim en un petit oasis

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 10/10/08
Laia Gomis